Joselito, l'autèntic

Joselito, l'autèntic

José Miguel Arroyo Delgado en el DNI; José el Moreno en el barri madrileny de La Guindalera; Lentejita, per l'enginy del recordat José Cubero Yiyo, en l'Escola de Tauromàquia de Madrid; i Joselito, mestre, en els cartells, en la història i en la nostàlgia. Una religió.

Joselito va estar el dimecres 25 d'abril a València promocionant la seua autobiografia, Joselito, el verdadero (Espasa), que ja va per la seua sexta edició segons ens va contar Olga Adeva. El llibre és obra del periodista Paco Aguado. L'Astoria, com en els seus temps de torero, va fer d'hotel de concentració però ja sense les pors d'haver de fer l'entrada en comitiva.

Fa res va dir el periodista José María García en El mundo: “He hagut de ser la polla. Ha passat una dècada i ningú s'ha oblidat a García”. De Joselito i el seu torería feta carn i os tampoc s'oblida la gent. En la plaça, en els despatxos, en el carrer. És el sèptim llibre que versa sobre José, que va poder “acabar mort per sobredosi o en la presó”. Messi i Cristiano són molt bons i estan a totes hores en la tele però no seduïxen literats ni a gents de la Cultura. Perxa literària, diria el poeta Bergamín.

A més, José és un home que trenca motles i el prototip de torero de dretes. Conversar amb ell desprén un halo de rebel·lia. Autenticitat. Aquell xaval criat en La Guindalera es confessa roig, republicà i anticlerical. Joselito és dels que no entenia com els seus companys anaven a la capella a resar abans de la correguda, a demanar, i mai passaven després a donar les gràcies. La seua infància va ser dramàtica, una mare que el va abandonar i un pare que va morir quan tenia dotze anys. La seua història de torero, reeixida.

Entre mil anècdotes, una curiosa: Joselito, republicà, es va coronar Rei de la Maestranza quan va eixir a coll per la Porta del Príncep de Sevilla en 1997. Un 14 d'abril, dia de la República. El torero, ric amb ànima de pobre, reflexiona en el llibre: “hi haurà qui pense que sóc un milionari que vol anar de roig i d'alternatiu, però eixe és el meu gran problema: els de dretes em rebutjaran per les meues tendències polítiques i els d'esquerres perquè tinc diners”.

El macarrilla amb jupa de cuiro en la seua adolescència va ser tractat com a Excel·lentíssim Senyor per a rebre l'última Medalla d'Or de les Belles Arts. El llibre ho remata així: “La veritat és que encara no sé molt bé quin dels dos és el verdader Joselito”.

Escriu: Salvador Ferrer
Article publicat en el periòdic El mundo

345-portada-libro-joselito

 

05 Maig 2012
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres