Arriba a Puçol un esport que fomenta el respecte a l'àrbitre, al company, a l'adversari i a tu mateix: el rugbi

Arriba a Puçol un esport que fomenta el respecte a l'àrbitre, al company, a l'adversari i a tu mateix: el rugbi

Durant cinc dijous a la vesprada, el rugbi està en fase de proves en el poliesportiu municipal: si la resposta és positiva, l'Escola Municipal de Rugbi de Puçol serà una realitat ja mateix i xics i xiques de sis a dotze anys podran disfrutar d'una nova modalitat esportiva en la població. Si encara no l'has provat, a quines esperes per a descobrir que no tots els balons són redons?

Ferran Cuadros ha practicat handbol i voleibol, però sobretot ha sigut jugador de rugbi en la Va unir Esportiva Moncada, el Sant Roc, el Tatami i el CAU. Encara que ha jugat de forma professional, el seu és el rugbi com una forma de vida, un virus que intenta contagiar als més jóvens impartint classes des de fa anys a Moncada i ara també a Puçol.

No és un esport fàcil d'ensenyar, perquè no tot el món està disposat al contacte, a agafar-se a l'adversari, a anar a terra i, sobretot, a acatar una disciplina que difícilment trobes en altres esports”, explica este profe encabotat a implantar esta disciplina esportiva a Puçol. “Un exemple: en rugbi pots celebrar un tant, però si et passes i l'àrbitre considera que t'estàs burlant de l'adversari, pot expulsar-te. El respecte a tots és el primer”.

Una situació difícil d'imaginar en altres esports més populars, el futbol sense anar més lluny.

Però no és l'única diferència.

En un camp de rugbi no hi ha agressions entre jugadors, ni insults a l'àrbitre, ni enfrontaments entre les aficions”, continua Ferran. “Sobre el terreny de joc, les encontres comencen i finalitzen amb un crit conjunt, per a unir a l'equip, i els partits tenen un tercer temps: després de la dutxa, els jugadors d'ambdós equips es reunixen a prendre alguna cosa i comentar l'encontre, hi ha una tertúlia conjunta”.

Jugadors d'ambdós equips reunits després de l'encontre. Hem dit ja que és lleugerament diferent d'altres esports… el futbol sense anar més lluny?

Probablement el major problema del rugbi és el poc que es coneix al nostre país. Té una imatge d'esport violent, encara que quan es viu des de dins es descobrix que defén valors molt més importants.

No es pot colpejar en rugbi, sinó atrapar a què porta el baló. D'ací que utilitzem eixa explicació senzilla de cara a què s'inicien en el joc: cara, cul, muscle, cuixa i anell d'acer”.

Es tracta d'atrapar a què porta el baló i portar-lo al sòl perquè el solte i comence una altra jugada. I és, sobretot, un esport en què tots tenen cabuda: alts i baixos, flacs i grossos, ràpids i forts… cada un té la seua forma de col·laborar en l'equip, perquè en l'atac i la defensa sempre hi ha un moment per a tot tipus de jugador: per al que corre o per al que és capaç de parar a qualsevol, per al que dribla o per al que llança amb precisió amb la mà, per a la que espenta o per al que imagina la millor jugada...

De tot això parlaran i, sobretot, practicaran en el camp de futbol del Poliesportiu Municipal de Puçol durant cinc dijous a les 6 de la vesprada, els dies 14 i 21 de març, i 11, 18 i 25 d'abril. A més, per a disfrutar d'un partit de veritat, el dissabte 13 d'abril al matí hi ha una jornada de lliga autonòmica a Puçol, per a comprovar in situ com són els partits de veritat.

En la seua aventura per desmitificar alguns malentesos i donar a conéixer un autèntic esport, Ferran no està sol, l'acompanyen tres monitors de la UER Moncada (Sergi, Sandra i Jesús), a més de tres jugadors de Puçol que també han compartit el tercer temps amb Ferran en multitud d'ocasions: Juan Iranzo, Javier Calvo i Henry Nicholls.

També el regidor d'esports, Julio Lucia, va estar en els primers passos del rugbi a Puçol, per a recolzar la nova escola, per a contagiar-se de l'esperit esportiu de Ferran i els seus xics, per a amerar-se de l'esport en equip, de la disciplina… “I per a aprofitar encara millor les instal·lacions del poliesportiu, perquè fins ara només el carrer de galotxa i el camp de futbol estan infrautilitzats, però en estos moments l'equip de Foios està llogant el nostre carrer per a jugar i entrenar, i amb l'escola de rugbi rendibilitzem al màxim l'última zona del poliesportiu i posem en marxa una nova escola esportiva per a xiquets i xiquetes a Puçol”.

Els inicis no han pogut ser més fructífers: 38 xiquets i xiquetes de Puçol ja han tingut el seu primer contacte amb eixe baló en forma de meló, han realitzat els primers passes, ja saben com aconseguir punts, han practicat els primers placatges i, sobretot, han descobert que el rugbi és un esport divertit, d'evasió i contacte.

Jocs amb sacs, per parelles, llançaments de baló, carreres, contacte, diversió. Una hora cada dijous a les 6 de la vesprada. Si aconseguixen 15 alumnes per grup hi haurà escola a Puçol. Són distintes categories (S8, S10 S12) segons l'edat dels xiquets i xiquetes participants, perquè els equips són mixtos fins als setze anys. Amb crit de guerra inclòs.

I amb tercer temps, perquè ací l'important és l'esport. No com altres en què l'esportivitat brilla per la seua absència.

O com sintetitza Ferran: “El rugbi ensenya el respecte a l'àrbitre, al company, a l'adversari i a tu mateix. Eixe és el seu gran valor, el respecte”.

A l'abril, acosta't i descobrix que el rugbi pot ser el teu esport. Ajuda'ns a crear una autèntica escola.

Informa: Sabín

 

fotos_noticia mas-fotos_facebook mas-fotos_facebook

 

274-ferran_cuadros-julio_lucia-2

 

22 Març 2013
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres