Persones dependents vigilades en tot moment pels seus familiars i cuidadors… Gran iaia?

Breathe (Respira) és un projecte pilot que s'està desenrotllant a Anglaterra, Irlanda, Itàlia i Espanya, i consistix a col·locar una sèrie de mesures de control (sensors i càmeres) perquè el cuidador puga saber des de sa casa com és el dia a dia d'un familiar dependent. Ana Claramunt (88 anys) i Antonia Martínez (92 anys) són dos veïnes de Puçol que participen en este programa complementari a la teleassistència i pensat perquè el cuidador puga respirar.

Mario Lekumberri va començar a treballar fa més de dos anys en la idea. Hui és responsable del programa pilot que es desenrotlla des d'agost amb quatre valencianes, tres de les quals són de Puçol. Per a ell la clau és el benestar del cuidador, “perquè si millorem la qualitat de vida del cuidador, este podrà atendre durant més temps al seu familiar dependent en la seua pròpia casa, amb la major comoditat i l'estalvi econòmic que suposa per a les pròpies famílies i també per a les institucions”.

Per a això, la casa de la persona dependent està controlada per mitjà de sensors i càmeres, encara que sempre respectant la intimitat i amb la possibilitat de “desconnectar-se” en els moments desitjats, però amb la garantia que el seu familiar estarà en tot moment vigilat… un poc així com la tecnologia del Gran hermano televisiu però aplicat a les persones dependents, potser caldria batejar-la com la Gran iaia.

L'experiència pilot s'està desenrotllant amb tres veïnes de Puçol triades entre les usuàries de l'Àrea de Benestar Social. Persones que participen en altres projectes com el Servei d'Assistència a Domicili que impulsa l'Ajuntament de Puçol. “Este va ser un dels motius pels quals han sigut triades”, explica la regidoraMar Mazo. “Ja coneixem la seua facilitat per a col·laborar en projectes experimentals i estan encantades de participar en esta experiència pilot, tant les persones dependents com els seus familiars”.

La vida quotidiana d'Ana

Ana Claramunt és una veïna de 88 anys que viu en el Barri de San Claudio. Li agrada jugar al cinquet amb les seues amigues una vegada a la setmana. No es considera guapa, però “clar que jo era molt temperada quan era jove”, afirma sense rubor.

Des de finals d'agost viu rodejada de sensors en els electrodomèstics i en la porta de casa, a més d'una càmera en el menjador. Tot això durant dotze setmanes, el termini experimental a què s'ha presentat voluntàriament en un projecte que pot abandonar quan vullga, sense donar majors explicacions.

Tot això permet que la seua néta, Ana Trachiner, estiga molt més tranquil·la, perquè en qualsevol moment pot monitoritzar si la seua iaia ha obert la porta per a eixir, ha menjatun poc del frigorífic o s'ha calfat la llet usant el microones.

Un gran exemple de l'última tecnologia aplicada a cada element de la casa, però respectant la intimitat al màxim, ja que no hi ha intrusions en determinades zones (bany, dormitori) i les imatges de la càmera poden apagar-se a voluntat per períodes d'1, 6 o 24 hores, per a romandre amb la màxima privacitat quan la usuària ho desitge.

A Ana, saber-se vigilada per la seua família no li preocupa i sap que així la seua néta està més tranquil·la. Pot inclús eixir de viatge i si vol comprovar com ha sigut el dia de la seua iaia només ha d'entrar en una web a què únicament té accés ella amb contrasenya, per a analitzar les dades i comprovar si ha passat el dia normal o hi ha algun problema.

Amb la màxima discreció i sense interrompre la vida quotidiana.

Antonia Martínez ama la platja

Als seus 92 anys, la màxima preocupació d'Antonia Martínez és saber si li van a renovar el permís de conduir perquè necessita el cotxe per a anar de tant en tant al poble, “més enllà no, perquè em dóna respecte. I per ací per la platja solc anar caminant, perquè m'encanta viure i disfrutar cada dia de la nostra platja”.

La dona del seu nét, Mari Carmen Ruiz, és la persona que la cuida i que la vigila a través dels sensors i les càmeres del projecte Respira. Per a ella l'important és que “Antonia faça sempre les seues tasques, perquè nosaltres vivim en el nucli urbà i per a vindre fins a la platja costa una estona”.

Tot ho controla per una senzilla pàgina web, de la que només Mari Carmen té la contrasenya, el que li permet comprovar cada moviment que ha realitzat i, sobretot, constatar que el que Antonia diu es correspon amb la realitat.

A vegades els iaios utilitzen el xantatge emocional per a estar més atesos, al·ludint que no han eixit, no han menjat o qualsevol altra excusa”, explica Mario Lekumberri, creador del projecte. “Amb este sistema no cap el xantatge, ja que pots comprovar si ha menjat, si hi ha utilitzat els electrodomèstics, si s'ha tirat la sesta, si ha eixit de casa… en fi, tot el que necessites saber per a constatar si porta una vida normal o alguna cosa està fallant”.

Respir per als cuidadors

Mario presumix de que és el primer projecte europeu que se centra en el cuidador, no en la persona dependent, i això té un doble benefici: “si millorem la qualitat de vida del cuidador estem allargant el temps d'estada del seu familiar en la llar i, per tant, estalviant diners a les institucions públiques que oferixen servicis per a la tercera edat, però també dotant eixa persona d'una major qualitat de vida, perquè passa més temps en la seua pròpia casa”.

A més, el sistema també analitza contínuament al cuidador, per a detectar si patix alguna sobrecàrrega.

I no sols l'analitza, també interacciona amb eixe cuidador, felicitant-lo si no patix sobrecàrrega, donant-li consells si considera que porta una càrrega mitjana i, sobretot, recomanant-li algunes activitats i teràpies concretes si el sistema detecta que el cuidador necessita suport.

El sorprenent d'este projecte europeu és que només cinc persones van començar la fase experimental a Espanya, concretament a València i Puçol.

Hui queden quatre en la fase final del pilot: tres a Puçol i una a València ciutat.

Va ser l'empresa Iniciativa Social Integral, que s'ocupa dels serveis socials de Puçol, la que va proposar diversos noms de la població per a participar en l'experiència inicial. Per a participar en el projecte pilot va aportar la mitat dels fons necessaris per a posar-lo en marxa. L'altra mitat ha sigut aportada pel Fons Social Europeu i el Ministeri d'Indústria.

Si tot funciona correctament, i ho està fent, a partir de desembre el projecte Breathe (Respira) s'estendrà a altres zones, i serà un nou sistema d'atendre a les persones dependents.

Un sistema que no entra en conflicte amb la teleassistència, tot al contrari, la complementa, ja que està pensada com a ajuda al cuidador, no al dependent”, finalitza Mario. “Els nostres clients són majors del municipi de Puçol que ja es beneficien dels servicis socials municipals i que han participat gratuïtament i voluntàriament en esta experiència única a nivell mundial. Amb els resultats que estem obtenint hui en dia confiem que esta ferramenta puga arribar a tots a partir de l'any que ve”.

Definitivament, la tecnologia pot ser molt útil en alguns casos.

I encara que molts vegen Gran hermano com un exemple nociu de televisió, algunes de les seues idees poden ser aprofitades per a aconseguir un futur millor per a les persones dependents: en sa casa, amb la seua família com a cuidadors, conservant la seua intimitat…

Respirar, un projecte que alguns ja han batejat com a Gran iaia.

Informa i fotos: Sabín

fotos facefotos face

864-respirar-antonia-martinez-2

02 Novembre 2015
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres