En marxa la 5a Ruta de la Tapa, amb l'objectiu de batre el rècord de l'any passat: 350.000 tapes en 13 dies

Poc després de les 11 del matí del divendres 28 d'agost, la tapería Dani obria les seues portes amb una traca i el tall simbòlic d'una cinta. No era una inauguració oficial, que no existix en la Ruta de la Tapa Vila de Puçol, però sí que era l'obertura del local que ha guanyat la ruta en les últimes edicions i que es proposa batre el rècord enguany… el mateix objectiu que s'ha marcat José Reis Gallec, el creador de la ruta, superar les 350.000 de la quarta edició.

Fins al 9 de setembre seran 13 dies de treball intens per als 48 bars i restaurants que finalment formen part de la 5a edició de la Ruta de la Tapa Vila de Puçol. El tancament de tres locals al llarg de l'estiu demostra que el sector de l'hostaleria continua necessitant suports, idees i projectes que il·lusionen i que atraguen veïns, perquè la crisi en el sector encara no ha acabat, ni de bon tros.

Les xarxes socials són un bon exemple d'ajuda i d'imaginació per a promocionar un projecte. D'això sap molt, José Reyes Gallego, membre de l'Agrupació de Penyes que un bon dia va convéncer a tot el món per a treballar junts amb un objectiu: transformar les festes afegint el tapeig amb els amics com una cita obligada.

D'això fa cinc anys. I sabia el que deia: hui ningú s'imagina les festes sense tapes.

Hem creat un Facebook oficial de l'organització, on publiquem la informació i les fotos oficials”, comenta el president. “Però també un grup de Facebook perquè tot el món puga pujar fotos, perquè és important que la gent es veja i compartisca les imatges. La tertúlia, els amics, les fotos i els records formen part de l'èxit de la ruta… i d'això saben molt els de l'ajuntament, perquè cada any publiquen moltes fotos de la ruta i això ajuda a promocionar els locals i als veïns”.

Xarxes socials que servixen de promoció. Però fa falta més.

Ací estan els mupis amb informació de la ruta en els carrers de la població. Els fullets en cada local. I, per descomptat, el carnet rutero per a votar les millors tapes… només per això els veïns ja opten a premis d'allò més apetitosos.

I encara i així… continua fent falta més.

Per exemple, l'obertura als pobles de la contornada, una cosa que Gallego mima des del primer moment i que ja està donant els seus fruits: enguany, la campanya promocional en Rodalies Renfe està permetent que Puçol arribe a tots els racons.

S'han bolcat amb cartells, fullets, l'espot en les màquines expenedores de bitllets… una col·laboració que agraïm sincerament, igual que el suport de les distintes institucions, començant per l'Ajuntament de Puçol i finalitzant pel portal de Turisme de la Generalitat Valenciana. Tots ens estan ajudant a difondre la ruta”.

Una difusió que no tindria sentit si el producte no meresquera la pena.

Però la mereix.

Per a comprovar-ho basta fer una ullada a la “inauguració no oficial” que ha realitzat Tapería Dani (abans Dani Comercial) en les últimes tres edicions: enguany, una traca, el tall de la cinta, la preparació en viu de les primeres tapes… i algunes confessions.

L'anypassat vaig fer 12.000 tapes i enguany he preparat matèria primera per a 15.000, perquè o tens preparada en gran manera la proposta o la clientela et desborda”, confessa Dani. “Rap amb bromera d'all i pebre no és una cosa que pugues preparar al moment, per això ja tenim part de la faena avançada, a falta de calfar-la en l'últim moment i afegir el toc final”.

Molta preparació prèvia i sempre amb peix.

Dani va aconseguir l'èxit peix i des de llavors no ha canviat d'idea, encara que sempre ha buscat productes nous, idees originals i treball continu.

Amb més calma s'ho pren el seu veí i amic Antonio García Fernández, a qui tots coneixen com El Chichi, el torero que mai va debutar.

Per a esta edició tenia dubtes, en el nom així que ha batejat la seua tapa com Nolo sé, encara que el que sí que sap és que ha de ser una cosa que tingues en gran manera preparada, com Dani, i que dónes el toc final en el moment de servir-la.

La meua tapa porta gambes embolicades amb bacó i tot en forma de rosta… com no coneixia gens paregut per això la vaig anomenar No lo sé”, explica El Chichi. “Volia enguany alguna cosa que no portara massa temps de preparació, perquè la gent s'impacienta. Encara que ja posats a demanar, demane als veïns que no vinguen només les dos setmanes de la ruta, també la resta de l'any, que tenim tapes i a molt bon preu”.

Mentres pela gambes i les embolica, esperant que pel migdia s'òmpliga de curiosos i, sobretot, a la nit es desborde la faena, Antonio, que ha participat en les cinc edicions de la ruta, continua creient que la ruta és una gran idea… encara que caldrà pensar un poc més per a la resta de l'any.

Dani, que porta més d'un mes preparant el producte, és conscient que se la juga: si una vegada no té acceptació o si el públic es cansa de la Ruta de la Tapa alguns locals ho van a passar malament.

La ruta són 13 dies (per sort el seu creador no és supersticiós), encara que porta molta faena d'organització i preparació.

Però tampoc acaba el 9 de setembre. Molts ja continuen oferint tapes tot l'any, almenys en caps de setmana.

Altres han aprofitat per a donar-se a conéixer i fer clients eixos dies.

I tots asseguren que han donat a les festes un altre aire: més veïns en el carrer, més ambient, moviment en bars i restaurants, ganes de quedar amb els amics i disfrutar.

Si encara no has fet esta ruta no t'imagines tot el que t'estàs perdent.

Informa: Sabín Fotos: Sergio Maestro

fotos face

715-ruta-tapa-3

01 Setembre 2015
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres