Els alumnes de batxillerat i els arbres que rodegen l'institut no es lleven els ulls de damunt

Els alumnes de 1r de batxillerat de l'institut de Puçol inicien la seua primera classe de cultura científica amb un reconeixement dels arbres que rodegen el centre, en especial el Brachychiton, una espècie que al perdre les branques deixa uns “ulls” en el tronc. Ulls que estos alumnes han maquillat amb ceres, al mateix temps que han treballat en la reproducció de textures del tronc. Des de hui, miraran a estos arbres d'una altra forma i, qui sap… potser els arbres tampoc els lleven els ulls de damunt.

Vicent Ribes és un d'eixos professors encabotats que els seus alumnes visquen experiències que deixen empremta en classe. Porta uns anys ensenyant-los la ruta de les pedres pels carrers del nucli urbà de Puçol, perquè sàpien identificar els distints tipus de materials usats en la construcció de vivendes al llarg de la història.

Fa un parell d'anys també es va plantejar la ruta dels arbres, inclús ha arribat a catalogar tots els de l'institut i ara treballa amb els del parc Ribelles, encara que el seu projecte amb els alumnes és més ambiciós i confia a crear una detallada base de dades amb tots els exemplars de la població.

Però per a arribar a eixe grau d'exigència primer ha de convéncer els seus alumnes de 1r de batxillerat perquè s'apunten a una assignatura anomenada cultura científica, que forma part d'un lot d'optatives en què també poden triar anatomia aplicada i religió.

La seua millor ferramenta per a això són els comentaris dels alumnes que ja han treballat en cursos anteriors en les rutes pels carrers o els parcs de Puçol, però per als nous els ha preparat enguany una primera classe especial: aprendre a mirar d'una altra forma els arbres que hi ha en l'entorn de l'institut.

Després d'una breu introducció teòrica, l'aula al complet ha recorregut els carrers que rodegen el centre buscant qualsevol de les 31 espècies que pertanyen al gènere del Brachychiton, un arbre amb més de 50 milions d'anys segons els fòssils trobats en Nova Zelanda.

Una vegada localitzats, les cares de sorpresa eren evidents: realment pareix que el tronc tinga ulls allà on ha perdut branques, pel que acabar de maquillar-lo per a subratllar la seua “mirada” ha sigut una tasca fàcil i divertida. A més de la pintura d'ulls, els alumnes han practicat una segona tècnica, el frottage, o el que és el mateix, fregar amb ceres en un foli col·locat sobre la corfa de l'arbre, per a intentar transmetre les textures del tronc.

Tenim classes de camp els dimarts, en les que ens dediquem a arreplegar materials nostres, i classes de laboratori els dijous, per a analitzar eixos materials, catalogar-los i anar prenent decisions”, explica Vicent. “L'important, igual que altres grups amb la ruta de les pedres, és que els alumnes disfruten de la classe, perquè llavors el que aprenen se'ls queda gravat”.

I en este cas l'objectiu està aconseguit: estos alumnes a l'arribar al centre cada matí no podran evitar la sensació que alguna cosa o algú no la lleva els ulls de damunt.

Informa i fotos: Sabín

fotos face

778-alumnos-pintan-ojos-arboles-3

22 Setembre 2015
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres