Jaume I, exemple de convivència

Al final de setembre, Jaume I signava la rendició de les tropes musulmanes que dominaven València i el 9 d'octubre de 1238 entrava a la ciutat sense necessitat de lluitar. Va ser una més de les seues conquestes sense vessament de sang i una mostra que la paraula pot aconseguir millors resultats que l'enfrontament, si se sap escoltar i parlar, és a dir, si se sap dialogar.

L'entrada dels cristians a València comportà alguna queixa, fins i tot entre un sector dels conqueridors, els quals aspiraven a saquejar la ciutat, norma habitual en les croades i en la reconquesta com a forma de pagar el treball de les tropes, formades sobretot per nobles i el seu seguici, tots ells habituats a «cobrar en espècie».

Per a Jaume el Conqueridor era important evitar la sang.

Després de conquerir Mallorca a força de dures batalles (1229-1232), Jaume va apostar per la tàctica del setge i la negociació. Al Regne de València prenia els castells clau sense a penes lluitar; així passaren al seu domini Peníscola, Almenara, Bétera, Paterna, Museros, Silla i la mateixa Balansiya, nom amb què els musulmans anomenaven la capital.

Però no solament va evitar la violència en la conquesta, també va respectar les diferències entre musulmans i cristians: permeté anar-se’n als qui volien fer-ho, es permeté l'existència d'un barri on pogueren viure els que es van quedar, s’admeté l'existència del culte religiós propi, es van incorporar als treballs i, fins i tot, destacaren en arquitectura i en ciències… compartint la ciutat amb altres col·lectius, com els jueus, experts mercaders.

En definitiva, després de la conquesta, Jaume I va apostar per la convivència.

I, finalment, va afavorir l'autonomia, la independència de la Corona d'Aragó, amb la creació dels Furs del Regne de València en 1261, una sèrie de normes per a viure i conviure que havien de respectar no sols els valencians, sinó també els immigrants i fins i tot els mateixos reis que visitaven la ciutat, en una cerimònia que tradicionalment se celebrava al costat de les portes de Serrans o Quart, segons fóra una o l’altra la utilitzada pel visitant per a travessar la muralla que envoltava la ciutat.

Hui, tot això ens pot sonar estrany, difícil de creure o, senzillament, molt avançat per a l'època actual i, no cal dir-ho, fa més de set segles.

I no obstant això, és un camí que no hem d'oblidar. La Història ens ensenya moltes vegades el camí, només hem de saber llegir i aprendre el que uns altres ens van ensenyar abans.

Hui, en una data tan especial com el Nou d'Octubre, vos convide a recordar, reflexionar i aprendre del passat per a construir junts el futur.

Un futur dominat pel diàleg i la sana convivència.

Lola Sánchez, alcaldessa de Puçol

04 Octubre 2017
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres