El Grup de Senderisme Puçol despedix l'any 2011 descobrint paisatges inèdits en la serra d'Espadà

El Grup de Senderisme Puçol despedix l'any 2011 descobrint paisatges inèdits en la serra d'Espadà

L'última eixida de 2011 del Grup de Senderisme Puçol ha sigut al castell de Maúz, en Suera, en la serra d'Espadà, i la Font de Castro; un agradable passeig que va aprofitar algun senderista inclús per a arreplegar robellons, una cosa típica d'esta època encara que enguany els aficionats a esta pràctica ho han tingut difícil pel clima.

Matí esplèndid per a realitzar senderisme la que ens va oferir este passat diumenge dia 4 de desembre, tenint com a escenari la serra d'Espadà i més concretament la localitat de Suera: allí ens esperava el seu castell, un dels paratges més visitats per grups de senderistes, perquè des de la seua talaia tenim una magnifica visió des dels seus 564 metres d'altura, divisant el Penyagolosa, la població d'Onda amb les seues fumejants indústries de ceràmica, el desert de Las Palmas i, com no podia ser de cap altra manera, el Mediterrani.

Amb esta ruta despedim l'any 2011 i vos emplace a tots aquells que vullguen disfrutar d'esta activitat física, que consistix a caminar a l'aire lliure descobrint llocs i paisatges que la Naturalesa ens brinda, per al pròxim mes de gener

Una vegada recobrat l'alé, comencem a caminar en busca del nostre segon objectiu: la Font de Castro, dins de la partida de Pedralba. El rumor de l'aigua ens acompanya gran part del nostre recorregut després de deixar el castell, senyal ineludible que s'acosta el nostre següent punt d'interés, la zona està habilitada amb taules i seients i inclús amb zona controlada de foc.

Després del descans oportú ens dirigim cap a la nostra següent cita, el Mas de la Campana, no sense abans descobrir el Salt de la Nóvia, un forat enorme on en època de pluges cau l'aigua vertiginosament donant tan peculiar forma.

A la nostra esquerra i una vegada traspassat el Salto ens trobem amb la indicació de la Font de l'Avellaner, on de nou el rumor de l'aigua ens advertix de la proximitat de la font; després de remuntar el llit del barranc per una senda de ferradura i amb còmodes llaçades arribem al nostre destí: el Mas de la Campana, que deu el seu nom a un tros de projectil —presumiblement de la Guerra Civil— penjat en la seua fatxada transformat en una campana, on el senderista ha de tocar almenys dos vegades per a tindre bona sort en el seu camí.

Així per tant, ruta agradable i que segurament tornarem a realitzar amb alguna variant en pròximes edicions.

Comentar que algun senderista va aprofitar per a recol·lectar robellons, que van fer les delícies del nostre —hui— reduït grup.

Amb esta ruta despedim l'any 2011 i vos emplace a tots aquells que vullguen disfrutar d'esta activitat física, que consistix a caminar a l'aire lliure descobrint llocs i paisatges que la Naturalesa ens brinda, per al pròxim mes de gener.

Informa: Paco Ramírez
Coordinador Grup de Senderisme Puçol

fotos_noticia

844-senderistas_castillo-1


07 Desembre 2011
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres