Álex Escrig, un futur aspirant a aconseguir l'olimp del motociclisme

Álex Escrig té dotze anys, va començar a competir amb sis, encara que la primera vegada que va pujar a una moto tenia només quatre anys. Hui somia de tocar el cel com a campió del Mundial de Motociclisme. Per ara, a la seua curta edat ja s'ha convertit en subcampió d'Espanya de Velocitat, en la categoria Challenge 80 amb l'equip mOmn. L'escenari que el va veure pujar al podi del subcampionat va ser el circuit de Los Arcos de Navarra, en una carrera canviant i complicada en la qual Álex va aconseguir acostar-se al seu somni d'arribar al punt més alt en el món del motociclisme.

Álex és veí de Puçol i un autèntic amant de les motos, tant és així que vol dedicar la seua vida a elles. Inclús fora de les pistes. El pilot a més de ser campió mundial vol ser enginyer. Però ni enginyer de camins, ni aeroespacial, ni res d'això. Sinó més bé, vol ser enginyer mecànic de motors. Vol passar la seua vida entre tubs de fuga, manillars, sellons i frens.

Sobretot frens. I si no que li ho diguen a sa mare, que des que Álex va començar en el món de les competicions i dels campionats, sa mare encara no s'ha vist amb forces de veure cap de les seues carreres en directe. Però a Álex no li falta companyia, al contrari. A més de la moto, son pare Mario l'acompanya contínuament entre paddocks i podis.

Eixos podis que porta conquistant des dels set anys quan va quedar tercer en la  Cuna de Campiones Bankia en minimoto. L'últim? El podi en el circuit de Los Arcos de Navarra, on es va apoderar d'una tercera posició que li va valdre el títol de subcampió d'Espanya de Velocitat. Una carrera en què va fregar amb els puntes dels dits la victòria, eixe anhelat primer lloc, que se'l va apoderar el pilot madrileny de San Martín de la Vega, Adrián Fernández, en l'última volta. “Estic content. Et quedes amb un bon sabor de boca, encara que no el millor”, assegura Álex Escrig.

Ara només queda continuar cap avant i preparar-se per a aconseguir l'anhelat títol de campió en la pròxima temporada. Una temporada en què Álex passa de la categoria de Challenge 80 a premoto 3 amb un motor de 250cc. Un rang per al que Álex ja s'està entrenant i que requerix una major preparació física i sobretot, esforç, molt esforç.

Encara que clar, per a arribar on ha arribat, Álex també ha hagut d'invertir molt de temps. Com a mínim entrena tres dies a la setmana, dos hores i mitja cada u. Encara que sempre cau algun entrenament amb els amics els diumenges.  Actualment, es prepara en l'escola KSB a Paterna, on compartix temps d'entrenament amb altres grans figures del món del motociclisme valencià i espanyol com són Iker Lecuona (Moto2) o Jorge Navarro (Moto3) – ambdós ja competixen en el Campionat Mundial de Motociclisme en les seues respectives categories. Qui sap si en uns anys ens referirem també en estes circumstàncies al jove pilot de Puçol?

Pareix que estos 6 anys entre competició i competició, li han ajudat a convertir la pista en un escenari comú en la seua vida, perquè durant este temps ha aprés a controlar inclús els nervis. Assegura que durant la passada temporada i fins al circuit de Montmeló tenia molts nervis, una inquietud que no ha aconseguit controlar en els moments previs a la lluita per ser el millor. “Abans de la carrera em pose molt nerviós, però quan agarre la moto se'm passa”, afirmava el jove pilot entre sospirs.

El que més li agrada? La velocitat, el cos a cos amb els seus companys i el derrapatge. El que menys? Alguns exercicis que ha de fer durant els entrenaments, preferix l'adrenalina de les carreres. Què hi ha de la por al pujar-se a la moto? Assegura no tindre'n, entre rialles afirmava, sempre vull córrer més, més i més”. Per sort, durant la seua ja important trajectòria en el motociclisme, únicament ha tingut lesions lleus, mai cap lesió greu, com a màxim un esquinç.

Però si una cosa té clara és que fins que no acaba els deures de classe, no hi ha entrenaments. I ho complix, i si no ja estan ací els seus pares per a recordar-li-ho. Encara que clar, per als seus companys de classe i per a gent de cursos més avançats, Álex és la seua pròpia estrela del motociclisme. Bromegen amb que els deixe la moto i asseguren que té molta sort al poder conduir una moto amb tan sols 12 anys. Encara que, només per a competir, però té clar que quan tinga 18 anys vol cotxe i una moto que li permeta desplaçar-se més enllà de les pistes de les competicions i entrenaments.

I clar, si aspires a ser el millor, et rodeges dels millors. La cara del jove pilot s'il·luminava quan parlava del seu gran ídol, Marc Márquez, “vaig estar cinc dies amb ell, és molt divertit i molt treballador”. Però tampoc es va oblidar d'anomenar a Jorge Lorenzo, de qui va destacar el seu esperit incansable i va assegurar que tenia un estil molt paregut al seu.

Siga com siga, Álex Escrig no imagina la seua vida si no està muntat en una moto. I va pel bon camí, amb només dotze anys ja és subcampió d'Espanya de Velocitat. Un xiquet intranquil amb el cap ben clar i plena de metes per complir, i al final del camí eixe gran somni: ser campió del Mundial de Motociclisme. Perquè com va dir l'autor de El principito, Antoine de Saint-Exupéry, "Fes de la teua vida un somni, i del teu somni una realitat".

Informa: Ruth Ruiz Orenga | Fotos: Mario Escrig

fotos face

880-alex escrig motociclista-2 - copia

10 Novembre 2016
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres