La versió de “Sang i arena” protagonitzada per Sharon Stone clausura la Setmana de Cine Taurí

La versió de “Sang i arena” protagonitzada per Sharon Stone clausura la Setmana de Cine Taurí

No és la millor, ni la més famosa, però l'última versió del clàssic escrit per Blasco Ibáñez, protagonitzada per Sharon Stone en 1989, gaudix hui de l'atractiu del seu protagonista i, en el programa doble que tanca la setmana, el divendres 15 de juny en l'Espai Jove, compta amb un altre atractiu: el primer plat és el partit de l'Eurocopa entre Anglaterra i Suècia.

Després de la bona acollida crítica de Torero, que va agradar a tots els assistents a la sessió del dimecres, el cartell anunciat per al dijous tenia a priori un avantatge i un inconvenient: l'avantatge és que el partit d'Espanya i Irlanda no necessitava cap atractiu addicional, ja de per si era interessant; l'inconvenient, que la versió original subtitulada de El xiquet i el bou (The brave one) podia no arribar a un públic acostumat al cine en versió doblegada.

Però no va ser així: si la victòria de la Roja va ser seguida amb alegria pel públic que va acudir la nit del dijous a l'Espai Jove, al finalitzar este clàssic taurí que va guanyar l'Oscar al millor argument en 1956 l'ovació va ser encara major. Va sorprendre gratament una pel·lícula ben rodada, ben muntada (inclús en les escenes de corregudes de bous), amb un punt emotiu per a enganxar el personal amb la història d'amistat entre el mosso i el banyat i, per descomptat, compta amb un final antològic.

La tercera i última sessió doble arriba el divendres 15: a les 20.45 hores el partit Anglaterra-Suècia de l'Eurocopa, un apetitós primer plat; però el plat “fort” (bonica expressió) arriba amb la versió de Sang i arena escrita per Rafael Azcona i dirigida per Javier Elorrieta en 1989… i no precisament pel nom del guionista i el director: és Sharon Stone, el seu protagonista, que poc de temps després es va convertir en un mite eròtic per la seua participació en Instint bàsic, la que es porta el gat (i el bou) a l'aigua.

Alfonso Àvila ens analitza la pel·lícula que tanca la 7a edició de la Setmana de Cine Taurí que, com a novetat, ha traslladat la seua seu a l'Espai Jove.

Sang, arena i corregudes

Es tracta d'una adaptació de la novel·la Sang i arena del novel·lista valencià Vicente Blasco Ibáñez. Escrita per Ricardo Franco i Rafael Azcona, sota la direcció de Javier Elorrieta, l'escenari de la mateixa no ens porta a principis del segle XX com solia ser habitual en les pel·lícules taurines, sinó a les últimes dècades.

Hi ha constants referències a toreros actuals com Antoñete o Espartaco, així com el rodatge en escenaris tan coneguts com la Casa de Camp madrilenya on entrena l'escola taurina de Madrid, la venda del Batan o el conegut hotel Alfons XIII de Sevilla.

Els aficionats taurins també podran contemplar en la pel·lícula la genial interpretació, com a doble de Juan Gallardo, de l'excel·lent banderiller en l'actualitat Rafael Perea Boni, en eixa època matador de bous.

Esta pel·lícula també suposa l'única incursió de l'actriu nord-americana Sharon Stone en el cine espanyol, abans de convertir-se en el mite eròtic dels noranta, en la pel·lícula Instint bàsic. Sens dubte, com podran veure els assistents i endinsant-nos en l'argot taurí, ja apuntava maneres esta actriu del que arribaria a ser. De la resta dels actors secundaris, destacar el gran paper com a apoderat protector de l'aristòcrata espanyol el senyor José Luis de Villalonga.

El el seu de Juan Gallardo (Chris Rydell) sempre ha sigut ser torero, a pesar que son pare, banderiller de professió, va morir en una plaça de bous. Per recomanació del seu cunyat, treballa com a missatger a Sevilla. No obstant això, s'escapa sovint del treball per a anar a les finques pròximes a torejar. Acompanyat del seu inseparable amic Xamba (Antonio Flores), acudixen a les capejades de la zona. En una d'elles, Xamba és sobrepost mortalment per una cap, precisament quan li feia una passada a Juan. Eixa mateixa nit, consternat pel dit succés, els guàrdies d'una finca el descobrixen torejant i li donen una palissa. Allí coneix Senyora Sol (Sharon Stone), la jove rica, atractiva i dèspota propietària de la finca. Primer coqueteja amb ell, i després el desprecia.

davall la recomanació de Faustino, majoral de la finca de senyora Sol, i amb l'oposició familiar, Juan deixa la família i la seua ciutat natal i decidix anar-se'n a Jerez on un banderiller dit Nacional (Albert Vidal) ajuda a jóvens aspirants a torero, i es marca com a objectiu tornar només quan haja triomfat en les arenes.

Este fet es produïx en el seu debut a Sevilla on ix per la porta del príncep, convertint-se en la gran figura com a joneguer del moment. Durant este període es casa amb Carmen (Ana Torrent), la seua nóvia que li ha esperat en tot moment.

Avalat pels seus triomfs, arriba el moment de l'alternativa, a Madrid. En una vesprada de tanta responsabilitat, apareix novament en la seua vida Senyora Sol, que aprofitant l'èxit del torero, el torna a conquistar. Sense arribar a deixar Carmen, Juan viu un idil·li amb Senyora Sol, el que li repercutix negativament en la seua carrera taurina, on arriben les males vesprades, enfadaments amb els membres de la seua quadrilla, etc. En eixe moment, sorgix un nou valor en la tauromàquia, Pepe Serrano, el qual s'alçarà com la màxima figura del toreig i conquistarà el cor de Senyora Sol, que no dubtarà a deixar Juan per Pepe.

Abandonat per les seues desavinences per Nacional i enemistat amb el seu apoderat el senyor José, Juan toreja a Sevilla amb el seu màxim rival Pepe Serrano. davall l'atenta mirada de Senyora Sol, la correguda comença molt mal per a Juan, que només canvia quan veu Carmen en la plaça. Després d'un emotiu brindis, qualla una gran faena. Al final, la cara i la creu de la festa, mentres un torero mor en la plaça, el seu company triomfa.

Informen: Alfonso Àvila i Sabín

494-sangre-y-arena

 

15 Juny 2012
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres