Esperaven aprendre un ofici, però no imaginaven que tornar a classe els anava a ensenyar a disfrutar de la vida

Esperaven aprendre un ofici, però no imaginaven que tornar a classe els anava a ensenyar a disfrutar de la vida

Dotze jóvens de 16 a 24 anys acudixen cada matí a l'Espai Social Martínez Coll. Durant una miqueta més de dos hores tornen al col·le i a les aules, a l'aprenentatge de matèries teòriques, però ho fan amb alegria i una il·lusió que no tenien en la seua època d'estudiants, aquella en què van acabar abandonant l'institut sense finalitzar l'ESO.

Alguna cosa ha canviat en la vida d'esta dotzena d'alumnes del Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI) de jardineria perquè acudir a estudiar no siga una obligació i molt menys una tasca desagradable.

Gran part de la “culpa” d'este canvi d'actitud ho té l'horari i el programa acadèmic, perquè després de les dos hores de teoria i de l'esmorzar conjunt esta dotzena de jóvens es dirigix al parc Ribelles, per a ocupar-se de les plantes, de la gespa, dels arbres... No, no és el mateix calcular derivades i integrals que podar, regar, plantar o cuidar les flors. No és igual la teoria que la pràctica. No s'assembla en res estudiar a formar-se per a obtindre un treball. I no es pot comparar la rigidesa de l'aula amb el treball a l'aire lliure... encara que a vegades fa fred i fins plou.

Però probablement també bona part de la “culpa” la tenen Noemí i Laura, les dos jóvens professores que compartixen amb ells les seues il·lusions i el seu treball cada matí.

Laura Bosch és la coordinadora d'este segon PQPI de jardineria que es realitza a Puçol. Un projecte destinat a formar jóvens amb alguna discapacitat que en el seu dia van abandonar els estudis “i que ara tenen una segona oportunitat per a formar-se i inserir-se en la societat, tant a nivell laboral com a nivell humà, com a grup i com a persones individuals”.

El Programa de Qualificació Professional Inicial de jardineria ha permés a estos dotze jóvens no sols aprendre un ofici, sinó també començar a inserir-se en la societat com a grup i a títol individual

I és que Laura s'ocupa cada matí d'impartir-los eixes assignatures a què abans mai prestaven atenció, potser per les seues característiques especials, potser perquè en un aula amb 25 alumnes ells mai podien ser atesos de la forma adequada... o potser també perquè amb Laura les derivades i les integrals no són el més important: cal aprendre teoria, però també destinen les classes a aprendre formació i orientació laboral, una assignatura la utilitat de la qual tenen molt més clara estos jóvens alumnes.

Després de l'esmorzar conjunt, treballen cada dia amb Noemí García: són de dos a tres hores diàries ocupant-se de les labors de manteniment del parc Ribelles: “Per a ells, que han triat la  professió de jardiners per al seu futur, no pot haver-hi un espai més adequat per a posar a prova les seues capacitats i anar polint les seues habilitats”.

O potser sí, perquè també hi ha temps per al voluntariat.

Almenys un dia a la setmana acudixen a la residència de la tercera edat i compartixen experiències amb els iaios allí allotjats. Una labor que per si mateixa ja és un exemple d'integració social, però hi ha més, perquè no acudixen a simplement a xarrar i compartir amb ells unes hores.

No. Ells són jardiners.

Així que dediquen unes hores a la setmana a mantindre l'hort que han muntat en la residència, amb l'ajuda d'alguns iaios que enyoren aquells temps en què passaven el dia en l'horta... o potser aprofiten ara l'edat i el temps lliure per a dedicar unes hores a eixa afició que mai van poder desenvolupar: cultivar el seu propi terreny. Junts ja van crear el passat curs l'hort, ara treballen per a ampliar la varietat de plantes, d'hortalisses i, per descomptat, de flors.

Estos dotze alumnes ja estan en el segon curs d'este Programa de Qualificació Professional Inicial de jardineria i l'experiència acumulada es nota”, assegura satisfeta la regidora Eloísa Rosa Martínez, mentres compartix amb ells un matí en les aules i, sobretot, en el parc. “Este projecte educatiu s'està duent a terme gràcies a una subvenció de la Conselleria d'Educació, el que ha permés que acudisquen no sols alumnes de Puçol, sinó també d'altres pobles de la comarca i inclús un de València. Este PQPI s'ha convertit en un exemple d'inserció laboral i també social”.

Perquè estos dotze alumnes no sols aprenen un ofici. Són una dotzena d'amics, que compartixen aula i recreació, deures i treball en el parc, que col·laboren en projectes conjunts i que, en alguns casos, inclús queden per a divertir-se junts fora de l'horari de classes.

I eixe era precisament el gran objectiu amb el que va nàixer el programa: aprendre un ofici els ajudarà a trobar treball, però formar un grup, compartir vivències, els ajudarà a sentir-se part de la societat, a assaborir amb major intensitat cada dia. Per això, quan acudixen cada matí a l'Espai Social Martínez Coll, no pensen que estan tornant al col·le i a les aules, saben que acudixen un dia més a disfrutar dels seus amics i de la vida.

Informa: Sabín

fotos_noticia

763-noemi-eloisa-laura

 

 

11 Novembre 2011
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres