Article d'Ara Puçol del mes de gener: “Joaquín, amic, tu que faries?”

Este és l'article d'Ara Puçol de gener, titulat Joaquín, amic, tu que faries?. Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.

El sagnant atemptat contra el despatx d'advocats laboralistes el 24 de gener de 1977 al carrer Atocha de Madrid, del qual ara es compleixen 40 anys, va ser un dels moments clau de la transició entre la dictadura feixista imposada pel general Franco i la naixent Democràcia.

Aquesta brutal matança, duta a terme per pistolers de la dreta, va suposar el contrari del que ells pretenien, la conquesta de la llibertat i amb això la legalització dels sindicats de classe.

El nostre estimat veí Joaquín Navarro, a qui aprofitem per homenatjar, supervivent d'aquesta massacre i una de les persones que estan en l'origen del sindicat Comissions Obreres, és un testimoni viu d'això.

Tantes i tan heroiques lluites per acabar com estem ara!

Aquests sindicats que en el seu moment van ser la representació de la classe treballadora davant de la classe capitalista i les seues estructures ideològiques, judicials, polítiques i militars, nascuts per a la defensa dels drets laborals, hui amb prou feines parlen ja de la lluita de classes i molt menys la porten a terme. Hui la lluita de classes és considerada com una antigalla de tanta pols que ha adquirit en un racó de les golfes i per si fora poc, els sindicats han caigut en descrèdit entre bona part de la ciutadania i dels treballadors, i no s'entreveu la sortida d'aquest fosc i llarg túnel en què ens trobem.

Aquests sindicats, que hui tenen com major font (directa i indirecta) de finançament els pressupostos generals de l'Estat i els fons de formació provinents de la UE i de l'Estat, van néixer i es van enfortir amb la lluita desigual dels piquets, les vagues, les barricades, la presó i la fam, sense defallir perquè tenien ideals, valors, camins i horitzons comuns; amb treballadors que resistien creant societats d'ajuda mútua, amb caixes comuns de resistència i diners provinents de les quotes dels associats. Perdut el rumb i la identitat els sindicats han perdut també gran part de la seua credibilitat.

Aprofitant tal descrèdit, el Capital ens ha imposat una brutal reforma laboral, de gran càrrega ideològica, amb la clara intenció d'incrementar el poder unilateral dels empresaris, buidant de contingut els principis clàssics del dret laboral, inventant un diagnòstic equivocat sobre les causes de l' atur i les seues possibles solucions.

Què pensaran els que van donar tot, com el nostre veí Joaquín Navarro, pels drets i el benestar de la classe obrera veient a uns treballadors adormits i desmobilitzats esperant que "les coses milloren" per si soles?

Segurament que els treballadors, només units i compromesos, podem.

Una opinió d’Ara Puçol 

03 Febrer 2017
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres