Mai deixes de somriure, Ismael!

Després d'escriure del dia a dia del Club Futbol Sala Puçol i de grans esdeveniments, com l'ascens del juvenil a la Lliga Nacional, Pepa Deogracia ens oferix la que segurament és la notícia que més anhelava escriure i en la que ha posat tot el seu cor: Ismael Blesa, el seu número 5, torna al terreny de joc després d'haver superat la seua malaltia.

En el nostre club sempre ens hem enorgullit de ser com una gran família i quan un jugador ens deixa perquè vol provar sort en altres disciplines ens entristix perquè sentim que un poc nostre se'ns va, però sempre tindrà un buit si algun dia decidix tornar. No obstant això este cas és molt diferent, perquè este jugador en concret no se'n va anar per pròpia voluntat, així que el seu retorn ha sigut una enorme alegria per a tots... i com era d'esperar l'hem rebut amb els braços oberts.

Fa poc menys d'un any, Ismael Blesa Carreres va haver de deixar de practicar este esport que tant li apassiona perquè li va ser diagnosticada una greu malaltia. Va haver d'allunyar-se del futbol sala, els seus amics, l'institut... tot... i centrar-se a lluitar amb tots les seues forces contra la leucèmia.

Va ser una cosa moltdura d'encaixar, però estava ací, havia ocorregut i, encara que es va preguntar mil vegades que per què a ell, no es va afonar i a pesar de la seua curta edat es va enfrontar amb gran coratge a este obstacle que la vida havia posat en el seu camí.

Jo he tingut el privilegi de conéixer-lo i he compartit amb ell molts moments al llarg de la seua malaltia. He estat al seu costat per a descobrir amb sorpresa com un xiquet de tan sols 15 anys és capaç d'enfrontar-se a una cosa tan dura amb tanta enteresa, amb tantes forces i tanta energia.

Veure com mai es va vindre baix a pesar de ho dur del seu tractament, que sempre va tindre un somriure per als que vam estar al seu costat, que la seua dolçor captiu a tots els que li rodejaven… i jo, hui, tinc l'enorme orgull i la gran alegria d'anunciar la seua tornada al nostre club, a la nostra gran família.

La seua lluita encara no ha acabat, però es troba en un moment en què el pitjor ja ha passat i hui en dia pot realitzar una vida normal: tornar a l'institut, a eixir amb els seus amics i a ‎disfrutar d'este esport que fa un any va haver d'abandonar. 

Enhorabona, Ismael!, el teu club et dóna la benvinguda i et desitja el millor... i jo personalment vull donar-te les gràcies per haver-me permés estar al teu costat, per tot el que hem compartit i per haver-me ensenyat que per a enfrontar-se a la vida... millor amb un somriure.

Al meu número 5, que es va guanyar un lloc en el meu cor amb la seua dolçor i un somriure. ¡Mai deixes de somriure! 

Informa i fotos: Pepa Deogracia | Club Futbol Sala Puçol

fotos face

798-ismael-blesa-4

28 Setembre 2015
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres