Carmen Aixa guanya el primer premi de la “mocadorà” i el segon d'aparadors

Un any més, entorn del 9 d'octubre el Gremi de Mestres Confiters de València i Província ha organitzat el concurs de Sant Donís, on s'avaluen tant la disposició dels aparadors com la creació de les peces de massapà que componen la mocadorà… i per quart any, Carmen Aixa ha aconseguit convéncer al selecte jurat: primer premi de mocadorà i segon d'aparadors.

Sobre les 9.30 del matí del dilluns 6 de novembre, els quatre membres del jurat començaven el seu recorregut per les empreses que participen enguany en el concurs i ho feien pel poble més al nord, Puçol, i per un dels favorits, Carmen Aixa, que ja havia guanyat en tres de les quatre últimes edicions… i l'altra senzillament no es va presentar perquè Eliseo Valls, l'ànima del projecte, acabava de ser pare i tenia altres preocupacions en ment.

No és una tasca fàcil ser jurat: d'una banda, cal estudiar com està disposat cada aparador, el conjunt dels elements, per a atraure al públic, i, per un altre, cal analitzar l'execució de cada una de les peces… i, per descomptat, cal provar-les, per a avaluar la qualitat del massapà.

I tot això en un únic dia, per a finalitzar poc abans de les 5 de la vesprada a Alzira, el poble més al sud de la província amb un local que participa enguany en el concurs del Gremi de Mestres Confiters.

Potser per això el jurat està format per una mescla de joventut i experiència, experts en dolços i altres branques. Enguany la tasca ha recaigut en Vicente Major (professor de l'escola de pastisseria i gerent del gremi), Víctor Navarro (empresari i també professor de l'escola), Javier Guillén (periodista del gremi) i Pascuala Moreno (enginyer en tecnologia dels aliments).

Tastem de forma obligada el tronador i alguna fruita, per a veure quin sabor té a banda del seu aspecte”, explica Vicente Major. “I a més dels dos premis oficials, al millor aparador i a la millor mocadorà, també incloem un premi a la innovació, per a valorar la capacitat de sorpresa, de descobrir noves fruites o nous sabors”.

Després de la seua visita inicial, les seues impressions ja eren excel·lents… però calia recórrer la resta de locals, en total un 25% dels que formen part del gremi, que són els que participen en este concurs que va començar a celebrar-se a principis del segle passat a València ciutat i que en la dècada dels noranta es va estendre a la resta de poblacions de la província.

I poc després de les 5 de la vesprada el jurat emetia el seu vot: Carmen Aixa torna a obtindre un primer premi, en este cas per a la mocadorà, i un segon per a l'aparador. És el reconeixement a un treball artesanal que recau en tota la família, encara que hui per hui l'alma mater de l'elaboració és Eliseo.

Cada any intentem sorprendre amb noves fruites, inclús obertes, perquè es veja l'aspecte que tenen, com hem fet en esta ocasió amb les figues, la magrana o la taronja; encara que també hem disposat en l'aparador porros i inclús una cassola amb olives i cogombrets”, resumix Eliseo Valls. “Ha sigut un treball de quasi un mes, perquè vaig començar a elaborar dos varietats de fruites distintes cada vesprada en quant finalitzem les festes. Com es pinten amb colorant alimentari i s'emmagatzemen en perfectes condicions, el massapà manté totes les seues propietats i sabor durant dos mesos, així que encara que algunes peces ja tenen tres setmanes al jurat els ha sabut igual que les elaborades este cap de setmana”.

La tradició de la mocadorà naix en el segle XVIII, després de la Guerra de Successió, quan es prohibix el llançament de coets com a homenatge a Jaume I. Sorgix així la mocadorà, que unix els dolços, l'horta, els coets, la tradició, el dia dels enamorats (Sant Donís) i una certa picaresca molt mediterrània, en la que els massapans no sols representen les fruites de l'horta i els coets prohibits, sinó que inclouen al·lusions a la piula, el tronador i la fruita com a elements sexuals masculí i femení.

Tot això embolicat en un mocador com a regal del mosso a la seua amada en la festivitat del 9 d'octubre, el dia dels enamorats a València.

Una tradició que el gremi de mestres confiters va començar a promocionar per mitjà d'un concurs en què s'aposta per mantindre la tradició amb algunes innovacions… una tasca en què Carmen Aixa i la seua família s'estan mostrant com uns autèntics mestres artesans.

Si encara no heu provat la seua mocadorà doneu-vos pressa. S'esgoten abans del 9 d'octubre.

Per alguna cosa guanyen any rere any este concurs.

Informa i fotos: Sabín

fotos face

916-jurado-en-aixa-2

07 Octubre 2014
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres