Mar Mazo: “És un compromís de tots parar de contar… Reaccionem!”

Teresa, Gisela, Sandra, Egle... Aquestes noms corresponen, tristament, a les quatre primeres morts de dones de l’any 2015 víctimes de violencia de gènere. El mínim que podem fer és mostrar la nostra total respulsa, i reaccionar.

Esta violència sense raó, sense perquès, sense motius, no l’entén ningú. Fins els més experts que lluiten per esta causa els costa entendre-ho i s'ho pregunten, i ens ho preguntem: per què? Per què alguns hòmens es creuen amb el dret d'atemptar contra les llibertats, contra el respecte i contra la capacitat de decidir sobre les dones? Per què? Pel simple fet de ser dones?

No hem d’amagar les retallades realitzades pels governs del Partit Popular en els últims anys. Retallades d’un 17% en les partides de prevenció de la violència de gènere, retallades d’un 34% en l’atenció telefónica a les víctimes, retallades en els programes d’igualtat que han caigut fins a un 36%. Les polítiques antipersones no hem d’obviar-les ni esmenar-les. No estem anant per on cal en educació i prevenció, amb una llei com la LOMQE, aprovada pel govern del Partit Popular. Llei que elimina els valors coeducatius, que no es preocupa per la igualtat i que els seus models de competitivitat són contraris al canvi de models de relacions entre dones i hòmens. Desgraciadament eixa és la realitat.

Dones que viuen una calvari en vida, patint situacions extremes, amb culpa, amb compassió, amb la ferma convicció que les paraules d’ells són veritat: “ell m'estima i canviarà”. I és que l’any 2015 està sent catastròfic amb morts i més morts de dones que tenien, segur que majoritàriament, esta convicció. Tots fallem. Sense adonar-nos perpetuem els privilegis masculins, des de l’educació que s’impartix en les famílies, des dels centres educatius, des dels mitjans de comunicació. Diàriament estem oferim unes dosis altes de desigualtat entre l’home i la dona, i la desigualtat és el germen de la violència. Hem de prendre consciencia i assumir la nostra responsabilitat, potser així ho aconseguirem.

No obstant això, cal tindre en compte que també hi ha dones que s’han omplit de valor i han denunciat les agressions i els abusos, ja siguen físics, psicològics o sexuals, i han acabat amb la dependència que la unia al seu agressor. Moltes d’elles han eixit cap endavant i ho han aconseguit. En dues paraules: autèntiques heroïnes.

És un compromís de tots parar de contar… Reaccionem!

Escriu: Mar Mazo i Jiménez | Regidora Benestar Social, Área de la Dona

955-acto-2014-violencia-1

24 Novembre 2015
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres