"Circuit de papez" d’Antoni Martínez Perís, premi de poesia Josep Maria Ribelles

L’editor Antoni Martínez Peris té una gran passió per la literatura i en especial per la poesia, una passió que tard o d’hora l’havia de portar a travessar la frontera intangible que hi ha entre receptor i creador, per a oferir-nos el seu primer llibre, Circuit de Papez (Premi de Poesia Josep Maria Ribelles. Onada edicions, Benicarló, 2013).

No sé si la tardança –ha estat escrit durant l’any que complia el mig segle de vida– és deguda al fet que necessitava madurar-lo interiorment o potser per una falsa vergonya o ha esperat un canvi radical en la seua vida o era per allò de no voler seguir els passos del pare, que també és poeta i amb obra editada i premiada i amb el qual, guardant les distàncies generacionals i de formació, compartix en part la mirada i el timbre en la seua veu poètica.

Circuit de Papez és un llibre en el qual Martínez Perís combina la prosa poètica amb el vers lliure i el flaix o colp poètic, vull dir poemes mínims que projecten amb contundència en els lectors una imatge precisa que retrata una emoció o que esbossa un instant, una atmosfera: «Acompanyar el cor amb les paraules, / que bella música estimada meua!».

La part primera (L’amor) és el diari d’aquell que ha descobert un nou amant i comença a viure una nova i intensa relació amorosa, i encara que no és un amor iniciàtic, el poeta, que és un home sensible, madur, amb les cicatrius que la vida ens va deixant sobre l’ànima, el viu amb intensitat i el gaudix com un jove. La joventut és una etapa d’encant i desencant, de descobriments, i ell se sent atrapat en eixa aventura de la fascinació per l’altra, així com per la descoberta del cos de l’estimada, dels grans i petits trets de la seua personalitat. Aquesta aventura li fa sentir que és davant d’un ésser singular la presència del qual li dóna energia i pau espiritual, com si de colp i volta trobara en l’estimada la peça que li faltava per aconseguir estar en harmonia amb ell mateix i amb l’univers. No sé definir el concepte abstracte de la felicitat, però trobe que s’acosta bastant a allò que acabe de dir.

La part segona (I els dies) s’enceta amb un dels poemes que més m’han agrada del llibre: «Hi ha dies on fermenten els indicis, dies de sorra que es fan escuma, / que escapa insolent a la mà que la palpa». És una sinopsi de tot allò que ens anirem trobant a partir d’eixe moment. En la forma, Martínez Perís continua amb el vers lliure i el poema mínim, el to també és de dietari, d’un quadern on va recollint les impressions que troba cada dia a casa, al carrer, en la premsa, impressions marcades per la seua felicitat, de la qual els parlava en referir-me a la primera part del llibre, però, també, per l’ambient de pessimisme provocat per la crisi, que n’és una i en són moltes, que arrosseguem o ens arrossega ella des de fa un lustre. En aquesta segona part hi ha textos que travessen la línia del gènere literari i es convertixen en prosa, en una nota al marge d’una nota de premsa.

Circuit de Papez és un poemari d’un realisme intimista, que defuig l’hermetisme i l’hermenèutica, que busca la llum i la claredat, que manté el batec líric de cada peça amb un to just, i ho fa amb escassetat de recursos poètics tot sustentant els seus fonaments sobre la capacitat de suggeriment dels mots emprats.

Informa: Manel Alonso

455-ganador-vila-puol-3

 

29 Juliol 2013
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres