La gran família del futbol sala es bolca amb el seu 5: “Ismael, tu lluita és la nostra lluita. Et volem”

En este cap de setmana els resultats dels partits han sigut el factor menys recordat, donava igual si guanyàvem o perdíem… l'única cosa que realment importava era dedicar-li tot el nostre esforç al nostre ja, per a sempre, jugador número 5: Ismael Blesa. A ell dediquem l'acte de presentació de la gran família que formem 190 jugadors i 15 equips del Club Futbol Sala Puçol.

L'última setmana d'octubre una trist notícia arriba a la nostra família, el nostre club: a un dels nostres jugadors, Ismael Blesa Carreres, jugador de l'equip Cadet amb el dorsal número 5, se li ha detectat leucèmia. La notícia cau com un pitxer d'aigua freda i ens deixa a tots sense alé. No podem assimilar la situació i l'única cosa que desitgem és saber d'ell, donar-li el nostre ànim, el nostre suport i que sàpia que estem ací per al que necessite.

Eixe mateix cap de setmana els seus companys d'equip, en el seu primer partit sense ell, ja prenen la iniciativa de dedicar-li els seus gols fent el 5 amb la mà oberta… però nosaltres vam voler anar més enllà.

Ens vam posar mà a obra, volíem fer que esta jornada en què també celebràvem l'acte de presentació dels equips de la temporada, fora el nostre xicotet homenatge i la forma de transmetre-li tot l'afecte que la seua família del futbol sala sent cap a ell.

Vam fer cartells amb la frase Ismael, tu lluita és la nostra lluita. Et volemi un número 5. El vam repartir a tots els entrenadores perquè a l'inici de cada partit els jugadors ho tragueren i vam demanar que l'immortaliltzaren amb càmeres o mòbils perquè ell el poguera vore. Onze partits, onze equips i més de cent jugadors amb les seues pancartes d'ànim i amb la il·lusió de marcar per a dedicar-se'l al seu company.

Van ser moments molt bonics i emotius, en algunes ocasions fins als jugadors de l'equip contrari van compartir este instant i es van posar en la foto al costat del cartell… però açò no va ser més que el principi.

Després dels partits del divendres i dissabte, ens quedava el matí del diumenge amb la presentació dels equips de la temporada. Van ser molts els que van assistir a este acte, encara que sempre hi ha algun absent i en este cas el lloc d'un s'anava a notar ja que tots estàvem pendents del seu estat, així que vam voler omplir el seu buit….

Enguany, el tercer que realitzem la presentació de tots els equips de l'escola, ens sentim més orgullosos que mai amb l'evolució d'esta gran família. Hem sobrepassat les nostres expectatives i amb 165 alumnes en l'escola; la incorporació de l'equip sènior femení per primera vegada en la història del nostre club i el ja veterà equip sènior, formen una plantilla de 190 jugadors. Els 15 equips en total, un més que l'any passat, i 11 en competició suposen a més d'una gran satisfacció i un repte difícil de superar.

Comptem com ve sent habitual amb la presència de la nostra alcaldessa Merche Sanchis i del regidor d'esports Julio Javier Lucia, dos persones que han sigut claus per a poder portar al nostre equip sènior femení a la competició, junt amb el seu patrocinador Juan José Iranzo, molts altres col·laboradors… i, com no, la junta directiva del club.

L'acte va començar puntualment, comptant amb l'ajuda de Vicente Molina, que en el seu dia lliure va acudir a treballar en esta cita en què va fer de mestre de cerimònies amb gran destresa i professionalitat.

Els més xicotets, els nostres querubins, una categoria que introduïm en la passada temporada amb tant d'èxit que ens hem vist “obligats” a ampliar-la per a formar dos equips i, així i tot, hem deixat xiquets en llista d'espera, van ser els encarregats de donar començament a esta desfilada de jugadors que a poc a poc anaven omplint el pavelló de calor i emocions.

Tots i cada u d'ells portaven un número 5 imprés en un foli i el subjecten amb fermesa davant del seu pit per a la foto oficial. Són molts els que no saben quin és el motiu, ni la raó per la qual el porten… però encara així el lluïxen amb orgull, sabedors que es tracta d'una cosa important.

I així, a poc a poc, Molina va nomenant a cada equip, a cada jugador i al seu entrenador i, amb l'ajuda de les nostres hostesses Irene, Zoe i Lucía, es van col·locant ordenadament a un costat i a l'altre de la pista per a deixar pas al següent equip.

Mentre faig les fotos l'emoció s'apodera de mi, alguna llàgrima brolla als meus ulls i imagine la felicitat que sentirà el nostre número 5 quan veja com el pavelló d'esports s'ha convertit en una marea de folis amb el seu nombre.

Finalitza la presentació amb l'equip sènior i quan ens disposem a fer la foto final, encara hi ha alguns xiquets que continuen subjectant fortament eixe foli… Ismael no va poder estar amb nosaltres, però segur que ell va sentir que sí ho estava, com el sentim cada u de nosaltres.

Sé que és fàcil dir ?com he repetit en nombroses ocasions? que a més d'un club som una gran família… però també sé que les coses es demostren amb actes i crec que amb este hem demostrat que dir que el Club Futbol Sala Puçol és una Família… no són només paraules.

Informa i fotos: Pepa Deogracia

fotos facefotos face

1045-presentacion-futbol-sala-1

 

12 Novembre 2014
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres