El 12-M, jornada memorable per al triatló a Puçol: excel•lent a Tripuçol en l'esportiu i en l'organització

El 12-M, jornada memorable per al triatló a Puçol: excel•lent a Tripuçol en l'esportiu i en l'organització

El 12 de maig ja és part de la història del Tripuçol, el club que ha convertit el triatló en un dels esports que més passions alça a Puçol: en una sola jornada va organitzar un Aquatló escolar, un Campionat Autonòmic i un Campionat d'Espanya Universitari. Molt de públic, entorn de set-cents triatletes en la platja de Puçol, inclosos tots els millors, i una organització perfecta.

Fa una dècada, el triatló no existia pràcticament en la població. Amb la creació de l'escola i el club Tripuçol, este esport ha sigut el que més ha crescut a Puçol en els últims anys, no sols pel nombre actual de triatletes, sinó també pels seus resultats: en 2011, a Gijón, Vicente Pamblanco es proclamava campió del món de grups d'edat; al març del 2012, Juanjo López El Penyo es convertia en el campió d'Espanya de paratriatló.

Si ells eren fins ara la referència a nivell esportiu, després de l'organització d'un triple campionat en la platja de Puçol dissabte passat, 12 de maig, ara Tripuçol també és una referència a nivell organitzatiu. Ho van reconéixer les universitats participants en el Campionat d'Espanya, ho han manifestat públicament els corredors i els assistents, tant jutges, com tècnics i polítics, i inclús el prestigiós speaker Quique Camarasa, habitual animador d'estes proves en tota la Comunitat Valenciana, ho ha assegurat en el seu blog, referència en la xarxa dels amants d'este esport.

Com a mostra de l'èxit organitzatiu i de públic, una veu autoritzada, la madrilenya Marta Jiménez, actual nombre 1 d'Espanya, que va véncer de nou en el Campionat d'Espanya Universitari femení celebrat a Puçol, explicava davant de diversos mitjans de comunicació: “Mai m'han tractat tan bé en la línia de meta, amb tantes atencions, i mira que he participat en campionats de qualsevol tipus”. L'afirmava després d'haver rebut el gorro de silicona per a nadar, la camiseta tèrmica, els sucs i begudes isotòniques, la fruita fresca i el massatge darrere de l'entrada en meta.

Més carícies cap al corredor, impossible.

Però no és una cosa casual, tot té una explicació.

401-universitario-masculino-1

D'un model d'organització…

Xavi Munera i Vicente Pamblanco van ser els directors de la prova, els encarregats de lligar tots els flocs: buscar patrocinadors, aconseguir cobrir buits amb l'ajuda de col·laboradors, afinar en les decisions perquè el balanç entre ingressos i gastos no afone al club, mimar a la seua escola, i, sobretot, reunions i més reunions amb tots els organismes implicats.

La Universitat Catòlica de València ha organitzat enguany tres campionats d'Espanya: el de ping-pong, el de futbol 7 femení i ara el de triatló”, explica Vicente Pamblanco. “Si tant ells com nosaltres hem acceptat este desafiament és perquè pensàvem que calia fer-ho al gran, amb tots els detalls cures per al públic i els triatletes, des del recorregut fins a l'atenció en meta, i afortunadament tot ha eixit bé”.

Encara que no és una cosa que isca a soles. Durant l'última quinzena els estudis universitaris han hagut d'esperar, ha sigut en este esprint final quan les reunions amb l'ajuntament, la universitat, la guàrdia civil, la policia local, els voluntaris, protecció civil… en fi, amb tots, han sigut més intenses.

Al final, s'ha aconseguit un circuit amb bici amb una sola volta, un dels atractius per als corredors, encara que això implicava realitzar part del traçat en el polígon de Sagunt i extremar les mesures de seguretat, ampliant el personal per a controlar el trànsit: “A més, la prova de natació, rodejant l'espigó, ha permés que el públic pràcticament puga veure des de dins. I el recorregut pel passeig marítim permet disfrutar a tots còmodament de la carrera”, continua matisant Vicente. “També traure de la plaça el ‘box' per a canviar-se era important, perquè tots estigueren més còmodes, tant els triatletes per a canviar-se com el públic per a seguir de prop l'arribada a meta”.

I és que part d'eixe públic eren els propis triatletes de la població, junt amb els seus pares, uns xics que ja amen el triatló, però que a penes poden competir fora de la població degut a les incomoditats que a vegades suposa el transport.

Per a ells era una ocasió única de competir i de veure com ho feien els altres, gràcies a l'Aquatló escolar amb el que va començar el matí esportiu: “Van ser cinc proves per a totes les edats, ja que van participar cadets, infantils, alevins, benjamins i multiesport. Per a molts dels els nostres va ser la seua primera competició i han quedat tan fascinats que pensen repetir en altres poblacions”.

Per a atendre les cinc proves matinals (en realitat dobles, ja que xics i xiques corrien per separat), el doble Campionat d'Espanya Universitari (celebrat al migdia, també amb la prova masculina i la femenina per separat) i el Rànquing autonòmic de la vesprada (on pràcticament van eixir tots a una, perquè només va haver-hi tres minuts de diferència a l'inici), la clau era un organigrama molt definit, encara que flexible per a poder adaptar-se a les circumstàncies.

Teníem encarregats de cada una de les tres zones de la prova, també en guarda-roba, en la zona de meta i els dos directors de carrera. Cada encarregat tenia a càrrec seu un grup de voluntaris… en total érem huitanta persones vinculades al Tripuçol treballant des de pràcticament l'alba fins al capvespre”.

I a esta xifra cal sumar la Guàrdia Civil, els efectius de Policia Local, els components de Protecció Civil, els dos clubs de caiacs que controlaven la prova de natació, els voluntaris de Trotafons amb les seues llanxes per als jutges, les boies cedides pel Club Natació Morvedre, deu cases comercials que van aportar fons i servicis, i, per descomptat, l'ampli desplegament de tècnics i voluntaris realitzat per la Universitat Catòlica de València.

Tot va funcionar com un rellotge, una cosa que ja es preveia veient la jornada prèvia, el divendres en l'Espai Jove, quan es va realitzar la presentació oficial de la prova, i tant el Consell Superior d'Esports com els triatletes que acabaven de realitzar la inscripció ja parlaven del carícia amb què s'estava tractant cada aspecte de l'organització.

Amb tant d'esforç, els triatletes no tenien més remei que donar el millor de si.

I així va ser.

401-universitario-femenino-2

…A uns excel·lents resultats esportius

L'estrela de la jornada era el Campionat d'Espanya Universitari. Entre els 207 triatletes que finalment van prendre l'eixida a Puçol estaven els millors… i no van defraudar.

El gallec Óscar Vicente Rodríguez, actual campió del món júnior, es va proclamar guanyador en la prova masculina, amb un avantatge important respecte al goteig dels seus seguidors, avantatge obtingut en la carrera a peu, després d'un sector amb bici en què va haver-hi un valencià destacat que, finalment, es va despenjar del grup de cap.

Per la seua banda, la indiscutible reina del triatló, Marta Jiménez, es va permetre entrar en la recta de meta saludant el públic, repartint somriures i encaixades de mà, per la qual cosa va rebre el suport incondicional dels assistents. No sols guanya amb autoritat, també sap com ficar-se als espectadors en la butxaca.

A més, per equips va haver-hi una bona notícia per a la Comunitat Valenciana: es va proclamar campiona d'Espanya la Universitat de València, seguida de la UNED de Madrid i la Universitat d'Alacant.

El triatló valencià continua creixent… i prova d'això és la prova del Rànquing Autonòmic celebrada durant la vesprada, amb 300 corredors en la línia d'eixida, molts d'ells a un nivell popular, sense afany de guanyar, només amb eixe esperit de competir i disfrutar. “No estaven tots els millors, perquè molts havien competit ja en el Campionat d'Espanya Universitari i la major part dels corredors del Tripuçol estàvem en l'organització, pel que tampoc podíem prendre l'eixida”, recorda Pamblanco.

A pesar de tot, el pavelló local també va quedar alt: Jesús Jiménez, l'alma mater de l'escola de Tripuçol, va quedar en primera posició en veterans i Marta Gimeno també va pujar al màxim alt del podi en la categoria de veteranes. Va ser la culminació esportiva a una jornada que al matí havia tingut l'infantil Eric Soriano i a l'aleví Jesús Jiménez —efectivament, el fill de l'entrenador— en eixa mateixa primera plaça, després d'un aquatló en el que el Tripuçol va participar per 41 xics i xiques, obtenint multitud de medalles.

Passades 48 hores de la triple competició, la reflexió està clara: Tripuçol va passar l'examen amb una excel·lent nota.

I ara arriba l'hora de tornar a les carreres…

Bo, a córrer no, que tinc una xicoteta lesió en el genoll, però sí que nadaré un poc per a estar disponible en un parell de setmanes, que se celebra en Cullera una prova important per a la lliga de clubs”, este Vicente Pamblanco no per a, es veu que el triatló és l'única cosa que el manté calmat i relaxat. Després d'una entrevista en què a penes pot estar assentat, es despedix per a llançar-se de nou a l'aigua, esta vegada de la piscina, tot i que encara té temps d'una última declaració: “Que no se vos oblide posar que estem molt agraïts a tots els que han col·laborat, a l'ajuntament, a les forces de seguretat, als voluntaris, a la universitat, al públic, als triatletes…”.

D'acord, Vicente, l'èxit és cosa de tots… encara que el Tripuçol té gran part de culpa d'un 12-M memorable per a Puçol.

Escriu: Sabín

fotos_noticia fotos_noticia

401-vicente-pamblanco

 

17 Maig 2012
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres