Miguel Ángel Perera, flama i faena eterna de Fogueres

Miguel Ángel Perera, flama i faena eterna de Fogueres

Un jònec indultat, 2 torejadors de jònecs a coll, 4 matadors per la Puerta Gran, 13 orelles tallades, 1 faena de 2 orelles per a J. M. Manzanares, 1 per al menor dels Manzanares a cavall, 1 sobrer, 18 bous torejats, 1 ple absolut, bones entrades, 2 homenatges: Vicente Fernández “El Caragol” i Francisco Cano. El toreig no és ni va ser mai número però ací queden alguns de les Fogueres 2013.

Un tanca els ulls, amb la fira fresca en la memòria i l'ànima calenta pel toreig que sacsa l'ànima, i en el cap encara retruny la faena de Miguel Ángel Perera del diumenge passat. L'indult -la victòria excepcional de la bravura- de “Enganyabadocs”, jònec excel·lent de Font Ymbro; la dimensió de Román i la seua prodigiosa mà esquerra; la faena total i com cal de Padilla amb capot, banderilles, crossa i espasa… A bot prompte, són els records més profunds que romanen més enllà de la vesprada de l'aniversari feliç de Manzanares d'eixa vesprada, es recordarà l'emotiu, torero i sentit brindis del mestre Ponce a la dinastia Manzanares. Preciosa la imatge genealògica “manzanarista” en l'arena.

Un possible titular d'un primera anàlisi és que la fira ha recuperat la imatge, el color i el to que mai va haver de perdre. Tirar-li la culpa només a l'anterior empresa seria falsejar la realitat. A l'Ajuntament, com a propietari de la plaça, li va faltar cintura per a estanyar com més prompte millor les cornades produïdes per circumstàncies endògenes i exògenes al bou. El plec, que se sàpia, no el va redactar Serolo. Sumen els arreuassos de la crisi. Si no haguera canviat el panorama administratiu, tal vegada Alacant haguera sigut un solar taurí en anys venidors. Plec i cànon es van adaptar als temps; una fira reduïda aglutinava bons ingredients i arguments en l'oferta; Manzanares com a eix de la fira, amb Ponce; triomfadors de Sant Isidre com Castella, Perera o Talavante; Padilla i Fandi com mediàtics; la tornada a la seua plaça, ahir, d'Andy Cartagena anunciat amb Ventura en màxima competència… Els vímens estaven.

A més, una correguda de jònecs de Font Ymbro per a Román, sòlida promesa, Borja Álvarez, al·licient local, i Lama de Góngora, torejador de jònecs que amb el pas del temps perd crèdit. O tal vegada eixa siga la impressió després de tant que se li ha cantat…

Sobre el paper, la de Sant Joan seria una fira defendible. A bou passat, el balanç és positiu, optimista de cara al futur. Ha anat gent als bous. Ja va quedar escrit en clau de crònica que el terreny no sols cal abonar-lo. Els temps exigixen treball, passió i tacte, il·lusió, projectes, idees. D'idees, treball, proximitat i dedicació saben Simón Casas i Nacho Lloret.

Dos torejadors de jònecs, va quedar dita, van eixir a coll. Román i Borja Álvarez, amb indult inclòs. Manzanares va complir el guió de la seua vesprada en el X aniversari de la seua alternativa, un faenón cumbre de Perera -la faena de la fira i una de les obres del 2013-, una terna a coll amb la foto, es vullga o no, del que és Alacant -fira i afició amable i agraïda-, bones entrades (un ple, tres quarts i mitja plaça)…

Arguments hi ha per a pensar i escriure que s'han fet les coses bé. Un 60% d'augment dels abonats protegix la valoració. Un altra dada, els 200 abonats de Tauro Jove, el certifica. O les 5.000 persones en una classe pràctica com a aperitiu de la fira. Nacho Lloret té bona part de “culpa”.

Això de Perera va ser un impacte, una convulsió en la plaça: la força descomunal del toreig autèntic i la seua puresa. Quina autoritat i quina rotunditat. Una crossa antològica, un concepte superior. L'any que ve -que prenguen nota Casas i Lloret- serà al primer a què hagen de cridar per a vertebrar la fira. Al costat d'eixa faena ‘pererista' -parlant clar- tot va ser menor.

Deixem per al tancament un nom que va sonar fort en l'obertura: Jorge Rico, alumne de l'Escola Taurina Municipal d'Alacant. Es parla d'ell amb passió i només això ja és bona nova. Tal vegada, sense saber-lo, Rico siga la guinda de la fira: el futur. “L'Encert”, “Pacorro”, Manzanares o Esplá… alguna vegada també van ser becerristas. La il·lusió.

PREMIS I TRIOMFADORS

A falta de valorar la correguda de piques d'ahir dissabte, algunes associacions i entitats taurines alacantines ja han emés el seu veredicte de triomfadors en distintes categories:
Peña Taurina “Pacorro”
—Millor ramaderia: Alcurrucén.
—Millor subaltern: Joselito Gutiérrez.
—Premi Especial per al fotògraf Francisco Cano Lorenza.
Associació Cultural Taurina “Puerta Gran”
—Millor ramaderia: Zalduendo.
—Millor torejador de jònecs: Borja Álvarez.
—Menció especial per al torejador de jònecs sense cavalls Jorge Rico, alumne de l'Escola Taurina Municipal d'Alacant.
Club Taurí d'Alacant
—Premi “Santa Faç” a la millor faena de la fira: Miguel Ángel Perera.

Informa: Salvador Ferrer
Article publicat en el periòdic El mundo

717-foto-2

 

21 Juliol 2013
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres