Puçol recupera la seua memòria: Mariano Amigó, segon llibre sobre la història del segle XX en menys d'un any

Al gener de 2014, Vicente Villar va començar a escriure la biografia del seu avantpassat Mariano Amigó, l'home que en la primera mitat del segle XX va portar aigua potable a Puçol, va construir el barri de Sant Claudio i va posar en marxa la Casa Social, un centre de formació que també es va convertir en teatre i cine amb el pas dels anys. Amb el text finalitzat, ara l'equip que va crear el primer volum de Puçol en la memòria treballa perquè el llibre veja la llum a principis de 2016.

Vicente Villar és veí de Puçol, té una farmàcia en la plaça Joan de Ribera, professor de farmàcia en la Universitat i nebot nét de Mariano Amigó.

Quasi com una prolongació del seu treball com a educador decidix un bon dia recuperar un capítol de la seua història familiar que, a més, forma part de la història de Puçol: “Animat per ma mare, que em contava moltes històries, vaig decidir començar a recopilar informació sobre el que va fer Mariano Amigó, a què molt pocs hui coneixen: uns diuen que va ser un polític, altres que un capellà… però quasi ningú recorda el que va fer”.

Comença a escriure al gener de 2014. I després de deu mesos de treball aconseguix tindre el primer manuscrit, en el que s'arreplega la vida del doctor Mariano Amigó (1887-1942), un sacerdot de Puçol que va posar en marxa molts projectes per al poble, sobretot entre les dècades de 1920 i 1930: va ser l'home que va canalitzar aigua potable d'un pou al nucli urbà; la persona que va invertir els seus estalvis i els de la seua família per a crear el barri de Sant Claudio, una zona de cases per a famílies amb poc poder adquisitiu; i va construir la Casa Social, un centre formatiu, sobretot per a dones, que també va ser teatre, cine i seu de projectes educatius…

El seu llegat, hui

En l'actualitat, queden algunes icones que recorden la seua existència, encara que el pas del temps ha fet mossa en la majoria d'ells.

Té un carrer dedicada en el barri Sant Claudio, encara que retolada erròniament com “Carrer de María Amigó”, un accent que canvia el destinatari del carrer i que hauria de ser corregit com més prompte millor.

La Casa Social va deixar de ser cine en els anys 70 i, després de romandre tancada un temps, la seua planta baixa va ser ocupada amb un Mercadona. En el segle XXI torna a estar tancada, amb un deteriorament evident i amb la necessitat de prendre alguna mesura si es vol salvar este exemple del patrimoni històric local.

La casa senyorial, on va viure gran part de la seua vida, situada en el carrer Morvedre, roman tancada, però en bon estat. La idea és convertir-la en una casa-museu, encara que este projecte no acaba d'arrancar. Per a dur-ho a terme fa falta la col·laboració de la família Villar i de distintes institucions. Intencions hi ha. Resultats, encara no.

La mateixa casa té una fatxada al carrer Sant Pere, en realitat era la vivenda del servei i, més tard, una farmàcia. Comunica amb la casa senyorial i, com ella, el seu estat no és roín. Però necessita un projecte que la convertisca en un lloc visitable, en un recurs per al poble…

I la caseta de la platja, on va viure els últims anys de la seua vida Mariano, hui roman quasi com a mitjan segle passat. Inclús el llit i algun quadro són de l'època en què va viure allí el promotor del barri Sant Claudio.

De tot això parla Vicente en la seua biografia i també de tot el que va succeir a Puçol en aquella primera mitat del segle XX: “Crec que és una part important de la història de Puçol, perquè parla de molts temes vinculats a la població. El llibre no sols cobrix la seua vida, que va ser curta, 54 anys, també l'abans i el després d'eixa intensa biografia”.

Treball en equip

El treball del text ha comptat en estos dos anys amb un col·laborador incondicional, Gonzalo Alcácer, que ha anat gravant les entrevistes amb les persones que van conéixer el creador de la Casa Social. Després, ha sigut el realitzador d'un vídeo que es distribuirà al mateix temps que el llibre i d'una versió reduïda que es projectarà el dia de la presentació del mateix.

Amb el seu treball discret, en segon pla, però incansable, Gonzalo ha sigut l'encarregat de posar en imatges les paraules de Vicente… en un clar procés de simbiosi, ja que les imatges gravades per Gonzalo també han servit per a extraure noves dades que Vicente ha incorporat al llibre.

Finalitzat el text, Vicente contacta a principis de 2015 amb la llavors alcaldessa Merche Sanchis, per a buscar junts fórmules de col·laboració que permeten traure el llibre avant i, al mateix temps, estudiar projectes de rehabilitació de la casa on va viure Mariano Amigó, amb l'objectiu de convertir-la en una casa-museu.

Com el Departament de Comunicació es trobava llavors treballant en el llibre Puçol en la memòria (volum 1), també centrat en fotos i textos de la història del poble en el segle XX, acorden ajornar la biografia fins després de presentar el llibre.

Finalment, a l'octubre, Villar s'entrevista amb el nou alcalde, Enric Esteve, per a reactivar el projecte. A més, l'alcalde es compromet a escriure un pròleg per al llibre… que ja està redactat.

Assumit ja el projecte, el treball del Departament de Comunicació està ja en marxa: Sento Pascual s'ocupa del disseny, Sergio Maestro de preparar les fotografies i Sabín del text i les reunions de treball per a completar el llibre.

Després de llegir la primera versió, es pren una primera decisió: només amb text el llibre queda pobre, per tant cal buscar material gràfic històric i fer noves fotos dels llocs vinculats a la vida de Mariano Amigó. Per a portar avant estes tasques es contacta amb el mateix equip que va fer possible el llibre Puçol en la memòria: Manel Alonso, Sonia Pineda i Encarna Sebastiá.

Sonia, Encarna, Vicente, Gonzalo i el Departament de Comunicació comencen les reunions de treball el 17 d'octubre en la Casa de Cultura. I amb elles el procés d'edició del llibre: primeres correccions del text, fotos pendents, llistat de llocs a visitar, revisió del material d'arxiu, propostes d'algun text nou…

El treball en equip prompte oferix resultats visibles.

A mitjan novembre ja hi ha noves fotos de la Casa Social, de la vivenda del carrer Morvedre, de la casa del carrer Sant Pere i de la caseta de la platja on Mariano va viure els últims anys per a retardar en la mesura que es puga l'avanç de la malaltia que va acabar amb la seua vida en 1942, als 54 anys d'edat.

També l'equip disposa ja de material antic, recopilat, catalogat i escanejat.

És el moment de començar a seleccionar el que entrarà en cada capítol del llibre. També el material gràfic que Gonzalo ha d'afegir al vídeo, el primer muntatge del qual ja està editat.

Entrem en l'etapa més fosca. La que menys es veu. Quan tot estiga triat el treball serà molt més ràpid. L'objectiu és tindre tot el material brut a punt abans de Nadal. Després, dissenyar i maquetar al gener. Enviar a impremta. Corregir proves…

I presentar-ho en les primeres setmanes de 2016.

En menys d'un any, serà el segon llibre que s'edita sobre la història de Puçol.

Però no serà l'únic. El mateix equip ja està treballant en un projecte sobre edificis emblemàtics de la població i en un altre sobre receptes tradicionals… sempre amb el mateix objectiu: recuperar la història de Puçol.

Informa i fotos: Sabín

fotos facefotos facefotos facefotos facefotos face

919-libro-mariano-amigo-1

 

 

 

 

18 Novembre 2015
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres