L'alcaldessa rep a Jordi Garcés després del seu tercer doctor honoris causa

L'alcaldessa de Puçol, Lola Sánchez, va rebre en l'Ajuntament el passat 20 de juliol a Jordi Garcés, fill predilecte de la Vila de Puçol i tres vegades reconegut com a doctor honoris causa en diferents universitats. El docent, que ha ocupat la Càtedra Príncep d'Astúries en la Georgetown University de Washington DC (EUA), va fer insistència en la importància de què els estudiants visquen experiències internacionals per a enriquir la seua visió.

Lola va agrair la visita del professor universitari després d'haver rebut el títol de doctor honoris causa per tercera ocasió, i va elogiar la seua preocupació “per la joventut, l'educació i el benestar de la ciutadania”. Així mateix, va donar les gràcies per que el fill predilecte de Puçol fóra “un ciutadà més que, sempre que té una estona, torna al municipi”.

Jordi Garcés va apreciar el reconeixement que suposa ser investit doctor honoris causa: per a arribar a este punt és necessari recórrer un llarg camí fins que les investigacions realitzades durant una carrera professional “arriben als teus companys i volen reconéixer-te a la seua pròpia universitat”, un fet que valora molt. Ha rebut aqueix títol en tres ocasions –en 2010, per part de la Universitat de SAN Pedro (Perú); en 2013 per la Universitat Autònoma d'Encarnación (Paraguai) i, en 2017, el va obtindre a Espanya per part de la Universitat Jaume I–, i ho va considerar “un honor molt gran” durant la reunió amb l'alcaldessa, com ho va ser “nomenat fill predilecte”.

A l'hora de comparar la dinàmica de les universitats espanyoles amb les d'altres països, el també catedràtic de la Universitat de València va remarcar que són sistemes educatius distints. La universitat pública, predominant a Espanya, “té molt prestigi i és molt accessible, mentre que no tot el món pot pagar-se uns estudis privats”, va assenyalar. El perill d'esta última modalitat, va indicar, és el fet de que, a pesar d'enfocar-se en l'excel·lència, “construiria una societat elitista”. “A pesar que el sistema d'universitat pública està prou massificat, dóna una possibilitat d'accedir als estudis que, d'una altra forma, no tindríem”.

Les universitats espanyoles estan entre les 400 primeres en tot el món, la qual cosa és un fet molt positiu si es té en compte les milers d'universitats existents, va apuntar. Per a posar en relleu la seua qualitat, va recalcar el seu “professorat excel·lent i l'alumnat amb talent”, encara que va trobar a faltar “incentius per als docents investigadors, ja que és necessari estimular la investigació per a equiparar-nos amb altres països”.

La connexió entre la universitat i l'empresa hauria de potenciar-se”, va proposar, ja que va considerar fonamental la transferència del coneixement a la societat per  crear, per exemple, empreses i impulsar l'emprenedoria. “El sistema educatiu revoluciona tot”, va afirmar al posar com a exemple la mobilitat social ascendent que fomenten els estudis.

El professor també va fer referència al problema de desocupació dels universitaris acabats de graduar: “la iperespecialització podria canviar la percepció” que genera l'esmentada massificació de les aules i va recomanar la realització d'estudis de postgrau, sense oblidar la mobilitat internacional. “Això és una cosa molt important, i a Espanya és de les més baixes a causa de causes estructurals i culturals”.

Viure experiències internacionals és un camí per a “perdre la por d'allò que s'ha desconegut, enfrontar-te sol als problemes i trobar-te a tu mateix”. A més, és una cosa beneficiosa “tant per a tu com a la teua família, que beu d'aqueix procés”. Jordi va defensar que “s'ha de normalitzar la internacionalització des de xicotets” i va animar que els pares “ensenyen i espenten als seus fills a eixir, que tinguen una visió internacional i siguen constants”. Així mateix, el docent va remarcar la importància de comptar amb “un bon llaç afectiu amb la família, això no ha de perdre's”.

Ha impartit classe en la UV, on és catedràtic; en la Universitat d'Innsbruck (Àustria) i en la Universitat Erasme de Rotterdam (Països Baixos). La seua última destinació va ser la Universitat de Georgetown (EUA), on ha ocupat la Càtedra Príncep d'Astúries: es tracta d'una posició que va ser creada en 1999 en honor a l'actual rei d'Espanya, Felip VI, ja que va realitzar els seus estudis de postgrau entre aqueixos murs. “Va ser un procés que comptava amb un comité molt potent, on es tria als candidats en funció dels seus mèrits i currículum”, va evocar.

Gràcies a aqueixa condició, va poder comprovar que “hi havia milers d'espanyols treballant en matèries relacionades amb ciència i tecnologia als EUA, però no existia cap organització que els aglutinara”. Per aquesta raó, va col·laborar en la formació d'ECUSA –Espanyols Científics en USA–, una associació que ja ha organitzat diverses trobades.

Els premis Garcés Durà a l'excel·lència acadèmica que premien als millors expedients de segon de batxiller van sorgir amb motiu de ser nomenat fill predilecte de la Vila de Puçol: “em sentia amb la responsabilitat de tornar al meu poble allò que ha fet per mi”. L'objectiu de la seua instauració va ser “incentivar i motivar les qualificacions més altes; és una forma de premiar el talent enfront d'una societat excessivament materialista, on se li dóna molta importància a la capacitat econòmica”.

Segons la seua opinió, “la gent ben conduïda pot arribar on vulga, però ha d'estar motivada, per la qual cosa és vital animar, dirigir i orientar els estudiants perquè aconseguisquen el seu màxim nivell”. “Es pot fer, però falta la cultura”.

A més, Jordi es va decantar per la creació d'un Ministeri d'Educació i Ciència, ja que va considerar que ha d'unir-se la ciència amb l'educació primària i secundària. “Cal motivar als xicotets”, va insistir, “i normalitzar parlar sobre ciència a la vida quotidiana”. El catedràtic va reivindicar la relació entre ciència, educació i emprenedoria; i va reclamar la creació d'un pacte d'estat per la ciència en què, almenys durant 15 anys, “no es toque allò que es consensue”.

El doctor honoris causa va subratllar la importància de causar un impacte social amb el treball que cada individu realitza i el valor que té aquesta acció. Al seu torn, va recordar: “Si tens un somni, només comptes amb una vida, així que... a per ell!”.

Informa: Nicolás D'Opazo | Fotos: Gabriel Castelló

fotos face

596-jordi-garces-visita-1

24 Juliol 2017
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres