Article d'Esquerra Unida del mes de setembre: “Festes patronals i populars de la solidaritat a Puçol”

Este és el text d'Esquerra Unida del mes de setembre, titulat Festes patronals i populars de la solidaritat a Puçol. El ple del 26 de març del 2012 va modificar el Reglament de Mitjans de Comunicació Local, aprovat en 2008, per a permetre la publicació d'un article mensual en la web municipal als partits polítics que es van presentar a les eleccions municipals i no van aconseguir representació en l'ajuntament.

En primer lloc volíem felicitar la veïna de Puçol Inma Juan per la seua valentia al dirigir-se al Molt honorable Senyor Alberto Fabra en el sopar solidàri en benefici de Cáritas.

—Inma, ara no és el moment (li deien els amfitrions del PP).

—Com que no és el moment?

A una persona se li ha de retraure una mala acció en quant hi ha oportunitat, amb educació, com va ser el cas.

El que no és normal, és que este Govern porte a un país a la major depressió que es recorda des de la dictadura i tinguen damunt el desvergonyiment de fer-nos creure que estan patint amb la repressió social a què ens sotmeten. Tot això presumint de tindre el cor i les mans netes.

A nivell local, l'Ajuntament té com a prioritats tornar els favors prestats pel suport incondicional al seu quasi mut soci de les urbanitzacions i a tindre sempre preparat un grapat de pinso en la mà, com si de coloms es tractaren, a altres col·lectius locals que mouen una certa massa social, deixant d'un costat la seua funció o activitat, pensant tan sols en els vots que puguen ocasionar amb el seu tracte.

Un incís per a donar carpetada a la qüestió de si són o no necessàries les últimes obres, dins i fora de la població. En Esquerra Unida Puçol ens preguntem si no hi ha una fórmula perquè en les obres que s'executen amb el suport de l'Ajuntament no puguen participar més parats de la població.

Tornant a les festes, començant pel Libret de Festes. No hi ha compromís ni voluntat per part dels festers de distribuir-lo de forma gratuïta per tota la població i l'ajuntament es limita a dispensar-los tan sols en alguns locals municipals.

Per part de les regidories de Cultura i Festes i del Departament de Comunicació, no estaria de més que li tiraren una maneta al cronista per a recuperar eixa memòria selectiva oblidada.

Quant a les xarxes socials del PP de Puçol, no creiem que hagen de tindre eixa postura desafiador i de perdonavides, reptant als antitaurins en pla macarra que baixen a la desencaixonada i al bou. Tot per unes poques i lamentables pintades en contra del maltractament animal.  Per descomptat per a algunes persones és més important uns dolls de pintura que les seqüeles que poden patir els que s'exposen a les caps i els mateixos animals que es veuen forçats a participar en esta tradició.

En canvi trobem a faltar una participació més implicada d'alguns col·lectius que segons la nostra opinió tenen algunes ajudes i subvencions desproporcionades. I tal vegada no siga necessari reduir o cancel·lar les prestacions que reben, però sí que estes es dediquen o invertisquen en altres necessitats que puguen ajudar a millorar el nivell de vida dels ciutadans més desfavorits per la seua salut física i econòmica.

Solidari és qui vetla per una major justícia social, i no qui tirant unes monedetes al raspall els diumenges creu que hi ha fet la bona obra de la setmana.

Solidari és qui compartix i tributa. Casualment en estes accions algunes figures arcaiques, com l'Església Catòlica i la monarquia, estan exempts d'obligació i pitjor encara de compromís. Les fundacions que representen es nodrixen amb els impostos i les donacions dels ciutadans. Al més pur estil d'amic gorrer, que t'oferix la invitació perquè un altre la pague.

Solidari és qui treballa perquè els discapacitats i parats puguen pal·liar les barreres que els impedixen tindre una major equitat social.

Solidari és qui no veu diferències entre els que no són o pensen com ell.

Solidari és qui recolza i recupera la història i la cultura, encara que siga la d'una Mestra Republicana docent a Puçol Enriqueta Agut i no posa traves per a evitar la seua difusió amb arguments susceptibles de denúncia en el jutjat, si no fóra per l'exhibició caciquil de mitjanuna altra mostra insolidària com és el “tasazo judicial”.

Ni tan sols una menció sobre el Genocidi en Palestina, o de la guerra a Ucraïna, amb com és de senzill fomentar l'arreplega de medicaments, menjar o efectes com a mostra de  SOLIDARITAT.

El calendari escolar i laboral tampoc és el més adequat per a una major participació en les festes i el que és incomprensible és que estes no tinguen una mínima funció pedagògica que servisca per a mostrar valors solidaris.

Recorden l'exhibició caciquil de mitjan del segle XX, on els senyorets es passejaven i exhibien acompanyats de l'Església, els responsables polítics i militars, mentres el poble pantaixant es limita a demanar pa i circ. Abans domats per la necessitat, ara per l'oci.

En Esquerra Unida Puçol defenem la nostra idea aconfessional recolzant les Festes Populars Culturals on qui ha de ser protagonista és el POBLE.

Salut i República, com a mostra de solidaritat, on tod@s siguem iguals.

Una opinió d'Esquerra Unida Puçol

04 Octubre 2014
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres