L'Espai Jove i la col•laboració dels assistents garantixen la continuïtat de la Setmana de Cine Taurí

L'Espai Jove i la col•laboració dels assistents garantixen la continuïtat de la Setmana de Cine Taurí

La 7a Setmana de Cine Taurí ha sigut la de millor valoració a nivell artístic per part dels assistents, la que ha comptat amb millors condicions tècniques de projecció, la que ha aconseguit unir cine i futbol… i no obstant el públic no ha batut el rècord d'assistència: potser el cine és una cosa de romàntics i recuperar les projeccions de fa 50 anys una xicoteta utopia.

Fa set anys sorgia la Setmana de Cine Taurí de Puçol, en un intent de recuperar aquell esperit de les grans setmanes de cine a l'estiu, de les projeccions en pantalla gran: era una gran idea que va ser ben acollida per un grup d'aficionats al cine i als bous… però quedem pocs romàntics i cada vegada menys”.

Amb esta claredat d'idees sintetitza Salva Almenara, un dels creadors de la setmana, l'objectiu amb el que va nàixer una aposta per unir estiu, cine i bous, una cosa que a Puçol era un èxit a mitjan segle passat, però hui en dia el cine ha canviat no sols quant a la presència de sales en els pobles, sinó també ha sigut substituït per les projeccions contínues en televisió, els videoclubs i, per què no reconéixer-lo, les descàrregues d'Internet.

El suport de la Diputació, la qualitat de les pel·lícules, l'Espai Jove i la implicació d'un públic fidel són les principals bases perquè la Setmana de Cine Taurí tinga garantida la seua continuïtat en els pròxims anys

En definitiva, com a balanç del sèptim any, en el costat negatiu assenyalar que s'ha mantingut el nombre d'espectadors d'edicions anteriors, quan s'esperava augmentar-lo gràcies a la projecció en programa doble del partit de l'Eurocopa abans de la pel·lícula. El futbol ha ajudat un poc, però tampoc com s'esperava: potser només interessa veure la final si la juga Espanya i poc més.

Però on realment es noten els canvis introduïts en esta sèptima edició és en el costat positiu: millors condicions de projecció, pel·lícules de més qualitat i un grup estable d'espectadors que aposta per la continuïtat implicant-se a fons en tot el que faça falta.

L'Espai Jove és un edifici nou amb una qualitat de projecció extraordinària: la imatge i so que hem pogut disfrutar enguany no té res a veure amb la que aconseguíem en el Sindicat Agrícola, per la qual cosa el més lògic és que la setmana de cine es trasllade definitivament a este nou edifici”, assenyala Salva Almenara, hui ja convertit en regidor de festejos taurins, qui també té paraules d'agraïment al suport del Museu Taurí de València: “La col·laboració amb la Diputació de València és un punt d'inflexió a l'hora d'aconseguir clàssics difícils de localitzar per altres camins, el que ens ha permés veure eixes pel·lícules que fa cinquanta anys eren estreles de la programació i hui ningú pot veure ni en cine ni en DVD ni en televisió”.

Dos millores significatives quant a la qualitat de projecció i de títols que s'han afegit a una millora aportada pels propis espectadors: el sopar d'aixellet.

L'ajuntament ha anunciat enguany que a causa de la crisi no subvencionarà vins d'honor ni actes semblants, excepte en casos excepcionals, pel que corria perill de perdre's una altra vella tradició: la reunió prèvia a la projecció, amb els assistents portant el bocata de casa per a disfrutar d'un sopar d'aixellet i una tertúlia cinèfil-taurina.

Però la reacció dels assistents ha sigut no sols comprensiva amb la mesura, sinó que han decidit agafar el bou per les banyes i aportar cada un part de la seua pròpia collita per a mantindre viva la tradició: enguany en els sopars d'aixellet, realitzades en la segona part del futbol i abans de començar la projecció de la pel·lícula, els assistents han disfrutat de vi a càrrec d'Autoescola Goya; mistela, conyac i Temperante gentilesa de Destil·leries Pla; Marsaga va aportar la cervesa; Carlos Piñol una Nespresso per a oferir tot tipus de cafés; Juan Enrique va posar els dolços; Jesús Alcàsser va portar les tomaques per a les ensalades; Conchín es va ocupar de postres vàries; Bruno va voler que tots tastarem els seus rotllets d'anís…

En fi, amb un menú així el bocata quasi no era necessari, encara que cada un va portar el seu, per descomptat, i al final la pel·lícula es rebia amb un ànim molt més relaxat. Encara que tampoc feia falta, la presència de dos clàssics com a Torero (1956) i El xiquet i el bou (1956) va ser rebuda amb una expectació que no va ser defraudada: conserven el mateix encant que quan les van veure en el cine els promotors de la Setmana de Cine Taurí, fa ara cinquanta anys, més o menys.

Respecte a la versió de Sang i arena dirigida per Javier Elorrieta en 1989, és cert que no està a l'altura dels clàssics, però tampoc es va queixar ningú… potser en això tinga alguna cosa a veure la presència de Sharon Stone, que no dubte a mostrar generosament els atributs que la van convertir en una estrela tres anys després, amb Instint bàsic.

En definitiva, el suport de la Diputació, la qualitat de les pel·lícules, l'Espai Jove i la implicació d'un públic fidel són les principals bases perquè la Setmana de Cine Taurí tinga garantida la seua continuïtat en els pròxims anys.

Informa: Sabín

646-cena_sobaquillo-2

 

19 Juny 2012
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres