Els 1.614 agricultors de Puçol trien nou síndic confiant que el camp millore la seua actual situació

Els 1.614 agricultors de Puçol trien nou síndic confiant que el camp millore la seua actual situació

El diumenge 6 de gener, els agricultors de Puçol tenien eleccions: calia designar el síndic que defendrà els seus interessos en els pròxims quatre anys. Francisco Esteve i Daniel Martí eren els candidats, i el Sindicat Agrícola el lloc en què es van celebrar al llarg de tot el matí les votacions. Per a tots, una oportunitat que el panorama agrícola actual millore.

Cada quatre anys, els amos dels terrenys regats per la Reial Séquia de Moncada realitzen eleccions per a designar el seu síndic, la persona responsable en la població de vigilar que es cuiden les formes, que es respecten els horaris, que el camp estiga degudament atés.

Per a això, el síndic acudix una vegada al mes a la junta de govern en la Casa Comuna de Moncada i es reunix amb el president, el secretari i els altres síndics, dotze en total, per a escoltar els problemes, debatre'ls i buscar solucions, sempre pensant en el benefici del camp.

És molt paregut al Tribunal de les Aigües de València, encara que ells es reunixen enfront de la catedral i nosaltres a Moncada”, explica Francisco Esteve Aguilar, que porta dotze anys com a síndic a Puçol i es presenta a la reelecció, se sent amb forces a pesar que ja té 77 anys. “La nostra missió és controlar que tinguen els permisos per a fer obres en les séquies, que es respecten els horaris de reg, que la neteja siga l'adequada i, en general, que la gent del camp estiga atesa”.

I és una tasca més complexa del que pareix, no per l'alarmant situació que viu el camp en general i el valencià en particular, amb preus tan baixos que molts preferixen no realitzar la collita i inclús abandonar els camps, no per la falta d'interés de les noves generacions per dedicar-se a l'agricultura. No.

El verdader problema és la falta de cultura de què fem gala els veïns en més d'una ocasió: una séquia no és un abocador, però això és una cosa que molts no tenim clar i el que s'ha arribat a extraure del llit de les séquies pot resultar increïble a més de u.

Som l'últim poble que rega la séquia i, per tant, a nosaltres ens arriba tot el que han anat tirant altres”, apunta Daniel Martí Campos, el nou candidat a síndic en estes eleccions, un home que coneix bé el camp perquè és el president de la SAT La Marjal, situada en el Camí La Mar. “Cadires, taules, joguets, animals morts, bosses de fem… el que pots trobar en la séquia de veritat no té nom. Sobretot és preocupant l'actitud d'alguns veïns que vénen a la platja i, quan tornen pel Camí Assegador, llancen les bosses de fem des del cotxe, per la finestreta, a la séquia”.

Una alarmant falta de cultura general i de respecte cap al camp.

Com també resulta alarmant la falta de sensibilitat en les institucions europees.

El camp espanyol ha de complir unes normes sanitàries molt estrictes, el que implica uns gastos tan enormes que molts preferixen llogar el camp perquè els cultive qualsevol veí interessat a canvi únicament que pague els gastos d'aigua i la contribució. Així, el camp es mor a poc a poc… i això sense comptar amb el seu gran enemic, que ve de fora.

Eixes mesures tan exigents de la Comunitat Europea després no s'apliquen amb la mateixa vara a les importacions que es realitzen d'altres països, sobretot d'Àfrica i Sud-amèrica, per la qual cosa els cítrics o el raïm que vénen d'estes zones tenen un preu molt més baix que el nostre, això sí, a costa d'una qualitat menor”, assegura el regidor d'agricultura Salvador Almenara, qui també assistix a la xarrada entre els dos candidats en el Sindicat Agrícola, mentres baix continuen les votacions en què tenen dret a participar els 1.614 propietaris de terrenys que hi ha en el terme municipal de Puçol.

Salva també coneix bé la problemàtica del camp, porta molts anys treballant en la Cooperativa Copuzol i sap de primera mà com són de costosos els tractaments i l'escàs rendiment que s'obté de la collita.

Junts, mentres prenem un café, Paco, Daniel i Salva reflexionen sobre el camp. El futur no és molt falaguer. Inclús es parla de reduir els síndics de 12 a 8, perquè ja hi ha poblacions que a penes tenen horta, ha sigut absorbida en els últims anys per eixe desmesurat creixement de la rajola de què ara tant ens queixem.

Són gent tranquil·la, no alcen la veu, a penes discutixen, senzillament exposen els seus punts de vista, que són molt semblants en tots els casos. Continuen pensant que cal continuar treballant, que l'horta no s'ha de perdre. Però les solucions són complexes.

Per cert, al final el guanyador va ser Paco, una vegada més. Els seus 77 anys no li han acovardit i està disposat a continuar barallant altres quatre per a tirar endavant l'agricultura a Puçol. Encara que els tres continuaran treballant amb el mateix interés, siga qui siga el síndic de la Reial Séquia de Moncada.

Treballant a l'aire lliure, moltes hores cada dia. Gent de camp, de tota la vida. Gent sana.

Escriu: Sabín

fotos_noticia fotos_noticia

050-concejal_y_candidatos

09 Gener 2013
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres