Corredors de Puçol en la Marató de València: quan l'esforç es convertix en superació personal

Corredors de Puçol en la Marató de València: quan l'esforç es convertix en superació personal

Entre els més de 7.000 participants de la passada Marató Popular de València es trobava un discret grup de corredors amateurs de Puçol. No són professionals de l'atletisme però el seu esforç i la seua passió per l'esport es van vore compensats per una cosa més gran: la superació personal i la satisfacció de córrer al costat dels millors.

Per a Juan Sánchez, veí de Puçol i esportista habitual, córrer els 42 quilòmetres i 195 metres de la Marató Popular de València no entrava en els seus plans. Però fa uns mesos, a l'entrar a una botiga d'esports per a comprar-se unes sabatilles, li van oferir inscriure's, i llavors, com ell mateix assegura “em va entrar el cuquet de participar en una gran marató i què millor oportunitat que fer-ho en la de València”.

Tot un repte per a este esportista amateur especialista en mitges maratons i carreres populars -porta més de 20 enguany i ja s'ha apuntat a tres més per al gener- perquè pesar de l'envergadura i internacionalitat de la competició del passat 27 de novembre, se la va prendre com una carrera més. “Vaig anar sense aclaparar-me, a vore fins on podia arribar, i sobretot per a passar-m'ho bé”, assegura.

I és que tant per als que comencen com per als que ja porten diversos anys en este esport, “cada carrera suposa una superació personal"

Igual que ell, altres esportistes de Puçol no van voler perdre's esta oportunitat. Per a Juanjo Mestre i Carles Cerdà, membres del Club Atletisme Puçol, esta no era la seua primera marató, però sí que van tindre un sentiment especial. Segons assegura Juanjo, “fa temps que no tenia una sensació tan bona d'alegria i companyerisme, una barreja de patiment i esforç per portar junts el ritme, perquè la nostra missió era arribar junts a la meta, eixe dia era per a nosaltres”.

Per a Carlos, que ja porta 15 maratons a les seues esquenes, esta ha tornat a ser una edició diferent perquè ha pogut gaudir-la en companyia dels amics del Club, guiant a un grup de corredors que participaven per primera vegada, i també ha pogut reprendre el contacte amb un familiar gràcies a la passió d’ambdós per l'atletisme, perquè segons assegura “gràcies al seu interés per posar-se a córrer i fer la marató he recuperat els llaços amb ell”.

El recorregut va ser un altre dels atractius de la carrera, perquè asseguren que “era com fer una ruta turística per València”. Els participants van passar pels llocs més emblemàtics de la ciutat per a acabar en el mateix punt de partida: l'entorn de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

A més, l'organització va preparar una espectacular entrada a meta que augmentava encara més les emocions dels corredors, sobretot dels què arribaven a ella per primera vegada. Era el cas de Juan, que després de ser animat en tot moment per la seua nóvia i per tantes altres persones es va sentir “més que satisfet” al creuar la línia de meta a les 3 hores i 35 minuts d'haver-la començat. Tot un èxit que li va fer oblidar el seu patiment i concentració, i a més amb doble mèrit, perquè s'ha preparat pel seu compte. Ara, després de superar la seua primera marató, alguns amics ja li ha convençut perquè al gener s’apunte al Club Atletisme de Puçol, “per a deprendre millor la tècnica”.

Per a experimentats corredors com Carlos “les sensacions d'una primera marató són úniques perquè és la recompensa de moltes hores d'entrenament. Per això per a mi són autèntics herois, gent anònima que s'esforça amb l'únic reconeixement que l'orgull de poder dir que ja són maratonians” .

I és que tant per als que comencen com per als que ja porten diversos anys en este esport, “cada carrera suposa una superació personal”. En el cas de Juan, la seua vertadera meta és “continuar corrent per plaer, per a estar en forma i per seguir divertint-me fent esport”.

I com indica Carlos, amb la seua experiència i sensacions viscudes en la marató volen fer una crida “als indecisos, a aquells que vullguen fer alguna cosa amb el seu esforç, que estiguen disposats a sacrificar-se, perquè vegen que amb mètode i disciplina els reptes SÍ es poden aconseguir”.

Tota una lliçó de superació personal que com tantes altres vegades ens dóna l'esport.

Informa: Susana Fernández Piqueras

fotos_noticia

 852-maraton_valencia-2

14 Desembre 2011
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres