Jesús Jiménez aconseguix acabar el GR10 Xtrem amb una carrera al revés: primer corrent, després trotant i finalment caminant

Jesús Jiménez aconseguix acabar el GR10 Xtrem amb una carrera al revés: primer corrent, després trotant i finalment caminant

Quan llig les cròniques d'estes carreres, em convenç que són xicotetes bogeries per a tres o quatre sonats, així que no podia imaginar jo que acabaria sent un d'ells. Però quan el meu amic Enrique Llácer em va dir que s'apuntava amb Paco Godoy, no em vaig poder resistir. Un altre repte per al cos: “Com serà?”.

A causa de les meues molèsties en el genoll, em vaig plantejar la carrera al revés: un quilòmetre corrent davant per a “agafar lloc” a l'enfilar per Penyes de Guaita i evitar el tap inicial, un poc de trot cap a Sant Esperit (quilòmetre 8) i, des d'ací cap a meta (uns 85 quilòmetres), tot caminant.

El que va començar com un passeig campestre es va convertir en una marxa militar, en dura competència amb els corredors: en les pujades, davant; en les baixades, darrere. Però com pujant el genoll no es queixa, caminem més fort. En els avituallaments, mentres les llebres descansen, la tortuga agafa el menjar i fa camí. I la veritat és que no em puc queixar, vaig arribar a La Pobleta en 15 hores i 23 minuts, després de perdre'm tres vegades (eixe ànim competitiu, que no decaiga).

La prova està molt ben organitzada: avituallaments molt complets, moltes indicacions lluminoses de nit, personal d'ajuda en els trams difícils,  camiseta i bossa commemorativa, nombrosos voluntaris.  El meu més sincer agraïment a tots ells, a tot el personal de l'ajuntament que va col·laborar en la prova i al nostre Club d'Atletisme Puçol que, com en tantes ocasions, va estar a l'altura de l'esdeveniment, tant la nit de la prova com els dies previs (a Puçol, en Guaita, a Segart…).

L'experiència és una meravella: passar per Penyes de Guaita de nit, alba en la Canal del Garbí, la Calderona, les pinedes de Tristán amb les seues carrasques i les seues enormes pinyes, intercanviar ànims amb casuals companys de viatge, camins interminables després de Gátova on no t'encreues amb una ànima i, per a acabar, arribar Andilla de negra nit, quan les forces comencen a flaquejar.

Un altre repte que s'acaba. Ens veiem en 2013.

Informa: Jesús Jiménez

fotos_noticia fotos_noticia fotos_noticia

054-jesus_penyes_guaita

17 Gener 2012
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres