Forjant davall la pluja una obra d'art per a regalar a tot un poble

Tipus durs treballant el ferro a martellades mentres plou per totes les bandes. Diuen que queden 20 o 30 mestres ferrers artesans en tota Espanya. No és estrany. Cal estar fet d'uns vímens especials per a dedicar-se a ser un artesà, un professional de la forja del ferro a la manera antiga, quan quasi ningú ho valora en estos temps del “made in Xina”. Ells a mes, ensenyen el seu ofici amb generositat… la mateixa que han demostrat regalant a Puçol un monument artesà.

Durant el 21 i 22 de març s'ha celebrat en l'Espai Jove de Puçol la primera Trobada de Forjadors que se celebra a la Comunitat Valenciana. La idea no és nova. En altres comunitats és una cosa habitual. I en alguns països com França o Alemanya les trobades i les fires són llocs replets d'un públic ansiós per aconseguir autèntiques joies artesanes.

Ací, a Espanya, abans érem líders del sector. Ara, fins a llocs emblemàtics com Toledo tenen poc d'artesans i molt de fabricació industrial. Tampoc les navaixes d'Albacete són totes producte de la forja tradicional. Ara importa més el preu i la rapidesa que la qualitat.

El concepte artesanal es perd. Ni tan sols hi ha una formació professional reglada en la matèria. Per això té més valor el que fan estos autèntics mestres artesans quan es reunixen per a compartir un projecte, mantindre vives unes tradicions, ensenyar als que s'acosten a ells.

Una fórmula tan generosa com anacrònica.

El seu és un tracte més propi de cavallers. Una actuació tan “medieval” com les seues pròpies ferramentes de treball. Si s'afig a això un dia de pluja complet —que no els impedix continuar amb el seu esforç per a complir un compromís i entregar a un poble no sols les seues ensenyances sinó també un monument— la cosa és com per a pensar-se-la.

El treball amb la farga, l'enclusa, el martell, el ferro i el foc de Vicente Blasco, Gonzalo Ruiz, José Jaime López, Diego Lóbez, Thomas Mink, Antonio García Verdugo i Germán Azote, mestres forjadors artesans, ha sigut una lliçó magistral. Una cosa apreciable sobretot en les últimes hores de la trobada, el diumenge al migdia.

Mentres uns finalitzaven el treball en la farga i ens explicaven el seu funcionament —incorpora un sistema de ventilació modern, però la resta és idèntic al sistema usat fa diversos segles—, altres soldaven els retocs finals als elements que componen el monument que han construït amb materials de rebuig: una obra inspirada en l'escut de la població.

Escoltar-los parlar del seu treball, col·laborar i, al final, preparar una torrà de carn que per a si volgueren els millors restaurants ha sigut un exemple de per què este ofici no desapareix: encara que a penes quede una vintena de mestres forjadors artesans al nostre país, estan disposats a compartir la seua saviesa... i això té un valor difícil de superar.

Llàstima que a Espanya no existisca cap carrera oficial per a esta disciplina artística... com per a la majoria d'artesans tradicionals.

Ni el seu treball ni el seu comportament pareixen pertànyer al segle XXI, eixe d'Internet, el menjar prefabricada i els productes de ràpid consum fets en qualsevol país asiàtic amb mà d'obra mal pagada i resultats més que discutibles. Encara que a un preu imbatible, això sí.

No sols han mostrat amb generositat la seua experiència i el seu saber fer als que s'han acostat durant el cap de setmana, no sols han compartit el seu esforç, sinó que a més tot això ho han orientat a un projecte en comú: prenent com a base les cinc estreles de l'escut de Puçol, estreles que simbolitzen l'aparició de la patrona en el Cabeçol, junts han reinterpretat eixes estreles amb la paraula Puçol, tot això aprofitant materials reciclades.

Després de dos dies de treball conjunt, Vicente, Gonzalo, José Jaime, Diego, Thomas, Antonio i Germán exhibixen orgullosos en la porta de l'Espai Jove el resultat de la primera trobada de forjadors en la nostra comunitat. Ho fan davall la pluja, igual que han treballat durant el cap de setmana.

Un exemple més de la seua generositat.

Un exemple de com l'Art pot ser el resultat del treball en equip.

Compartixen els seus coneixements amb la mateixa naturalitat amb què es repartixen les funcions durant la trobada. Sumen esforços, resten tensions. Les martellades fan pensar en gent rude. El seu aspecte també. Hòmens ancorats en una professió quasi oblidada. Però que ells s'encaboten a compartir i transmetre. Igual que l'han heretat de mestres més veterans. Generosos. Discrets. Amics. Mestres artesans.

Una lliçó magistral. I gratuïta.

Informa i fotos: Sabín 

fotos facefotos facefotos facefotos hq 230-forjando-bajo-la-lluvia4

 

24 Març 2015
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres