Ana Motos: “Esta experiència m'ha ajudat a ampliar els meus coneixements, però sobretot a millorar com a persona”

Ana Motos: “Esta experiència m'ha ajudat a ampliar els meus coneixements, però sobretot a millorar com a persona”

El passat dia 31 d'agost va acabar una de les millors experiències de la meua vida. Perquè no sols tinc la sensació d'haver aprofitat al màxim esta oportunitat que m'ha oferit la Diputació de València; sinó que a més, m'he retrobat, i he conegut, a persones que mai oblidaré i amb les que no m'agradaria perdre el contacte. Vols saber del que estic parlant? Continua llegint.

Hi havia una vegada una xica que acabava d'acabar els seus estudis de Comunicació Audiovisual. “I ara què faré?”, es preguntava. “Ja sé, sol·licitaré la Dipu te Beca a veure si hi ha sort”, es va respondre. I diverses setmanes més tard, va rebre una telefonada que li comunicava que havia sigut becada.

Eixa xica s'assenta ara davant del seu ordinador per a compartir la seua experiència amb tot aquell que vullga llegir esta notícia. Però això sí, sense poder deixar de sentir molta enyorança i un poc de tristesa perquè s'ha acabat un estiu meravellós.

Des del principi, la missió de les becàries era aprendre. Clar que vaig aprendre! No sols a dissenyar, sinó també a reiniciar l'ordinador cada vegada que no podia entrar en la carpeta compartida i, per descomptat, “a guardar de tant en tant perquè el Corel es ratlla”.

I no sols això. També he aprés que encara que Sabín estiga de vacacions, és el gran germà que tot ho veu i tot ho sap. Que pel format de la pàgina web de Puçol les entradetes de les notícies han de tindre, almenys, quatre línies i que “els titulars han de vendre perquè una notícia es llija”.

Però el més important era disfrutar aprenent. I en això Sara i Lucía eren unes expertes. La veritat és que voy a trobar a faltar treballar amb elles i tirar-nos unes rialles per a desestressar-nos. I els quatre colps i tres puntellons al sòl que tots en el Departament de Comunicació coneixíem a la perfecció!

Encara que crec que no sols he aprés, sinó que també he pogut aportar alguna cosa a la resta dels meus companys. Com per exemple, hi ha no desesperar-se amb cap disseny, encara que dia després de dia durant diverses setmanes hages de canviar alguna cosa, o que es pot fer una galeria de fotos de més de cent imatges en un matí.

Tal vegada, el que més m'ha agradat d'estos dos mesos ha sigut que tant Sento com Sabín ens han tractat a Sara i a mi, i per descomptat a la becària més veterana, Lucía, com a iguals. En cap moment ens han fet sentir (supose que totes opinem igual) com a simples becàries la funció de la qual era portar cafés, o en el nostre cas, aigua fresca.

Més prompte tot al contrari, perquè tant dins com fora del treball han estat ací per a recolzar-nos en tot el que necessitàrem, ja fóra un viatge sorpresa a Pedralvilla o una classe pràctica de fotografia (encara pendent, per cert).

El que vull dir és que esta experiència no sols m'ha servit per a ampliar els meus coneixements i capacitats laborals, entre altres coses, sinó també a millorar com a persona. Tot això gràcies a Sara, Lucía, Sento i Sabín, companys i amics que mai oblidaré.

I parlant d'oblidar. No m'oblide de Marta, Mavi i José Luis, del Departament de Joventut i Festes. Perquè gràcies al seu granit d'arena han aconseguit que durant estos dos mesos d'estiu el treball en la Casa del Bou fóra una experiència irrepetible.

I ara? Toca esperar.

Informa: Ana Motos
Becària en el Departament de Comunicació

869-ana_motos-1

 

11 Setembre 2012
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres