Excursions

Castell romà de Sagunt

En el castell queden poques restes d'origen romà i és un mosaic de cultures i civilitzacions (ibers, romans, gots, àrabs). La fortalesa va ser utilitzada per les tropes franceses durant la guerra contra Napoleó, a l'inici del segle XIX. Es troba dividit en set places o recintes independents: la plaça de l'almenara, la plaça d'armes, la plaça de la conillera, la plaça de la ciutadella, la plaça del Dos de Maig, la plaça de Sant Ferran i la dels Estudiants.

 

Teatre romà

El teatre romà de Sagunt data del segle I (50 d. C.) i va ser el primer a encapçalar la llista dels monuments nacionals declarats a Espanya (1896). Va ser edificat en un vessant de la ciutat de Sagunt.

A Espanya és l'únic teatre —dels onze que es coneixen hui— que preservava suficients elements constructius a la vista des de l'antiguitat.

Té forma d'hemicicle i una capacitat per a huit mil espectadors. Les pedres de la graderia van ser utilitzades per a la construcció del castell i d'algunes cases. Un museu arqueològic reuneix els objectes trobats en les excavacions. El teatre romà es va construir aprofitant una concavitat del terreny, per la qual cosa s'aconsegueix una sonoritat impressionant per a espectacles escènics a l'aire lliure.

Recentment es dugué a terme una obra de rehabilitació que ha donat la imatge d'unitat del cos escènic i la graderia, i ha reunit les condicions adequades per a manifestacions teatrals i culturals.

 

Reial Monestir del Puig

Situat al municipi del Puig, a la comarca de l'Horta Nord de la Comunitat Valenciana, a només 14 km al nord de la ciutat de València. Fundat per voluntat del rei Jaume I el Conqueridor el 1240. Molt rellevant històricament pel fet que el 1237 va ser el lloc on es lliurà la confrontació definitiva per a la conquesta de València, la batalla del Puig. La Mare de Déu del Puig va ser considerada durant segles com la patrona del Regne de València.

 

Coves de Sant Josep (la Vall d'Uixó)

El riu subterrani de les coves de Sant Josep, al paratge natural del mateix nom, és una cova natural ubicada al municipi de la Vall d'Uixó, província de Castelló.

La cavitat representa una surgència activa desenvolupada en calcàries durant el període del Triàsic mitjà, però a pesar de les múltiples visites dels espeleòlegs, encara no es coneix l'origen del riu ni el final de la gruta. La temperatura de l’interior de la cova es manté constant a 20°C durant tot l'any i el recorregut actual de la cavitat té 2.750 m, el més llarg de la província de Castelló i el segon de la Comunitat Valenciana. És el riu subterrani navegable més llarg d'Europa.

 

Ciutat de les Arts i les Ciències (València)

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la ciutat de València. Els edificis que la integren són, per ordre d'inauguració:

L'Hemisfèric, amb forma d'ull. Sala de projeccions de cinema IMAX, planetari i làser. Disposa d'una superfície aproximada de 13.000 m².

El Museu de les Ciències Príncep Felipe, amb una forma semblant a l'esquelet d'un dinosaure, és un museu interactiu de ciència. Ocupa al voltant de 40.000 m² repartits en tres pisos.

L'Umbracle, un passeig enjardinat amb espècies vegetals autòctones de la Comunitat Valenciana (estepa, llentiscle, romer, espígol, mare-selva, buguenvíl·lees, palmeres...) cobert per arcs flotants des d'on es pot veure tot el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Alberga en l’interior el Passeig de les Escultures, una galeria d'art a l'aire lliure amb escultures d'autors contemporanis.

L'Oceanogràfic és l'aquari més gran d'Europa, amb 11.0000 m² i 42 milions de litres d'aigua. La coberta en forma de nenúfar és obra de l'arquitecte valencià Adrián Peláez Coronado.

El Palau de les Arts Reina Sofía està dedicat a la música i a les arts escèniques. Disposa de quatre grans sales: una sala principal, aula magistral, amfiteatre i teatre de càmera i sala d'exposicions.

El pont de l'Assut de l'Or comunica la ronda sud amb el carrer de Menorca, i la seua pilona de 125 metres d'altura és el punt més alt de la ciutat.

L'Àgora, una plaça coberta on se celebren concerts i esdeveniments esportius, com el nou Gran Premi de la Comunitat Valenciana de tenis.

 

La Llotja i el Mercat Central (València)

La Llotja de la Seda de València o Llotja dels Mercaders és una obra mestra del gòtic civil valencià situada al centre històric de la ciutat de València. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, es troba situada a la plaça del Mercat, número 31, enfront de l'església dels Sants Joans i del Mercat Central de València.

Va ser construïda entre 1482 i 1548, i el primer constructor va ser Pere Compte, entre els anys 1483 i 1498, sobre el model de la Llotja de Palma. És un edifici emblemàtic, mostra de la riquesa del Segle d'Or valencià (segle XV) i de la revolució comercial durant la Baixa Edat Mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana.

D'altra banda, el Mercat Central de la ciutat de València és una construcció d'estil modernista que començà a construir l'any 1914 Francesc Guàrdia i Vial i Alexandre Soler i March.

El Mercat Central agrupa quasi 400 xicotets comerciants i mobilitza 1.500 persones en l'activitat diària. És el centre especialitzat en productes frescos més gran d'Europa i el primer mercat del món que ha superat el repte de la informatització de les vendes i la distribució a domicili, des del dia 2 d'octubre de 1996.

 

La catedral i la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (València)

L'església catedral metropolitana de l'Assumpció de la Mare de Déu de València, anomenada popularment la Seu de l’arquebisbat de València i està dedicada —per desig de Jaume I— a l'elevació al cel de Santa Maria. Va ser consagrada l'any 1238 pel primer bisbe de València posterior a la Reconquesta, Fra Andreu d'Albalat. Ubicada sobre l'antiga mesquita de Balansiya, la qual s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica, edificada sobre un antic temple romà dedicat a Júpiter o Diana, del qual encara hui se’n poden veure les columnes en peu, al Museu de l'Almoina, darrere de la basílica. El gòtic mediterrani espanyol és l'estil constructiu predominant en aquesta catedral, encara que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaixement, del barroc i neoclàssic.

En l’interior es venera el Sant Calze, que data del segle I, cedit a la Catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.

Conté algunes de les primeres i millors pintures del quatre-cents de tota la península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI. Aquest últim papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, va fer la petició per a elevar la seu valentina al rang de metropolitana, categoria que li va ser atorgada pel papa Innocenci VIII el 1492.

La basílica de la Mare de Déu dels Desemparats està situada en la cota més alta de la ciutat de València i configura així, juntament amb la Catedral, un dels enclavaments més significatius del nucli històric del Cap i Casal. Concretament, s’ubica en la plaça de la Mare de Déu, enfront de la font al·legòrica del riu Túria i les séquies que en depenen.

Una de les portes dóna a aquesta plaça, la dels Apòstols. En el passatge que separa la basílica de la catedral —unides per un arc superior— hi ha una porta amb una finestreta enreixada a través de la qual es pot contemplar la Mare de Déu il·luminada quan la basílica és tancada.

Excavacions realitzades a l'Almoina ens indiquen que la zona on està situada la basílica es correspon amb el fòrum romà de la ciutat de València. De fet, diversos carreus de la façana principal de la basílica són làpides i inscripcions d'època romana.

Barri del Carme (València)

Museus: IVAM, MuVIM i Belles Arts Sant Pius V (València)

L'Albufera (València)

 

 

albufera

bioparc

castillo-sagunto

ciudad-artes

el-puig

grutas-san-jose

lonja

valencia

 

Voleu saber-ne més?

Museus, monuments i més cultura a València 

 

Turisme en la Comunitat Valenciana

https://www.youtube.com/watch?v=s4ntRQouGDU

 

quepaso portada 1

Altres