Crònica de tres voluntàries a Guatemala (2): integració en les aldees de San Luis, repàs escolar i jocs

Crònica de tres voluntàries a Guatemala (2): integració en les aldees de San Luis, repàs escolar i jocs

Coincidint amb l'Exp0'7 del 2011, les voluntàries de Puçol que van viatjar este estiu amb els missioners combonians estan realitzant xarrades pels col·legis per contar de primera mà la seua experiència. Com ja vam fer amb les cooperants d'Uganda, publiquem ara la segona part del diari de viatge de les voluntàries de Guatemala.

Les voluntàries de Puçol Raquel Sanz, Belén Moreno i Raquel Durbà van mamprendre un viatge solidari a Guatemala el passat mes de juliol per acompanyar els missioners combonians en un projecte de cooperació amb les comunitats indígenes del nord del país. Durant un mes van estar ajudant xiquets, jóvens i famílies en la seua formació i millora de les seues condicions de vida. Una experiència que les ha marcades, i per això volen transmetre-la a través de xarrades entre la població estudiantil de Puçol. 

Igual que les cooperants d'Uganda, les tres voluntàries de Guatemala van escriure un diari de viatge mentre va durar la seua estada. Ara publiquem la segona part, que comprén els dies 1 a 15 de juliol.

1 de Juliol: Arribada a San Luis (Petén)

En un minibús vam partir cap a esta ciutat, capital del departament on es troben les aldees en què exerciríem les activitats de cooperació. San Luis és un municipi del departament de Petén en la República de Guatemala, bressol dels maies, format per 127 comunitats, on viuen Mopanes, Landinos i Q'eqchíes. Si bé l'agricultura és la font de treball bàsica per a l'economia en algunes zones, en la major part és la ramaderia.

Vam arribar ja de nit a la casa dels combonians. Al matí següent vam estar visitant la ciutat en companyia del pare Pedro, un dels combonians de San Luis.

730-voluntarias_zapote-2

2 al 12 de Juliol: ajudant les famílies de l’aldea Zapote

Era una comunitat molt nombrosa de gent q'eqchi' però parlaven tant el seu idioma natiu com l'espanyol, per la qual cosa ens va ser molt fàcil la comunicació i la integració amb la gent de la comunitat.

La nostra tasca va consistir en visites al matí on vam conéixer les diferents famílies de la comunitat, així com les formes de viure que tenien. Vam poder conéixer les maneres de guanyar-se la vida: la majoria de famílies vivien de l'agricultura, cultivant dacsa i fesols, que és la base de l'alimentació de les aldees junt amb l'arròs.

Raquel Sanz, Belén Moreno i Raquel Durbà van mamprendre un viatge solidari a Guatemala el passat mes de juliol per acompanyar els missioners combonians.

Durant un mes van estar ajudant xiquets, jóvens i famílies en la seua formació i millora de les seues condicions de vida

També ens vam adonar que no està reconeguda la figura del metge ja que la majoria de les persones malaltes acudien a un curander, que els estafava i els treia els diners sense donar-les medicació ni solució. A més, les famílies ens contaven que el seu sou mitjà era equivalent a 40 euros al mes. Els finquers, que són majoristes i procedixen normalment dels Estats Units, contracten estos agricultors per pocs diners i es porten la matèria primera i els aliments.

En estes visites vam poder vore com els rols en la casa estaven molt delimitats: les dones treballaven a casa encarregant-se de l'atenció dels xiquets, del menjar, de fer truites, de llavar la roba en el riu...

Cada dia dinàvem, ens desdejunàvem i sopàvem en diferents cases de la gent de la comunitat. En acabant de dinar, féiem una hora de repàs de matemàtiques i castellà amb xiquets de 5 a 12 anys. Els vam separar per edats per poder realitzar el repàs més adaptat a cada edat. Després realitzàvem una hora de jocs i danses. Cada dia venien més xiquets, vam arribar a tindre prop de 80. L'últim dia vam fer un concurs en què hi havia diferents proves on aconseguien punts, i segons la classificació, elegien joguets i regals que els havíem portat.

Gràcies a estes activitats vam agarrar molt d'afecte a tots els xiquets, encara que sempre hi havia algun més especial. També passaven molt de temps amb nosaltres fora de les hores de repàs i jocs. Per exemple, en l’hora del pati es venien amb nosaltres, abans d'anar al col·legi es passaven a visitar-nos a la nostra habitació, i també mitja hora abans que començaren les activitats.

Finalment, féiem una hora de reunions formatives amb jóvens a partir de 13 anys amb dinàmiques on tractàvem temes com l'amistat entre hòmens i dones, la relació amb els seus pares... Realitzar estes activitats era més difícil que amb els xiquets perquè eren molt tímids i a més era molt difícil que hòmens i dones es relacionaren i volgueren tindre contacte entre ells. A l'hora de parlar els costava molt i només uns quants ho feien.

Però encara amb estes dificultats vam tindre molt bona relació, ens vam anar un dia d'excursió al riu amb elles a dutxar-nos i a llavar la roba i inclús ens van convidar a la boda de la germana d'una de les xiques que venien a les activitats. En el dia de la boda ens vam vestir amb la roba típica q'eqchi' gràcies a què totes les jóvens de la comunitat es van organitzar per a aconseguir-nos roba per a les cinc xiques del grup.

En general, tota la gent d'esta aldea ens va acollir molt bé, ens donaven molt bé de menjar i ens oferien tot el que tenien per poc que fóra.

Les famílies eren molt nombroses ja que tenien com a mínim cinc fills que ajudaven des de ben xicotets. Per exemple les xiquetes s'alçaven molt prompte per a anar al riu a llavar la roba abans d'anar a escola. Quan acabava l'escola s'n'anaven corrent a casa per a ajudar, les xiques en les tasques del llar i els xiquets als pares.

Dies 13, 14 i 15 de juliol: excursions i visites per la zona

Estos tres dies vam aprofitar per a visitar alguns elements de la naturalesa com a Río Dulce, desaigüe del Llac d'Izabal, en la badia d'Amatique. Livingston, que combina platges caribeñas d'aigües cristal·lines amb palmeres i vegetació exuberant, i que conté una rica fauna en què abunden una gran varietat d'aus marines i altres pardals tropicals. En este xicotet racó de Guatemala conviuen harmoniosament diferents ètnies: els Garifunas, els Hindús, els Q'eqchi i els Astuts.

També vam poder visitar el Castillo de San Felipe, monument històric nacional, que en l'actualitat és un dels llocs turístics més importants de la zona. La ciutat de Tikal, Patrimoni de la Humanitat des de 1979. El Llac Peten Itzá, que és el tercer llac natural més gran del país.

Finalment, vam visitar l'Illa de Flores, capçalera del Departament i que té categoría de Ciutat, ubicada a un dels illots del llac Peten Itzá. Entre les seues artesanies compta amb la fabricació de mocassins, elaborats amb cuiro o pell d'animals del lloc.

Informen: Raquel Sanz, Belén Moreno, Raquel Durbà


 

Més informació:  

 fotos_noticia


 730-voluntarias_zapote-5

02 Desembre 2011
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres