Sant Antoni, una tradició que té orígens en el segle IV

Sant Antoni, una tradició que té orígens en el segle IV

Sant Antoni, una tradició que té orígens en el segle IV

Imatge del sant.

Des de la seua fundació en 1997, l'associació Sant Antoni treballa per mantindre viva les distintes tradicions vinculades al sant: els pans, la benedicció d'animals, la foguera i les calderes per a repartir a tota la població. En esta recuperació es mesclen tradicions que daten del segle IV amb costums adquirits al llarg del segle XX, però per a estos onze hòmens l'important és que a l'arribar febrer tots els veïns recorden que, a més dels carnestoltes, és el mes de Sant Antoni Abad.

Nascut a Egipte l'any 251 i difunt en el desert en el 17 de gener de 356, Sant Antoni Abad ha passat a la història per ser d'origen acomodat però, després de quedar orfe als vint anys, va vendre les seues terres, les seues cases i totes les seues possessions, per a repartir els diners entre els pobres. Retirat per a dedicar-se al dejuni i l'oració, la seua fama de sant va portar a molts pelegrins a intentar acostar-s'hi, pel que va acabar creant en el seu entorn una sèrie de cabanyes perquè se li uniren altres ascetes.

Després de la seua mort, va ser soterrat en un lloc desconegut a petició pròpia, per a evitar que es convertira en un lloc de pelegrinatge. No obstant, esta extrema humilitat no va evitar que la seua fama s'estenguera, sobretot entre els llauradors i ramaders, els que li atribuïa un do especial per a allunyar la pesta i altres malalties que atacaven els seus animals. Per este motiu sol presentar-se la seua imatge acompanyat d'un porc, un gos i un gall. El nom de ''Sant Antoni del porquet'' és atribuït per altres a un costum l'origen de la qual es perd en els temps: un grup de llauradors s'unix per a criar i engreixar conjuntament un porc; arribat el dia del sant, el 17 de gener, el maten i repartixen la seua carn entre els pobres del lloc.

En 1997, uns aficionats als cavalls de Puçol van decidir reunir-se i formar l'associació Sant Antoni. Hui són onze els membres que continuen treballant perquè esta tradició no es perda: Agustín Pineda (president), Vicente Almenara (secretari), José Antonio Miret, Vicente Àvila, Fernando Rausell, Paco Rausell, Francisco Almenara, Juan Esteve, José Javier Izquierdo, José Mª Sebastiá i Vicente Ballester; a més, com a soci d'honor, el torero local Juan Ávila.

Gràcies al seu esforç, cada mes de febrer Puçol compta amb les calderes al migdia del dissabte; la baixada de la imatge, la missa i la foguera durant la vesprada del dissabte; i, ja el diumenge, la benedicció d'animals. La data varia d'un any a un altre perquè el que es pretén és coordinar els caps de setmana de la benedicció d'animals amb altres pobles de la comarca, el que permet que els cavalls puguen ser exhibits en distintes poblacions.

Baixada, missa i foguera.

Enguany, estes activitats es van realitzar el 18 i 19 de febrer, encara que la continuïtat de totes no està garantida, com explica Vicente Almenara: ''quan vam començar, vam decidir recuperar tot allò que recordàvem haver vist de xicotets, però hui en dia la pujada i baixada de la imatge del sant des de l'església dels Sants Joans a Santa Marta té poc sentit. Si es fa en un cotxe no lluïx gens l'acte i si es fa a peu, sol coincidir amb algun acte com la cridà de les falles, pel que hi ha problemes per a tallar el trànsit. És possible que l'any que ve a la vesprada només fem la missa i la foguera''.

Potser en la falta de públic per a la pujada i baixada també tinga alguna cosa a veure que la digestió de les calderes no és una cosa lleugera i porta el seu temps. Però, en tot cas, el que tenen molt clar és que la imatge del sant cal traure-la al carrer, tant per a la benedicció dels animals com per a la foguera, per alguna cosa és una imatge de fusta i d'un grandària molt superior a l'habitual, una cosa del que se senten especialment orgullosos els components de l'associació: ''en quasi tots els pobles hi ha una imatge d'escaiola de mig metre, la nostra quasi arriba als dos metres i està tallada en fusta. Només hi ha una imatge semblant i és la que es troba a Alginet''.

27 Febrer 2006
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres