L'exhibició de l'escola de gimnàstica rítmica demostra que hi ha planter per a molts anys

L'exhibició de l'escola de gimnàstica rítmica demostra que hi ha planter per a molts anys

 

Alumnes i professores de l'escola.

Lídia Herrero, Valle Flores, Mar García i Marí Carmen Alcalà han sigut les quatre monitores encarregades enguany de portar avant els dos torns de l'Escola Municipal de Gimnàstica Rítmica. És la primera vegada que han sigut necessàries quatre monitores, el que demostra la gran acceptació que està tenint l'escola, sobretot en l'últim curs.

''Hem organitzat dos torns per edats i nivells'' -explica Valle Flores-. ''En el primer estan les xiquetes de 3 i 4 anys, en total unes 16 alumnes. En el segon, estan les xiques fins a 12 anys i són 22 les que acudixen a classe''.

Un nombre important que garantix sobretot una bona planter i més si tenim en compte que tenen en qui reflectir-se, perquè des d'enguany les alumnes de l'escola municipal compartixen horari i classes amb les del Club Puçol de Gimnàstica Rítmica, el que les anima a seguir practicant ''sobretot perquè poden vore en acció gimnastes com Cristina Sanchis, que s'ha classificat per a la final dels jocs escolars de la Comunitat Valenciana, i han quedat en sisena posició''.

La labor en l'escola és sens dubte dura, sobretot perquè al començar les classes a l'octubre les xiquetes a penes saben botar o mantindre l'equilibri ''tenen a penes tres anys, per el que fa falta molta paciència. Però compensa, el canvi d'octubre a juny és tremend. Les mares encara no es creuen el que han vist hui ací''.

I això que han vist ''hui ací'' és l'exhibició de fi de curs de totes les alumnes de l'escola, realitzada el dilluns 16 de juny en el Palau d'esports, amb xicotetes actuacions individuals on ha quedat clara la milloria aconseguida al llarg del curs. Hi ha nivell, d'això no hi ha dubte. El planter està garantit durant anys, encara que, com reconeix Valle Flores, ''el difícil és que continuen a partir d'una certa edat, perquè els atrauen més altres diversions a mesura que van creixent''.

De totes maneres, una cosa queda. Prova d'això és la presència en l'exhibició de dos antigues alumnes, ambdós assaonades en mil i una competicions, que tornaven el dilluns a delectar a les més xicotetes i, per què no, a delectar-se elles mateixes mentres es divertien al ritme de la música: Alba Barrachina i Laura Pascual van demostrar amb la seua presència que el cuquet de la gimnàstica rítmica és una cosa que enganxa. Només així s'explica la seua presència... i només així s'entén que els pares (i sobretot les mares) s'animen, amb fred o amb calor, a pujar dos vegades per setmana als seus rebrots, de a penes quatre anyets, per a fer els seus primers temptejos sobre els matalafets del Palau d'esports.

L'entrega dels flamants diplomes i d'uns obsequis del club van posar punt final a una jornada en què sobretot va quedar patent una cosa: a estes xiquetes els encanta la gimnàstica rítmica.

Exhibició de les alumnes.

18 Juny 2003
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres