Article de Ciudadanos del mes de juliol: L'endogàmia de Compromís

Este és l'article de Ciudadanos del mes de juliol, titulat L'endogàmia de CompromísTal com contempla el Reglament de Mitjans de Comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.

L'Eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastiá, va escriure un article defenent la necessitat d'aplicar el " Requisit lingüístic".

El seu article va ser publicat en el diari Levante (http://www.levante-emv.com/opinion/2016/03/03/requisit-linguistic-i-discriminacio/1386721.html) y vaig tindre el plaer de llegir-lo. Me vaig veure obligat a respondre-li, perquè no aconseguia eixir de la meua sorpresa. Com és possible que tot un escriptor, periodista i professor universitari no siga capaç d'investigar un poquet i impedir així que el seu caire ideològic li limite al descriure la realitat amb la màxima claredat i exactitud possible?

En l'article incorpora una cita que explica que, en la regió de Brussel·les, el 7 % de la població és neerlandesa nativa, que la seua llengua és cooficial amb el francés i que a ningú se li ocorreria ser funcionari públic sense dominar ambdós llengües.

Açò no és del tot cert, perquè la llengua franca a Brussel·les és el francés mentres l'anglés va guanyant molt terreny, tant que alguns ja plantegen que, en un futur, l'anglés substituïsca el francés. Sabia vosté que a Brussel·les la llengua majoritària i nativa era el neerlandés fins que els ciutadans la van anar substituint gradualment i lliurement pel francés a causa de la seua major projecció internacional i fama? Li sona açò familiar?

Vosté afirma que no es pot ser funcionari sense dominar ambdós llengües, i jo vinc a dir-li que, després d'investigar mitjanament bé, un arriba a la conclusió que sí es pot ser funcionari sense dominar les dos llengües.  Cert que el neerlandés és cooficial en la ciutat, perquè un 60 % de la població de Bèlgica la parla com a llengua nativa i fins a un 70 % l'entén, però, a pesar d'això, no és la llengua franca en la capital política i administrativa de la UE.  De fet, si un busca en pàgines com  www.jobpol.be podrà observar que pot tirar les instàncies per a ser policia a Brussel·les i que per cap part apareix el requisit de dominar les dos llengües per a això. El mateix succeïx amb més pàgines d'ocupació públic, moltes d'estes escrites en alemany.  Li recorde que l'alemany també és una llengua parlada a Bèlgica.

Per què no citem altres regions europees?

Per exemple, Renània del Norte-Westfalia, on també es parla una llengua regional -segons fonts oficials, entre 250 mil i 750 mil- i, fins on jo sé, esta llengua no és requisit en cap institució pública o privada.  Ni moltíssim menys en les universitats, on és possible estudiar en anglés.  La ciutat de Colònia està repleta d'estudiants estrangers, no isc de la meua sorpresa! S'imaginen vostés que les universitats no pogueren atraure talent per culpa d'exigir el Kölsch per al professorat o impartir classes en eixe idioma?  En els altres països veïns passa més del mateix.  A Dinamarca no s'exigix el Jutisch per a ser professor o policia.

Bèlgica, abans de ser nació, va ser Estat, i no veig que es puga equiparar amb el nostre país, que va tindre consciència d'unitat abans que nasqueren els nacionalismes o el concepte d'Estat i, per a comunicar-nos, utilitzem el castellà.

Jordi Sebastiá va mencionar la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries, en la que es parla de  estimulació o promoció, però no d'imposició, com pretenen en Compromís. La carta menciona la comprensió mútua de tots els individus i, que jo sàpia, a València tal cosa ja succeïx.

El graciós és veure com a Europa ens feliciten per la protecció de les nostres llengües i com advertixen dels problemes que hi ha amb el castellà a Catalunya.

No hi ha necessitat d'aplicar el requisit lingüístic perquè, en este país, tenim el que a Alemanya s'anomena Verkehrsschprache"o, siga, llengua Franca. Com s'entenia un Sefardita de Barcelona amb un Mudèjar de Tarragona? En castellà, idioma que Jaume I va impulsar en les Corts Catalanes en detriment de l'Occità. Ja sé que vostés preferixen dir o pensar que al castellà el va impulsar el “tio Paco”, però ho sent, no és cert.

La part més graciosa de l'article arriba quan anomena cínics i indignes a certs sindicats per no estar a favor de la mesura. La part més trist arriba quan parla de discriminació, que és quan ix a lluir el paper de víctima… El famós victimisme! Jo he residit en llocs on tot me va ser comunicat en valencià, des de l'escola fins a l'ajuntament, i mai, mai, em vaig sentir discriminat.

Si vosté se sent discriminat quan un funcionari li parla en castellà, més que aplicar el requisit lingüístic, acudisca a sessions de Taichí, inicie's en el Budisme o practique l'Aikido.

En el dit article parla de justícia i democràcia. Exigir el valencià en l'administració pública seria just i democràtic? El més just i democràtic seria investigar qui va entrar a dit i qui guanyant-se el lloc de treball, perquè hi ha xifres que parlen de 2,5 milions de funcionaris que no van aconseguir el seu lloc de manera justa i democràtica, enfront d'uns 700.000 que sí ho van fer.

Quin interés tenen vostés a imposar el requisit lingüístic? És que obriran l'aixeta de les oposicions i donar-li un buit als seus? Tot açò és una tremenda endogàmia: m'agradaria atraure talent des de tota la península i part del món i a vostés només se'ls ocorre imposar barreres.

Contat i debatut, després de cridar a l'ambaixada de Bèlgica a Berlín, vaig arribar a la conclusió que no cal dominar el neerlandés a Brussel·les, de la mateixa manera que no cal dominar el Kölsch a Colònia. Pel que em va comentar la funcionària de l'ambaixada, parlar idiomes és un plus en la nòmina. Per què no proposa vosté un augment de sou als funcionaris que dominen idiomes?

L'article acaba amb una frase molt interessant: “Estar en contra del «requisit lingüístic» és voler perpetuar un model administratiu que diferència entre llengües —i, per tant, persones que son els que els parlem— de primera i de segona”.

M'agradaria dir-li el següent: “Es creu el lladre que tot el món és de la seua condició”. I, a més, que em resulta un pensament un tant feixista. No es pot tindre distinta opinió sense convertir-se automàticament en un adversari?

Sense més, reba una salutació ben cordial d'un afiliat de C's a Alemanya.

02 Agost 2016
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres