Innovadors en el toreig?

Innovadors en el toreig?

El mundo va celebrar el dimecres 7 de desembre la tercera edició dels premis Innovadors davant de la cúpula política, social i empresarial valenciana. Un èxit de convocatòria, enginy i talent.

El baix firmant, per deformació professional, per patologia —el més probable— i perquè va escoltar els discursos mà a mà amb el torero Vicente Barrera, fidel al periòdic El mundo i ja quasi a Orbyt, va eixir —vam eixir— reflexionant sobre bous i innovació.

En una conversació fortuïta —Barrera de testimoni— vaig preguntar a Toni Cantó, diputat electe d'UPyD, si el seu partit tenia algun posicionament respecte a la Festa. Llibertat total i respecte absolut, vaig deduir de la seua resposta argumentada i cordial.

Realment, al toreig li fa poca falta la innovació. Un bou brau; un torero capaç, artista i valent. Si de cas, que el reglament deixe més decisions en mans dels artistes

El cas és que pel pèssim plec de Las Ventas, la nostra Moncloa, a eixe concurs públic no ha pogut licitar tota la cúpula de l'empresariat taurí, ni altres menys consolidats, ni altres més innovadors. La casa Chopera perquè que ha desistit i els Lozano, al capdavant d'eixa plaça 15 anys, perquè no tenen l'experiència desitjable segons els autors del plec, grans experts i taurins ells. Florentino Pérez o Juan Roig, per citar només dos exemples d'excel·lència empresarial, tampoc podrien veure en Las Ventas un nou veta de mercat o gestió, llevat que es fusionaren amb empresaris del sector que validaren l'experiència requerida. Així funcionem encara.

Davant d'eixe context legal advers per a la Festa que és el plec, els empresaris que havien dit que volien licitar, Casas i J. A. Martínez Uranga, han oblidat les seues guerres i els seus conceptes antagònics i s'han unit amb Matilla com a enganxall. Realment, la notícia de la setmana, a més de la mort del mestre Diego Puerta, ha sigut eixa absorció societària per a combatre el conservadorisme i el retrocés que suposa el concurs per la joia de la corona.

Realment, al toreig li fa poca falta la innovació. Un bou brau; un torero capaç, artista i valent. Si de cas, que el reglament deixe més decisions en mans dels artistes que dels articles del mateix per molt reglamentaris que siguen.

Però a la Festa, a la gestió de l'espectacle davant de la societat de la comunicació, a la programació de les fires, a la mentalitat del taurí sí li fa falta innovar. Dràsticament. Era la revolució francesa que suposava —qui sap si encara suposa— Casas.

Mentres a Amèrica, Enrique Ponce va tallar dos orelles el diumenge en Llima (Perú) i abans va indultar un bou a Quito (Equador). Fa molt de temps que la Festa, com a tal, va deixar de ser nacional. Innovar és la paraula.

Escriu: Salvador Ferrer

 

15 Desembre 2011
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres