María Albarracín realitza el balanç de les festes de Santa Marta: “Ha sigut un any molt intens i especial”

María Albarracín realitza el balanç de les festes de Santa Marta: “Ha sigut un any molt intens i especial”

Un any més, la parròquia Santa Marta ha organitzat les seues festes, coincidint amb la festivitat que se celebra el primer diumenge d'octubre. I un any més, han sigut un grup de jóvens, la majoria vinculades al Centre Júnior Apocalipsis, els que han organitzat els actes. María Albarracín, una de les més actives, repassa u per un els moments més significatius.

—Comencem pel principi: els jóvens i la festa.

—El divendres 23 vam fer una discomòbil per als jóvens. La veritat és que la música estava molt bé i l'ambient també. Va haver-hi persones que em van dir que, en comparació amb els últims anys, hi havia una gran quantitat de gent i un ambient molt animat. La llàstima va ser que es va posar a ploure a mitat nit i es va haver de suspendre l'acte.

—També va haver-hi festes per als més menuts.

—El diumenge 25 vam fer el parc infantil. Temíem que la gent no s'haguera assabentat d'eixe acte a pesar dels cartells que vam posar pel poble, però la veritat és que van vindre molts xiquets, tant al matí com a la vesprada… encara que també és veritat que ens ho vam passar nosaltres millor que els xiquets, crec jo.

—I li va arribar el torn als no tan xicotets, ni tan jóvens.

—El divendres 30 va ser el sopar popular. Va assistir molta gent, més de l'esperada. I després del sopar van actuar uns humoristes, Els Quillos, de La paròdia nacional. Al principi la gent no estava molt interessada, però a poc a poc se van anar acumulant cadires davant de l'escenari i es va animar la cosa. A més que els humoristes van muntar un bon espectacle, entre altres coses perquè feien participar a la gent del publique.

—I llavors va tornar a aparéixer un invitat inesperat: la pluja.

—Després dels humoristes va actuar l'Orquestra Salamandra i la gent es va animar a ballar. Però clar, faltaria més, es va posar a plovisquejar. Es va parar l'orquestra 5 minuts i després es va reprendre, però molta gent ja se n'havia anat. Va ser una danya, la veritat.

—De tots, el gran dia sens dubte és el de Santa Marta.

—Clar, és el que tanca la festa i enguany va ser el diumenge 2 d'octubre. Sort vam tindre que este dia no va ploure. Després de la missa, a l'1 del migdia, es va disparar una mascletà que pels comentaris de la gent va ser "impressionant". Després tocava el típic acte que tant agrada, tant a la gent com a nosaltres: la paella gegant. Va haver-hi un poc d'embolic al principi, però he de dir que al final tot va eixir bé: va sobrar paella perquè la gent repetira i fins a les mongetes van tindre la seua ració de paella en el convent.

—Sens dubte l'acte més significatiu és la processó.

—Sí, ja per la vesprada-nit es va celebrar la processó, amb castell inclòs, on va participar molta gent, com tots els anys, i més tard el xicotet acte on es donen per concloses les festes de Santa Marta i es presenten els festers per a l'any següent.

—Quin va ser el moment més emotiu?

—He de reconéixer que més d'un de nosaltres es va emocionar al donar per finalitzades les festes d'enguany, perquè ha sigut un any molt intens i molt especial per a nosaltres. Hem treballat molt perquè estes festes isqueren bé i crec, sincerament, que ho hem aconseguit.

—Personalment, què és el que més t'ha agradat?

—El dia que més m'ha agradat va ser el dia 2, perquè és un dia molt emotiu i complet per a nosaltres. El poder disfrutar de la companyia de tots els festers, acompanyants i pares és molt bonic, i més encara sabent que totes les festes han eixit bé i que la gent està contenta amb el seu plat de paella davant.

—Algun detall que vullgues ressaltar?

—Sí, sobre la gent que ens ha ajudat a realitzar les festes: els Júniors Apocalipsi sempre han estat ací, disposats a tirar-nos una mà en el que fera falta. És més, en l'organització del dia de les paelles, com nosaltres teníem missa i després havíem d'anar a canviar-nos, van ser ells els que van estar organitzant-ho tot fins a la nostra arribada. A més, els pares i acompanyants en el sopar popular i en la paella gegant van estar amb nosaltres repartint beguda i menjar, i la veritat, sense ells tot hauria sigut un gran caos.

Informa: Departament de Comunicació

fotos_noticia fotos_noticia fotos_noticia

696-maria_albarracin

 

14 Octubre 2011
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres