L'històric local Ítaca recupera les exposicions de pintura: Mª José Serrano és la seua primera proposta

El divendres 27 de novembre, Ítaca tornava a inaugurar una exposició de pintura, després de quatre anys en què els seus antics senyes d'identitat havien cedit al pes de la crisi. María José Serrano presentava una col·lecció de 23 olis, paisatgistes en gran manera i amb influències impressionistes en més d'un llenç. La intenció de Jovi, l'amo del local, és recuperar les exposicions com a part del seu menú diari.

Durant les dècades dels 80 i 90 del segle passat, Django's era un local de referència en el món dels artistes de la comarca. Organitzava concursos de fotografia (Foto Fussion era el nom del més destacat), sessions de jazz, tertúlies i, sobretot, variava cada mes el seu interior amb exposicions d'allò més molt variades, encara que la pintura i la fotografia eren les preferides per Rafa Serena, que igual exercia de mecenes de l'art com muntava el primer club de futbol sala de la població.

El seu amic Jovi va ser qui el va substituir al capdavant del local, que ja en este segle ha passat a anomenar-se Ítaca, una referència mítica que, no obstant això, havia perdut part del seu encant pel camí: les exposicions, en una època dominada per la crisi en tots els sentits, havien passat a un segon pla i, des de fa quatre anys, senzillament havien desaparegut.

Fins al divendres 27 de novembre, en que Jovi tornava a inaugurar una exposició, d'olis, a càrrec d'una artista de Paterna que porta precisament quatre anys aprenent junt amb Francisco Martínez Navarro, potser un dels pintors impressionistes més actius del paisatge valencià en este segle.

María José Serrano, que així s'anomena l'autora, es va sorprendre de les facilitats que li va donar Jovi per a exposar, sobretot tenint en compte que ella era autodidacta fins fa pocs anys i que fins ara a penes havia participat en alguna mostra col·lectiva.

Vinc amb la il·lusió del debutant i després d'haver realitzat molt treball de preparació, sobretot en estos últims anys amb l'impressionisme i Martínez Navarro”, confessa María José. “L'única limitació que m'ha posat Jovi és l'espai de què disposem, per el que hem triat vint-i-tres quadros de distintes èpoques i grandària, amb predomini del paisatge, encara que també s'ha colat algun bodegó”.

Encantada amb la possibilitat de donar-se a conéixer i, per què no, de vendre algunes de les obres que estaran exposades fins a cap d'any, María José és a més el vaixell almirall del nou projecte d'Ítaca, amb el que Jovi torna als orígens, a aquelles nits del Django's en el que l'art en qualsevol de les seues formes era companyia imprescindible per als sopars amb una selecta música i amenes tertúlies.

La crisi no ens havia permés tornar a exposar, perquè el públic d'estos anys està més pendent del menjar o, com a màxim, del futbol en televisió”, assegura Jovi. “Però era una vella aspiració i gràcies a un amic comú ha sorgit la possibilitat de muntar esta exposició i… és hora de provar. Això sí, el que tinc clar és que seran períodes llargs, d'uns dos mesos cada una, i variant l'estil, a més d'olis volem exhibir altres coses”.

I és que la crisi a vegades ens fa oblidar el més elemental… una cosa tan senzilla com que en moltes ocasions el que atrau el públic no és només el menú o la televisió, sinó també eixe element diferenciador que anima a visitar un local de tant en tant, per a veure què exhibixen en eixe moment.

En Ítaca, eixe element és l'exposició. Cada dos mesos una distinta. La primera, els olis de María José Serrano. Fins a final d'any.

Informa i fotos: Sabín 

fotos face

987-expo-mj-serrano-3

29 Novembre 2015
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres