T'atrevixes a cooperar per a aconseguir un món millor? Jessica Ríos ja l'ha fet a Cuba… i vol repetir

T'atrevixes a cooperar per a aconseguir un món millor? Jessica Ríos ja l'ha fet a Cuba… i vol repetir

El divendres 25 de gener, Jessica Ríos es va reunir amb l'alcaldessa, regidors i tècnics municipals per a fer un balanç dels dos mesos que ha passat a Cuba, impartint classes d'educació mediambiental a alumnes de 1r a 6t de primària del col·legi Pepito Mendoza. L'acte va servir també per a presentar les beques de voluntariat i cooperació d'enguany, a Cuba i Nepal.

Jessica va estar des de finals d'octubre fins al 22 de desembre a Cuba, donant classes a alumnes de 1r a 6t de primària, amb un projecte de sensibilització mediambiental desenrotllat en col·laboració amb la Fundació Yelcho i amb Aniplant (Associació Cubana de Protecció d'Animals i Plantes).

Per a contar en què havia consistit la seua experiència de cooperació internacional, es va reunir el 25 de gener amb l'alcaldessa Merche Sanchis, els regidors José Mª Esteve i Eloísa Rosa, i els tècnics José Luis Gómez i José Luis García Nadal: no sols es tractava de donar un repàs a allò que s'ha realitzat a Cuba, sinó també a la labor de voluntariat realitzada prèviament a Puçol, requisit imprescindible per a poder optar a les beques que l'Ajuntament de Puçol oferix cada any.

Les beques de voluntariat i cooperació internacional per a enguany ja estan en marxa: fins a 5 beques de 1.000 euros cada una, per a jóvens que realitzen 100 hores de voluntariat a Puçol i després un projecte de cooperació internacional a Cuba, amb la Fundació Yelcho, o a Nepal, junt amb la Fundació TAI”, explica José Luis García Nadal. “Els interessats a realitzar el voluntariat a Puçol i qualsevol dels dos projectes de cooperació internacional han de contactar amb José Luis Gómez en l'àrea de joventut de l'ajuntament, per telèfon, mail o en persona”.

Unes beques el termini de sol·licitud de les quals finalitza el 15 de febrer, encara que en esta ocasió els requisits són mínims: es tracta que cada jove que vullga participar en el doble projecte presente un escrit en el registre d'entrada municipal, explicant el perquè del seu interés i adjuntant el seu currículum.

L'important del projecte és que parlem de veïns de Puçol que dediquen cent hores a col·laborar en el seu poble i a canvi obtenen una beca que els permet cobrir el viatge, encara que la resta de gastos a Cuba o Nepal el cobrixen ells, bé amb el seu treball o amb fons propis”, recorda José Luis Gómez. “L'elecció de la Fundació TAI i Yelcho respon que ambdós permeten desenrotllar projectes triats pels cooperants de Puçol; és a dir, no vas a tirar-los una mà sense més, sinó que a més pots dur a terme la teua pròpia idea de cooperació”.

Desenrotllar la seua pròpia idea és el que va fer Jessica Ríos, que després d'haver estat al llarg de 2012 participant en distintes escoles municipals (de pasqua, d'estiu) i en activitats com a monitora des de l'Àrea de Benestar Social, el 24 d'octubre va partir amb dos maletes cap a L'Havana: en una portava les seues coses personals, a més d'un portàtil i un projector; en l'altra, quaderns, llibres i lots complets de material escolar per a escriure, pintar, pintar i realitzar tot tipus d'activitats didàctiques.

De tot això, només la roba i les seues coses personals van tornar a Puçol, la resta es va quedar a Cuba, com a part de l'aportació de la Fundació Yelcho i Aniplant a la labor d'educació mediambiental amb els alumnes de primària del col·legi Pepito Mendoza.

Volia viure una experiència i la veritat és que ha sigut una cosa inoblidable, estic desitjant tornar i continuar la labor amb uns alumnes tan respectuosos, tan disciplinats, encara que també tan poc acostumats a cuidar el medi ambient, perquè la neteja viària no existix i llançar pedres als gossos i gats bé podria ser l'esport nacional, darrere del beisbol”, recorda Jessica.

103-jessica-en-cuba-3

En Cuba, els alumnes van al col·legi de 8 a 16 hores. I el treball de Jessica consistia a impartir les seues sessions de sensibilització mediambiental de 12 a 16 hores, a dos aules distintes cada dia de la setmana, de dilluns a divendres, sempre en el col·legi Pepito Mendoza.

Després, els dissabtes participava en tallers oberts al públic, on el temari no era el més important, sinó l'experiència, el contacte diari amb la gent. I a la vesprada, projeccions de pel·lícules, xarrades, jocs…

També col·laborava com auxiliar els dimecres en Aniplant, on es dedicaven a esterilitzar gats i gossos: era, d'alguna forma, el treball pràctic amb una de les associacions que em van facilitar arribar allí i poder treballar els quaderns d'exercicis en classe amb els alumnes”.

Uns alumnes repartits en classes de vint, sempre en col·legis xicotets, perquè hi ha molts, almenys un en cada barri, el que els dóna un caràcter més familiar. De fet, el col·legi és molt més que el lloc per a rebre classes, també funciona en horari extraescolar, perquè vagen a estudiar i repassar els alumnes, o inclús a utilitzar les seues instal·lacions esportives.

I tenen una atenció especial de tot l'equipament, perquè són conscients que reparar els desperfectes és un poc complicat, no hi ha pressuposat per a això, d'ací que siguen molt més cuidadosos amb l'entorn que nosaltres… bo, excepte el medi ambient, que és una cosa sobre la que encara no estan conscienciats, no forma part del seu currículum acadèmic”.

Encara que no és només l'acadèmic el que té carències, també el currículum nutritiu del dia a dia es basa a cultivar el que poden, en el seu xicotet tros de terra, sobretot en els pobles, on la vida és molt més tranquil·la i relaxada. L'Havana és una altra cosa.

En un poble, o en un barri, fer cua en la botiga per a comprar qualsevol novetat que ha arribat és normal. No hi ha supermercats ni grans superfícies. Tot es compra en les xicotetes botigues de barri de tota la vida: pollastre, porc, arròs, fesols, plàtan mascle o moniato componen la seua dieta habitual. I si eixe dia hi ha ous en la botiga i un vol preparar-se una truita, abans ha de fer una llarga cua i esperar que queden quan li arribe el torn.

103-jessica-en-cuba-7

Una misèria només aparent. Els cubans viuen a eixe ritme tranquil, amb cares felices i sempre procurant disfrutar de la vida. La imatge de gent alegre a què li agrada ballar amb qualsevol excusa, eixa imatge que tant hem vist en pel·lícules i reportatges és… absolutament fidel a la realitat.

I no és un problema, t'adaptes al seu ritme ràpid”, somriu Jessica mentres conta un dels seus secrets. “L'única cosa que em feia vergonya era ballar al seu costat: com es mouen, qualsevol balla amb ells! Millor veure que posar-se al seu costat a intentar seguir-los el ritme”.

Tampoc convé posar-se al costat de les parets quan fa aire. Sobretot en L'Havana vella. Les enderrocs són perilloses i ja hem dit que manteniment d'edificis no és l'assignatura que millor porten en l'illa. Millor caminar pel mig dels carrers… una cosa que va alliberar en algun moment a Jessica de rebre algun colp en el cap.

Això d'anar pel centre de la calçada tampoc és major problema. Ja hem dit que allí les coses es prenen amb calma, inclús circular en els seus vells cotxes, quasi tots amb carrosseries dels anys 50, però amb motors nous. Però són gent molt, molt amable, que t'inviten a menjar contínuament i t'oferixen tot quant tenen.

Jo no vaig cuinar més que una vegada en dos mesos”, confessa Jessica. “Tots els amics que anàvem coneixent ens invitaven a dinar, a sopar, o a casa de la seua família, on fóra, però sempre hi havia algú que ens oferia sa casa per a prendre alguna cosa… i si no, sempre podíem anar a l'hort de la família amb què estava allotjada i ajudar-los a agafar alguna cosa per a sopar eixa nit”.

I és que així és la vida quotidiana a Cuba. Senzilla i amable.

103-jessica-en-cuba-8

Hi ha una Havana turística i després està la del dia a dia, la dels veïns dels barris, amb els seus xicotets col·legis, el seu ritme pausat, la seua música, el seu ball continu, els seus pesos cubans per a les compres quotidianes i els pesos convertibles en dòlars per al trasbals diari amb els turistes…

És una vida distinta, un món difícil de transmetre amb paraules, però que fascina a qui la viu.

Com fascinats van quedar els alumnes del col·legi Pepito Mendoza al rebre el seu diploma mediambiental. Una raresa per a ells. Una gesta per a Jessica, que no sols els va deixar els seus coneixements i el seu material escolar, sinó també el projector, el portàtil, els power-points i tot el que havia portat en les seues maletes.

Potser per això va tornar tan emocionada, buscant ajuda per a tornar, proposant idees per a arreplegar material escolar i omplir maletes que són rebudes pels alumnes amb un somriure així de gran.

Fins al 15 de febrer, Jessica i tu també, jove lector, teniu l'oportunitat de sol·licitar les beques de voluntariat i cooperació per a enguany 2013. Basta llegir les bases situades al final d'este text. Descarregar la sol·licitud. Omplir-la i presentar-la junt amb una xicoteta memòria en la planta baixa de l'Ajuntament de Puçol.

Després, això sí, cal organitzar-se l'horari per a dedicar cent hores a projectes socials a Puçol. A canvi, una de les cinc beques de mil euros pot ser teua.

Creus que pots aportar el teu granit d'arena per a millorar este món? Ara tens l'oportunitat de demostrar-lo.

Nepal i Cuba t'esperen.

Informa: Sabín

fotos_noticia fotos_noticia
fotos_noticia fotos_noticia
logo_pdf Bases de les beques 2013 de voluntariat i cooperació internacional
logo_pdf Instància general de l'ajuntament per a sol·licitar la beca

103-jessica-con-alcaldesa-2

27 Gener 2013
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres