Salva Marsaga, nou en esta plaça: “El bou a Puçol és un patrimoni amb quasi quatre segles d'història”

Salva Marsaga, nou en esta plaça: “El bou a Puçol és un patrimoni amb quasi quatre segles d'història”

El dimecres 2 de novembre es va celebrar un ple ordinari de quasi cinc hores de duració que, entre altres temes polèmics, va servir perquè Puçol aprovara la declaració dels festejos taurins com a Patrimoni Cultural Immaterial. Un èxit històric, encara que per al regidor responsable es va aconseguir a un preu massa alt.

L'últim ple abans de les eleccions del 20-N prometia ser mogut. Propostes de tots els grups municipals sobre temes com l'ocupació de la via pública, ajudes a les famílies en crisi o la plaça de tècnic de promoció lingüística, units a les circumstàncies del calendari electoral, apuntaven que seria un ple tens.

Potser per això quan Salvador Almenara va prendre la paraula per a parlar dels festejos taurins va intentar relaxar un poc l'ambient: “Segur que el meu punt no és el més important del ple. En els sis punts anteriors hi havia temes més complexos, més urgents i més necessaris… però no sols de pa viu l'home”.

I llavors es va llançar a l'arena, per primera vegada des que és regidor.

El ple del 2 de novembre va aprovar declarar els festejos taurins com a Patrimoni Cultural Immaterial: el futur dels bous al carrer està garantit

Encara que porta des de juny com a responsable d'agricultura i festejos taurins, esta era realment la seua primera vegada, d'alguna forma s'estrenava en el saló de plens defenent personalment un tema que havia preparat amb especial afecte: protegir els festejos taurins a Puçol per mitjà d'una figura legal que garantix el seu futur, declarar-los Patrimoni Cultural Immaterial.

El que no esperava és que el seu seria un debut amb picadors.

L'endemà, dijous, mentres plou i no pot eixir a treballar amb les quadrilles de la cooperativa en l'arreplega de la taronja, Salva, a qui tots coneixen com Marsaga en els cercles agrícoles i taurins, encara recorda amb nitidesa cada moment del ple, que va començar a les 7 de la vesprada i va finalitzar al tall de la mitjanit. D'haver previst la seua duració potser podria haver buscat un horari més taurí: a les 5 de la vesprada, per exemple.

Al final, Marsaga va aconseguir el seu objectiu i els bous al carrer ja són una figura protegida a Puçol, però va ser a costa de moments desagradables i massa tensos per a algú nou en esta plaça.

Jo no sóc polític. I probablement no ho seré mai”, es reafirma apenes 24 hores després del ple. “Per això no entenc els atacs exagerats ni els colps en l'esquena que després no comporten un vot a favor. Vaig anar al ple a defendre un projecte que no era només meu, sinó de les 32 penyes que organitzen la setmana taurina, de les 6 comissions que organitzen els 12 dies de bous al carrer, de penyes que només participen en la baixada de caixons del 7 de setembre i d'aficionats anònims que tenen clar que, almenys un dia a l'any, el bou és el rei indiscutible de les festes a Puçol".

Són arguments del dia després: humans, allunyats de qualsevol tecnicisme.

752-marsaga_el_7_septiembre-2

I és que Marsaga és un home del camp, acostumat a mirar al cel i saber si eixe dia les quadrilles eixiran a agafar taronja o tindran que tornar a casa sense treballar i molts d'ells sense cobrar.

Però en el saló de plens no es pot veure el cel, només uns freds fluorescents. I allí Marsaga era Salvador, el regidor de festejos taurins, així que havia de tirar mà d'altres arguments si volia convéncer a una oposició que tenia decidit el seu vot d'anticipadament. Tampoc era un problema, havia preparat el tema amb carícia, així que va tirar mà de la documentació.

Salvador Almenara va justificar la mesura recordant que declarar els festejos taurins Patrimoni Cultural Immaterial és gratuït, no costa diners; és una festa arrelada a Puçol des de 1660, fa quasi quatre segles; compta amb un dia, el 7 de setembre, admirat per tots en l'ambient taurí; és una festa de famílies, amics i penyes que es reunixen entorn del bou, però també entorn de la gastronomia i els costums; és, en fi, l'única activitat que té garantida una comissió que l'organitze fins a l'any 2023… i això que els que ja estan inscrits per a formar part de la comissió del 7 de setembre en molts casos hui estudien primària.

Té un passat gloriós, un present que inspira respecte i volem garantir el seu futur”, finalitza el regidor. “En esta mateixa setmana som Puçol i Vall d'Uixó els que sotmeten a ple esta proposta destinada a protegir la festa taurina. L'exemple de Catalunya ha fet que molts pobles ens estiguem movent, perquè fins a les tradicions més arrelades poden ser prohibides un dia si no prenem mesures”.

Clar que la lectura d'allò que s'ha succeït a Catalunya és evidentment política: es prohibix la sang en l'arena, però es recolza econòmicament als festejos taurins en els carrers. A estos se'ls protegix per ser una tradició dels pobles catalans, els altres són prohibits per ser una festa nacional.

Per a no ser polític, Marsaga té molt clar com funciona la política.

Mentres en Vall d'Uixó s'aprovava per unanimitat la protecció dels festejos taurins, a Puçol només van votar a favor PP i Pavalur, mentres que es van abstindre el PSOE i el Bloc, i Iniciativa va votar en contra

De fet, així s'ho va fer veure a l'anterior alcalde, José Vicente Martí, hui portaveu socialista en l'oposició, quan li va preguntar la diferència entre tauromàquia i bous al carrer. Un aclariment agraït por el líder de l'oposició.

Després, la votació va ser una altra cosa.

Puçol va aprovar la declaració amb els vots favorables de l'actual equip de govern, Partit Popular i Pavalur, l'abstenció del PSOE i el Bloc, i el vot en contra d'Iniciativa.

L'endemà Marsaga seguix sense comprendre. Però el seu futur ho té encara més clar: “No sóc polític i mai ho seré. En Vall d'Uixó l'han aprovat per unanimitat i ací la resta de grups polítics o s'abstenen o voten en contra, precisament ells que han defés els bous quan han estat governant i inclús l'únic alcalde que ha organitzat corregudes de bous a Puçol forma part del grup que ara s'oposa a esta declaració”.

Definitivament, el saló de plens no és l'arena, ni els carrers per on corre el bou embolat. I, per descomptat, no és l'horta, on només mirant el cel un ja sap què passarà.

Del ple del 2 de novembre a Marsaga li queda un sabor agredolç: mai entendrà de política, però almenys té la certesa que la comissió del 2023 podrà organitzar el 7 de setembre, el dia gran del bou a Puçol. I si hi ha mossos interessats a apuntar-se per al 2024 ja poden passar a inscriure's en l'ajuntament: potser hui només siguen una quadrilla d'amics del cole, però ja tenen garantit que en 2024 seran els protagonistes de la gran festa taurina.

Informa: Sabín

fotos_noticia fotos_noticia fotos_noticia

752-bajada_penyes_7_septiembre

 

04 Novembre 2011
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres