El partit Alemanya-Holanda i la pel•lícula “Torero” inauguren la Setmana de Cine Taurí i Futbol

El partit Alemanya-Holanda i la pel•lícula “Torero” inauguren la Setmana de Cine Taurí i Futbol

El dimecres 13, l'Espai Jove pren l'alternativa com a seu de la tradicional Setmana de Cine Taurí i ho fa amb novetats: millor qualitat d'imatge i so, nou horari i, sobretot, programa doble, perquè a les 20.45 es televisa el partit Alemanya-Holanda de l'Eurocopa i, al finalitzar, Torero, la mítica pel·lícula protagonitzada Luis Procuna, Carlos Arruza i Manolete.

Renovar-se o morir era l'aposta… i la renovació ha sigut el camí triat.

Un camí que passa per un nou escenari per a les projeccions, l'Espai Jove —abandonant el coqueto i entranyable Sindicat Agrícola—, amb millor qualitat d'imatge i so, amb una sala més adequada per a un cine hui difícil de trobar, encara que gràcies a la col·laboració de la Diputació de València i el Museu Taurí la busca ha obtingut resultats.

També l'horari és nou: a les 22.00 hores hi ha futbol en televisió, l'Eurocopa de la que tot el món parla, així que calia retardar fins al final de l'encontre… i a eixa hora era complicat traslladar el públic.

La clau era senzilla: si no pots amb el teu enemic, unix-te a ell.

En la seua sèptima edició, la Setmana de Cine Taurí ho és també de l'Eurocopa. L'experiència comença el dimecres, amb l'emissió en directe de l'Alemanya-Holanda a les 20.45 hores. En finalitzar, a les 22.30 hores, presentació de la primera pel·lícula d'enguany i projecció de la mítica Torero, potser la pel·lícula més important de la història del cine en este género chico: el cine taurí.

Una altra novetat és que no hi ha pressuposat municipal per a un vi d'honor en la inauguració ni per al tradicional sopar d'aixelleta, encara que els aficionats de tota la vida no sempre estan disposats a renunciar als seus xicotets plaers: tu porta't el bocata, perquè diversos patrocinadors amants de la setmana de cine ja s'han oferit a posar alguna cosa freda per a beure i un lleuger aperitiu. El sopar d'aixelleta començarà en el descans del futbol: cal reposar forces per a la segona part del programa doble, el cine.

L'encarregat de presentar esta primera pel·lícula serà Salva Almenara: ell mateix ens explica per quin Torero continua sent, 56 anys després de la seua realització, una pel·lícula imprescindible.

492-torero-1

Torero, de Carlos Velo

Dins de l'elenc de pel·lícules que any rere any es projectaven en la recordada Setmana Taurina de la Terrassa Cine Estiu hi havia unes quantes que es van convertir en imprescindibles un any sí i un altre també.

Una d'eixes pel·lícules era sens dubte la mexicana Torero, dirigida per l'espanyol Carlos Velo i interpretada pel mestre asteca Luis Procuna. Un film que està considerat com un dels millors (per no dir el millor) realitzat fins a la data dins del gènere taurí i això que va ser rodat en 1956.

L'acció se centra en aquella vesprada del 15 de febrer de 1953 que, després de quedar rematadament malament en els seus dos bous, va demanar Procuna el sobrer, a qui li va fer una faena que molts crítics assenyalen com la millor que es vera en la plaça de Mèxic capital. Al tornar a sa casa al bè, i en la plena apoteosi de glòria, el torero es va estremir al pensar que huit dies després hauria de tornar a eixir a l'arena i enfrontar-se de nou a la fera.

Esta pel·lícula, que en part pot catalogar-se dins del gènere documental, narra les sensacions i pors de l'home davant de la fera. El mateix productor del film, Manuel Barbachano Ponce, conta que se li va ocórrer la idea de fer Torero després de sentir el mateix Luis Procuna (El Berrendito, com afectuosament se li cridava pel floc de cabell blanc que des de bé jove va adornar la seua cabellera) la confessió del seu por davant del bou, de les seues inquietuds i les seues angoixes.

De la qualitat de la pel·lícula donen fe les dades següents: en un cine de la Rue d'Antibes, de Cannes, al marge del Festival de Cine de 1956 va ser projectada amb tan rotund èxit que va ser necessari repetir la seua projecció l'endemà i, a les poques hores, quedava formalitzada la invitació per a participar amb tots els honors en la Bienale de Venècia, on al final de la cinta el públic va romandre aplaudint, posat en peu, durant diversos minuts, tant a l'obra com al seu protagonista, el torero Luis Procuna, que va estar present en la sessió.

Dos testimonis crítics d'exigents revistes especialitzades donen una bona mostra del prestigi crític d'esta obra.

En la nord-americana Film Culture, de Nova York, Barry Sussman escrivia: “És definitivament el millor film palpe corregudes de bous”. Per la seua banda, en la britànica Sight and Sound, de Londres, el futur director de cine Lindsay Anderson afirmava: “Siga quina siga la reacció instintiva cap a la idea del toreig, no crec que ningú puga deixar de trobar en Torero el més profund interés humà”.

Els protagonistes no són intèrprets professionals, sinó personatges de l'època interpretant-se a si mateixos, perquè junt amb Luis Procuna podem veure el seu germà Ángel, a la seua dona Consuelo, als seus fills Luis, Carmen, Aurora, Flor i Ángel, així com als toreros Ponciano Díaz, El Calesero, Lorenzo Agra, El Soldado, Manolo Dos Santos, Carlos Arruza i Manolete, entre altres.

Informen: Salva Almenara i Sabín

492-torero-2

 

13 Juny 2012
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres