L'eternitat del fotògraf Francisco Cano “Canito”

L'eternitat del fotògraf Francisco Cano “Canito”

La Diputació de València i la Fundació Cajamurcia, representats pel president Alfonso Rus, el diputat de bous Isidro Prieto i la delegada de Cajamurcia a València, Lola Narváez, van presentar el dijous 8 de novembre una exposició de l'històric fotògraf Francisco Cano Canito, un segle —i no és metàfora— fent clic a toreros en totes parts, places i espais.

En el seu arxiu, quasi tot el toreig en imatges, i en la seua vida els privilegis de rodejar-se amb les figures del toreig, el cine, la literatura, la política, l'art i la faràndula amb categoria. Que fins a la faràndula està degradada en esta Espanya la nostra.

Fins al 12 de desembre es podrà visitar la mostra, coordinada per José Romeu, en l'Av. marqués de Sotelo, on habita la Fundació Cajamurcia, que, segons el propi president de la Diputació, “sempre que se li demana obri les seues portes al món del bou”. Cosa que no han fet entitats de naturalesa semi pública com a Bancaixa o la CAM, dependents en gran manera d'un govern que va desnonar la Festa de les honroses sigles del BIC abans d'habitar en elles.

Mites d'una Espanya en blanc i negre mostra en espais i contextos taurins a personatges com Ernest Hemingway, Ortega i Gasset, Gary Cooper, Orson Welles, Ava Gardner, Antonio Gades, Marisol, Juanita Reina o Concha Piquer, entre toreros com Luis Miguel Dominguín, Domingo Ortega, Julio Aparicio, Antonio Ordóñez

Les Falles de 2013 són una incògnita. La seua estructura, el seu plantejament. El millor, de moment, són les dates en què es desenrotllarà la fira. Sant Josep cau en dimarts i això significa que de divendres a dimarts s'amplien a cinc les vesprades amb dates nobles. Un capot de la casualitat a l'empresa en els temps de crisi. Un altre capot s'ho va tirar el calendari litúrgic perquè la Magdalena enguany no serà competència sinó complementarietat.

El toreig hauria de viure moments d'intens tragí en la capital d'Espanya. Amb més reunions i meses de treball de què transcendixen. Diluït el G10, amb els seus interessos legítims a pesar de les traïcions internes, cap estament pareix obrir la boca ni prendre les regnes. Si es fa el que se sol es deixarà tot fins a passar Nadal i amb això vindran les presses.  Les urgències. En eixa pèrdua de temps sempre perd el Llevant. Les vagues i els desajustos sempre han castigat l'aficionat de la Comunitat, una comunitat que està ja de per si molt castigada en tots els fronts. Encara que a riu revolt, guany de pescadors. I de comissionistes.

Escriu: Salva Ferrer
Article prèviament publicat en El mundo

1067-francisco-cano-canito

 

12 Novembre 2012
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres