La processó i el nomenament dels festers de 2013 posen fi, entre llàgrimes, als actes religiosos de les festes

La processó i el nomenament dels festers de 2013 posen fi, entre llàgrimes, als actes religiosos de les festes

El diumenge 9 de setembre finalitzaven els actes religiosos de les festes de Puçol 2012 amb la solemne processó recorrent el nucli antic, darrere de la que es va disparar un castell de focs artificials i, ja en l'església dels Sants Joans, es va procedir al nomenament dels festers encarregats d'organitzar les festes l'any que ve… tot això acompanyat de les llàgrimes dels festers que finalitzen el seu mandat.

De vegades s'oblida, però el dilluns 10 de setembre és la data en què realment finalitzen els actes religiosos de les festes, amb una missa de funeral “per tots els difunts del poble”, insistix Juan José Llácer, rector dels Sants Joans. “És una oració amb què ens han precedit en la fe i en la devoció a la Mare de Déu al Peu de la Creu”.

I s'oblida esta missa final perquè tradicionalment és el dia 9 l'últim que conté una àmplia programació d'actes populars i religiosos.

El diumenge comença amb el volteig general de campanes a les 8 del matí, acompanyat d'eixos tronadors que trauen a més d'un d'un profund somni reparador. Però toca matinar, és dia 9 i cal anar a missa.

Per cert, cal corregir en els llibres de festes i en les programacions en general un matís: les misses sempre estan presidides per la Mare de Déu i el Senyor”, matisa el rector dels Sants Joans. “Els festers són els que organitzen, no els que presidixen, i en este cas són els festers casats els que s'ocupen de tot”.

Comencem un recorregut per tots els actes de les festes, des del final fins al principi, repassant els religiosos i els populars i sempre, sempre, amb una àmplia selecció de fotos per a poder descarregar des de les galeries incloses al final de la notícia

A més dels casats, dels fadrins (que acudixen com a simples espectadors), les autoritats locals i multitud de veïns que omplin els Sants Joans, la missa està concelebrada pels rectors i sacerdots de Puçol, que acudixen un dia més a estar amb la seua patrona, a més de Juanjo Llácer, Vicente Gozálvez (rector de Santa Marta) i Mariano Soriano, sacerdot del poble que és l'encarregat de presidir l'Eucaristia.

Després d'una reparadora i necessària sesta, per a recuperar-se de la marató final del dia 8 i els tronadors matinals, els festers d'enguany són els encarregats de portar l'anda amb la imatge de la Mare de Déu al Peu de la Creu durant la processó que recorre el nucli antic. Un treball dur per al que no estan sols…

Ens tiren una mà amics, gent de la confraria, festers d'altres anys i en general tot el que vol ajudar a portar la imatge”, recorda Sergio Caballer, cap dels festers. “Eixa ajuda és imprescindible perquè nosaltres som nou jóvens i l'anda ho porten entre setze persones. Eixe esforç ens ve bé, perquè ens prepara per al que ve després en l'església… eixe dia toca plorar”.

Efectivament, esta història acaba amb llàgrimes… però això serà més tard.

Abans toca recórrer el nucli antic en processó, uns amb l'anda, altres senzillament amb un ciri, algunes inclús amb una ciri a piles, el que evita les incòmodes apagades en mitat del recorregut… i és que les festeres en este acte lluïxen margalló i vestit blanc: massa dies de pentinats, maquillatges i proves de vestuari com per a complicar-se la vida en el moment de la despedida.

A més, les llàgrimes es van a ocupar d'espatlar-los el maquillatge, així que tampoc cal preocupar-se en excés.

Molt de públic, com sempre, tant en les voreres com participant en la processó. I el tradicional castell de focs artificials que posa punt final a la processó, llançat junt amb l'església dels Sants Joans, on l'anda camina per a arrere… i perdonen l'acudit fàcil, però la tradició mana que la imatge sempre mire cap als fidels que es queden en l'exterior, d'ací que tant en la processó com en la seua entrada i eixida de Santa Marta, la verge mai mire cap a l'altar, sinó a l'exterior.

Paraules, càntics i públic abarrotant l'església podrien ser les imatges de la nit, però en realitat queden en segon pla: la verdadera imatge que sintetitza este moment és la de les festeres —i, atents, els festers— plorant a llàgrima viva: primer són unes tímides llàgrimes, però a mesura que avança l'acte l'emoció es desborda… i les llàgrimes perden la seua timidesa.

En mitat d'esta mescla agredolç, José Soriano, el president de la Confraria Mare de Déu al Peu de la Creu, anuncia des de l'altar els noms dels jóvens que l'any que ve seran els encarregats d'organitzar les festes. No són un secret, de fet ja han participat minuts abans en la processó i han sigut els encarregats de portar l'estendard de la confraria.

El cap dels festers en 2013 és Juan Carlos Martínez i la resta… bo, a la resta ja els coneixereu en les pròxims setmanes: són eixos xics simpàtics que vénen a la vostra casa a vendre-vos un cartó, un calendari o qualsevol altra fórmula que permeta ingressar alguns fons per a les festes de l'any que ve.

De moment queda la despedida del cap d'enguany i Sergio, això sí, en una conversació un parell de dies després —eixa nit les llàgrimes deixen poc marge a la reflexió— resumix la situació amb una mescla d'alleugeriment i nostàlgia: “S'ha acabat tot el treball de més d'un any; s'han acabat les reunions dels dilluns a la nit; s'han acabat les interminables caminades per a cobrar els cartons i eixes tasques que a penes es veuen; en fi, s'han acabat les presses i les esperes. Punt final”.

Bo, en realitat va ser punt i a part… o millor punt i seguit.

Perquè la nit del diumenge 9 de setembre els festers se'n van anar a la Masia de Lacy a Massamagrell, a disfrutar del sopar i la fi de festa. Va ser una despedida molt, però que molt llarga. Inclús van dormir allí eixa nit.

I ara sí, punt final… encara que este últim paràgraf segurament no forma part dels actes religiosos de les festes.

Informa: Sabín

fotos_noticia fotos_noticia
fotos_noticia fotos_noticia

862-lagrimas_festeros

 

13 Setembre 2012
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres