Rutes

Senda de gran recorregut GR-10

Des de Puçol es pot accedir al GR-10 —que finalitza a Lisboa—, la Ruta del Cid, la Ruta de l'Aigua, la Via Verda i la Via Augusta: opcions per a tota mena de turisme

Sabíeu que el Mediterrani i l'Atlàntic estan units a través d'una senda de gran recorregut, el GR-10, que uneix Puçol amb Lisboa? Aquest trajecte s'inicia des de la nostra població, al Paratge Natural de la Costera, i és el més llarg de la península, amb 1.600 km de longitud. El sender està integrat dins de la Xarxa de Sendes Europees de Gran Recorregut.

El recorregut comença a Puçol, a la vora del Mediterrani, i s'endinsa en la serra Calderona, passant per Segart, Serra i Gàtova. La longitud total de la senda al llarg de la Comunitat Valenciana és de 112 km (125 fins a Abejuela), dels quals 74 pertanyen a la província de València i 38 a la de Castelló. La senda de gran recorregut GR-10, europea E-7, és integrada en la Xarxa de Sendes Europees. Aquests 1.600 km entre Puçol i Lisboa serveixen d'unió entre les mars que envolten la península.

Les sendes de gran recorregut (GR) són un entramat que s'estén pel nostre país i per part d'Europa format per senders, camins, pistes i, en alguns punts, carreteres. Per aquestes rutes podem creuar Espanya en diferents direccions, transitar per França i passejar per Europa. Tota una aventura!

Aprofitant-nos de la quantitat i varietat, tenim la possibilitat de transitar per aquests itineraris i arribar a diferents parts d'Espanya. En la nostra comunitat hi ha, entre d’altres, el GR-36, senda emblemàtica i relativament fàcil que creua la serra d'Espadà, des de Montanejos fins a la Vilavella o al contrari, sempre per la província de Castelló que —segons diuen els entesos— és la segona província més muntanyenca d'Espanya (aquest GR també és conegut com el Transespadà).

 

Via Augusta

Un poc més curt és el recorregut de la Via Augusta, amb un total de 1.500 km.Aquesta calçada romana unia els Pirineus amb Cadis, i es troba perfectament senyalitzada al seu pas per Puçol. Actualment és una via asfaltada en la major part del recorregut i travessa la Comunitat Valenciana al llarg de 425 km —una bona part transcorre a menys de 25 quilòmetres del mar Mediterrani.

La Via Augusta era la calçada més llarga de tota l'antiga Hispània, des dels Pirineus, vorejant el mar Mediterrani, fins a Cadis, al sud d'Espanya. Encara que molts trams originals són ara carreteres i no són transitables a peu, si vos animeu a recórrer una part de la ruta caminareu per punts que sí que coincideixen amb l'antic itinerari.

La via, que enllaça almenys 96 monuments, és inclosa en la iniciativa de la Unió Europea "Les vies romanes en el Mediterrani" i ofereix, a més d'una gran oferta cultural, uns bells paisatges dels quals podreu gaudir caminant, a cavall o amb bicicleta. Trieu els trams que més vos agraden o feu-vos un itinerari personalitzat perquè, gràcies al baix desnivell, aquesta senda no té cap complicació. A més, el suau clima mediterrani vos permet dur a terme el viatge pràcticament en qualsevol època de l'any.

Vestigis de mansions, ponts i arcs monumentals com el de Cabanes (Castelló) ixen al vostre pas en un inoblidable viatge que transcorre per llocs com Xàbia i Elx (Alacant) o Sagunt (València), on podreu visitar el teatre romà, a uns 9 quilòmetres de Puçol. Els paisatges de fruiters, sobretot tarongers, vos acompanyaran durant el camí. A més, no vos podeu perdre els magnífics paratges que envolten la Via Augusta, com el Desert de les Palmes de Castelló o els parcs naturals de l'Albufera, a València, i el carrascar de la Font Roja, a Alacant.

 

La Via Verda

Coneguda també com a Via Xurra o ruta del colesterol, la Via Verda aprofita el traçat de l'antic tren miner entre València i Calataiud.Es tracta d'un itinerari tranquil a través de l'horta, entre València i Puçol, amb una longitud de 15 km.

La Compañía del Ferrocarril Central de Aragón va construir el tram València-Puçol el 1901, primera fase d'una gran línia que enllaçaria amb Calataiud i Saragossa a través de Terol. Aquesta empresa ferroviària va obtindre la concessió l’any 1887, encara que el projecte inicial es limitava a una línia de 133 km des de Calataiud fins a Terol. Un any més tard es va ampliar la concessió fins a València a través de la vall del Palància; encara que passaren set anys més sense que s'executara l’obra.

Finalment, el 1894 els belgues desembarquen en el nostre país i aporten el capital necessari per a la construcció del ferrocarril. Les obres s'inicien amb celeritat i finalitzen set anys després. A l'Horta Nord van coexistir dues línies de ferrocarril de via ampla quasi paral·leles: la de la Central de Aragón (que en el tram Puçol-València és hui la Via Verda) i la pertanyent a la Compañía del Norte, en l’eixida de València cap a Castelló.

Aquesta situació es va mantindre sense canvis fins a la creació de RENFE el 1941. En aquell moment es va veure que aquest doble traçat, pertanyent ara a una única empresa, no era lògic, per la qual cosa a poc a poc es va desviar el trànsit cap a la línia del Nord.

El 1968 es va clausurar i demolir l'estació de València-Albereda i quedà només en funcionament la connexió amb el Cabanyal com a reforç de la línia principal. No obstant això, una vegada posada en servei la via doble pel traçat principal, la Via Xurra es considerà inútil, es tancà definitivament i es va desmantellar l’any 1985.

Després de més d'una dècada en l'oblit, la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana va assumir la recuperació d'aquest traçat com un carril bici que proporciona accessibilitat no motoritzada (independent de les congestionades carreteres d'aquesta zona) a la comarca de l'Horta Nord.


Ruta de l'Aigua

La Ruta de l'Aigua és una senda local de recorregut curt i pla que combina natura i cultura. Discorre pel centre històric i per la ribera del riu de Xelva. La durada del recorregut és d'aproximadament tres hores i ens ensenya els diferents usos de l'aigua: consum humà, regadiu, molineria, energia elèctrica...

Segueix el curs de l'aigua per les séquies construïdes en diferents èpoques històriques, les quals van constituir una obra mestra d'enginyeria per a dessecar l'antiga marjal de Puçol i transformar-la en terres de cultiu, aprofitant els ullals (brolladors d’aigua).

 

Ruta del Cid

Finalment, la Ruta del Cid, que enllaça Burgos i València, passant per Guadalajara i Terol, també travessa el terme municipal de Puçol, una localitat que sembla una cruïlla d'aventures per al viatger disposat a recordar la història pas a pas.

cami-la-mar

carril-bici

casco-antiguo

picaio

de-ruta-en-bici

gr-10

marjal

picaio-2

 

Vols saber-ne més?

Acció Ecologista-Agró

https://www.youtube.com/watch?v=li2O5pwYhc4&list=PLezQL5eJ_2dvm5aqCugWWQRpZs14T41EI&index=21

quepaso portada 1

Altres