Jorge Lagoa, triatleta: “Encara que et vaja malament la carrera, cal seguir i no afonar-se”

Jorge Lagoa, triatleta: “Encara que et vaja malament la carrera, cal seguir i no afonar-se”

Amb 15 anys acabats de complir, Jorge corre, nada i munta amb bici en la categoria de cadets. Realista o molt sensat, no vol pensar a poder dedicar-se al triatló professionalment. Admirador de Gómez Moya, va començar a guanyar-lo tot just sis anyets, encara que té una espineta clavada i algun rival entre els seus companys, es nota que es troba molt a gust en este equip.

―Per què vas començar en el triatló?

―En el Poliesportiu de Puçol existia un club de Triatló i jo estava en el d'atletisme; vam provar, em va agradar i així fins hui.

―Però quan veres que era fer tres esports, no et va espantar el repte?

―Al principi no tenia ni idea. Tenia cinc anys i només corria i nadava… la bici va vindre després. Amb sis anys vaig competir per primera vegada.

―I ja vas començar a guanyar?

―No, ja estava Roberto competint. És un xic de Tragaleguas, a Manises, que el guanya tot.

―I encara et continua guanyant hui en dia?

―Encara em continua guanyant. Diu Jesús, el meu entrenador, que potser, quan siguem més majors, li guanyaré. Però com és el que més entrena de tots, per això guanya sempre.

―El triomf, llavors, depén de la constància en l'entrenament?

―De xicotets i jóvens sí que depén molt. Després, ja dependrà del fons de cada u.

―I d'un poc més, no?

―Tindre una estratègia, saber quan avançar, no desfonar-se en la primera prova.

―De les tres proves, quina és la teua favorita?

―Nadar és el que millor se'm dóna.

―T'agradaria dedicar-te al triatló professionalment?

―Estudie i vull traure'm una carrera, així que crec que el triatló es quedarà com un hobby per a mi.

―Perquè penses que d'açò no es pot viure…

―No, no es viu.

―I què t'agradaria estudiar de major?

―Alguna cosa relacionada amb Ciències, Enginyeria, no se'm dóna malament, encara que cal treballar.

―Per què creus que eres bo en açò?

―No sols física sinó mentalment també cal estar preparat amb una fortalesa psicològica. Encara que et vaja a eixir malament, cal intentar-ho i seguir sense afonar-se i no cal retirar-se perquè penses que no guanyaràs.

―Creus que el triatló està ben considerat en un país com Espanya?

―Sí, està ben considerat

―Però al costat del futbol…

―És que amb el futbol no es pot competir. Però a mi em dóna igual i no li done molta importància.

―I si la situació canviara i aparegueren espònsors que et permeteren dedicar-te només al triatló?

―No podria mai. Sé que mai passarà.

―Quin és el teu límit? Fins on t'agradaria arribar?

―Fins al màxim que puga. De moment, primer estudiaria a Cheste i després ja veurem.

―Tens algun ídol o referent on mirar-te?

―Javier Gómez Moya. Però en la vida si no eres excel·lent, no servixes.

―I no penses que tu pots arribar a ser excel·lent com el teu ídol?

―No, no crec.

―Però la teua trajectòria pareix dir el contrari

―Però no sempre guanye.

―Com veus a l'equip espanyol de triatló en les Olimpíades de Londres?

―Si va Gomez Moya igual tenim possibilitats.que intent ser realista

―T'agradaria anar?

―Això ja seria aspirar a massa…

―Pareixes molt discret en les teues aspiracions

―No, és que intent ser realista.

―Què et diuen els teus pares?

―Per ara res. Que em centre en els estudis i que pense a continuar estudiant, que la cosa està molt malament.

―I no has pensat a anar-te'n fora a un país on pogueres estudiar i seguir amb el triatló?

―Això seria fenomenal, encara que mai l'havia pensat, la veritat!

―Què tal amb els teus companys de Tripuçol? Qui és el teu major rival en l'equip?

―Eric Soriano és el meu major rival. Encara que està en infantils, hi ha un poc d'emprenyament.

―I de xiques?

―Doncs ací no hi ha rival, je, je.

―Què et pareix que s'estiga posant de moda el triatló?

―Té els seus avantatges i inconvenients. Cal anar per torns, és més complicat entrenar per la quantitat de gent…

―Creus que Espanya està preparada per a ser puntera en triatló?

―No ho sé, crec que sí.

―Si pogueres parlar amb l'alcaldessa de Puçol, què li diries?

―Que posara més mitjans per a practicar l'esport. Li reclamaria un arreglament per a la pista d'atletisme del Poliesportiu, que està fatal. Et lesiones al caure amb molta facilitat.

―Què els diries als més xicotets que comencen en el triatló?

―Que no es rendisquen, que s'esforcen

―Què és el que més t'agrada d'este esport?

―Poder veure altres persones més fortes que tu, més competitives i viure este ambient.

―I el que menys?

―Els boxs de les transicions!, però són necessaris.

Escriu Laura Torrado

455-jorge-lagoa-4


25 Maig 2012
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres