L'escriptor Carles Cano descobrix els secrets del contacontes en una lliçó magistral en l'institut

L'escriptor Carles Cano descobrix els secrets del contacontes en una lliçó magistral en l'institut

Per a aprendre a contar històries, els alumnes de Cicle Formatiu Superior d'Educació Infantil de l'Institut d'Educació Secundària de Puçol han rebut la visita de l'escriptor Carles Cano, un gran mestre de l'escenificació literària disposat a proporcionar instruments útils per als alumnes que en un futur es dedicaran a la formació de xiquets en Escoles Infantils.

Per als jóvens estudiants, la visita ha suposat la transformació d'una jornada de classe en un dia diferent, un dia especial, una sorpresa inesperada.

Pel fet de ser Premi Lazarillo no és millor que ningú, ni un senyor distant, sinó que és capaç de vindre a un institut i contar als alumnes un conte de princeses

En la proximitat de l'aula, Carles Cano és una persona pròxima, alegre, a qui li agraden les coses de la vida quotidiana. Ell mateix s'autodefinix amb estes paraules: “M'encanta el cine, fer coses noves, tindre muntons de projectes, la gent simpàtica, els gossos sense marca, els gats de les teulades i les botifarres de ceba. He viatjat un poc, he llegit un altre poc, he publicat uns quants llibres i, sobretot, he contat molts contes. Contes d'ara i de sempre, contes propis i d'altres, llargs i curts, de rialla i de por, de parlar i de callar, contes que acaricien i contes que posen els pèls de punta. Contes, contes”.

És una persona polifacètica: guionista, contacontes, locutor… però el que més el satisfà és escriure literatura infantil, didàctica i poesia, jugant inclús amb el gènere experimental de la poesia visual, un model que es mou entre la música, la pintura, la representació i la paraula.

El seu estil és molt especial, capaç de deixar empremta en el lector. Carles Cano ens va regalar amb la seua visita una lliçó magistral sobre la metodologia que ha de seguir un contacontes:

  • a) Com dirigir-se al públic d'una forma pròxima, amb un llenguatge senzill, seguint unes pautes de ritme i atenció diferents segons el tipus d'auditori.

  • b) Com sentir-se segur amb el que es vol transmetre, no importa repetir la història amb absoluta fidelitat al text original, el més important és viure les sensacions de la trama i el missatge per a reflectir-la davant del públic i fer-los disfrutar des del sentiment.

  • c) No hi ha edat  per a començar a escriure, ni moment del dia, però cert és que cal aprofitar la inspiració. Un tovalló de paper del teu bar favorit pot ser el millor suport per a començar un nou relat.

Carles és una persona humil, gens deïficada a pesar de la seua trajectòria. Ens va demostrar que pel fet de ser Premi Lazarillo no és millor que ningú, ni un senyor distant, sinó que és capaç de vindre a un institut i contar als alumnes un conte de princeses, introduint pinzellades de la més vibrant actualitat social, fer riure i deixar bocabadat a l'auditori amb el seu bon fer.

Escriuen: Amparo Martinez, Cristina Medrano i Catí Blat
Alumnes Cicle Formatiu d'Educació Infantil

394-carles_cano_en_ies-1


11 Maig 2012
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres