Article de Ciutadans del mes d'agost: “Et podria haver ocorregut a tu”

Este és l'article de Ciutadans d'agost, titulat Et podria haver ocorregut a tu. Tal com contempla el Reglament de Mitjans de Comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.

Imagina que estàs en una regió que no és la teua i que tens un problema: perds la documentació, tens un accident, et quedes sense diners… En una situació així esperaries rebre ajuda per a poder tornar a casa sa i estalvi, veritat?  

Dissabte passat dia 25/07 estàvem treballant en la preparació del 3er. Ple de la legislatura nostre regidor, Sr. Rubén Vaquer, i dos membres de la agrupación de S de Puçol (Toni i Victòria).  El nostre despatx en l'ajuntament està situat en la planta baixa i la finestra dóna a la plaça.  Vam vore passar un home que venia de l'església i que al sentir les nostres veus es deté en la finestra i es presenta: bon dia, em dic Manolo i sóc un mariner basc.  Ens ensenya la seua documentació com a mariner i l'escoltem com comença a comptar-nos una sèrie de problemes que estan passant tant ell com els seus dos amics (Luís i la seua dona de nacionalitat alemanya).

Manolo, cuiner de professió en el barco, ens diu que van eixir un grup de 7 persones (6 treballadors del mar més la dona de Luís com a acompanyant del patró) des del País Basc amb destí a Andalusia per a intentar aconseguir treball, ja que no tenien opcions de trobar-ho en la seua terra.  L'estada a Andalusia s'allarga més d'allò que s'ha previst, no aconseguixen treball i s'acaba els diners que portaven.  En eixe moment comença la tornada a casa, les 7 persones es dividixen en dos grups i Manolo al costat de Luís (natural de Ripollet-Barcelona) i la seua dona duen a terme un periple de diversos dies (21 dies ens van contar) des que van iniciar la marxa per a travessar Andalusia, passar per Àguiles (Múrcia) i altres ciutats passant penúries fins que com a pas a previ a Puçol, arriben a Cheste on ens diuen que des de l'Ajuntament els compren bitllets de tren que els porten fins a la nostra localitat.

Una vegada arriben estes tres persones a Puçol es dirigixen a demanar ajuda a Servicis Socials de Puçol, on no reben ajuda, es dirigixen a l'església de Puçol, on no reben ajuda i finalment el dissabte es dirigix el Sr.  Manolo a l'ajuntament i tampoc rep ajuda. Pel que fa a l'ajuntament Manolo va preguntar per l'alcalde, que estava realitzant tasques en l'ajuntament i no va poder atendre'l en persona.  Ho entenem perquè la visita no estava planificada, però com li vam dir al Sr.  Esteve en el ple d'ahir dia 27/07 si bé podem comprendre eixa part i disculpar-li, també li vam dir que algú des de l'ajuntament hauria d'haver escoltat a este home i això tampoc es va fer.  Quant a la resposta donada des de l'església no entrarem a valorar-la ja que no ens competix.  Ja respondrà en consciència qui corresponga.

A tot açò Manolo ens diu que els seus amics estan en l'estació de tren de Puçol amb les seues pertinences i que no saben a què més portes cridar.  Ens diu que la nit del divendres al dissabte han adormit el ras, en el carrer, en un edifici situat davant de l'estació, que porten un dia sense menjar i que fa diversos dies que no han pogut tindre una neteja digna.

En cap moment Manolo ens va demanar diners, la qual cosa sí ens va demanar va ser si podíem aconseguir, com en el cas de l'Ajuntament de Cheste, un bitllet de tren amb destí a Castelló i que si els bitllets eren molt cars almenys amb destí a Sagunt, ja que des d'allí creia que podrien arribar a Castelló en un o dos dies més.  El motiu d'arribar a Castelló és que en el Grau tenen amics portuaris que els ajudarien a continuar el viatge fins a sa casa.

Una vegada arribats a este punt i després d'escoltar tal relat, li diem a Manolo que no es preocupe, que no sols no els portaríem a Sagunt, sinó que un membre de l'Agrupació de Ciutadans de Puçol els acompanyaria amb cotxe directament a Castelló de la Plana perquè pogueren continuar les gestions amb els seus amics.  En eixe moment, Manolo agarrat dels barrots de la finestra se nos posa a plorar.  Li diem que torne a l'estació amb els seus amics i que quan acabàrem la reunió aniríem a  arreplegar-los.

Una vegada acabada la reunió m'acompanya a l'estació el Sr.  Rubén Vaquero per a interessar-se per estes persones.  Després de xarrar una estona amb ells i fer-nos un parell de fotos de record amb ells  (la dona de Luís no apareix perquè en eixe moment estava en el bany de l'estació)  ens despedim del Sr.  Vaquero i iniciem la marxa fins a Castelló de la Plana.  Els vaig deixar en el centre de la ciutat on ells em van indicar.  Els vaig desitjar sort i em vaig tornar a Puçol.

Com ressaltem durant el ple celebrat en el dia d'ahir el que consideramos inaceptable desde C's és que des de Servicis Socials no s'oferira almenys allotjament i un sopar o desdejuni a estes persones, més tenint en compte que el municipi compta amb espais habilitats per a poder afrontar este tipus de situacions.  És especialment dolorós caldre assumir que en la nostra ciutat ha hagut de dormir en el carrer una persona de 60 anys, és l'edat que té Manolo.

Des de les institucions no podem atendre a qui no sol·licita ajuda, però és inacceptable que algú que ha tocat a les portes de dos ens oficials de la nostra localitat no haja rebut una resposta d'acord amb el que necessitava.

Hem sol·licitat a l'equip de govern que es revisen els criteris d'acceptació i els protocols que se seguixen des de Servicis Socials per a fer els canvis que corresponguen i poder així, evitar que casos com este tornen a produir-se en la nostra localitat.  Agraïm encaridament també l'interés mostrat per la regidora de Servicis Socials per a investigar el que ocorre i aclarir per què havent-hi instal·lacions i mitjos en la nostra localitat no s'ha donat en este cas la resposta que mereixien estos ciutadans.

Des de la Agrupación de C's de Puçol la nostra porta i la nostra finestra també, estaran obertes sempre per a escoltar i intentar ajudar quantes persones ho necessiten.  No sabem si podrem resoldre tot el que se nos vaig plantejar però el que si podem assegurar és que farem tot el que es puga para, com en este cas, ajudar a qui ho necessite.

Sabeu amb què em quede jo?  Amb els somriures de Manolo, Luís i la seua dona recordant i explicant-me històries dels llocs en què han pescat principalment a Irlanda durant els últims 30 anys mentre nos dirigíem a Castelló.   A vegades és molt més fàcil del que ens creiem fer feliç a algú.

Opinió de Ciutadans Puçol

629--ciudadanos-puzol

26 Agost 2015
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres