Va ploure en la romeria al Cabeçol, però només en el camí, no en la celebració: simple casualitat?

Va ploure en la romeria al Cabeçol, però només en el camí, no en la celebració: simple casualitat?

A vegades la capritxosa climatologia oferix dobles lectures molt suggestives, com el matí del diumenge 28 d'agost, en la romeria al Cabeçol. Igual que el passat any, va ploure durant el camí fins a la xicoteta muntanya situada en el terme municipal d'El Puig. Després, per a la celebració, la pluja va cessar. Simple casualitat per a uns, tot un símbol per a altres.

Un camí, un retorn a les arrels i, per als creients, gens millor que fer-ho nets, d'ací que l'oportuna pluja que per segon any consecutiu va acompanyar el començament de les festes tinga molt distinta interpretació segons qui l'explique.

El de l'últim diumenge d'agost va ser un plovisqueig intermitent, que va animar a traure el paraigua als més previnguts, però que no va desanimar en cap moment a què estaven disposats a recórrer a peu els tres quilòmetres que separen l'església dels Sants Joans de la muntanya on fa més de cinc segles un veí de Puçol, Pere Muñoz, va trobar una talla fosca, de només mig metre d'alçària, amb la imatge de la Mare de Déu al Peu de la Creu, imatge que amb el temps es convertiria en la patrona de Puçol.

Els previnguts, els que temien la pluja, van preferir realitzar el camí amb cotxe o, com a mínim, davall un paraigües. Els festers, el rector Juanjo Llácer i els que consideren la romeria com un autèntic pelegrinatge, com un procés iniciàtic, eixos tenien clar que el viatge havia de ser a peu, davall la pluja. Després d'ells, els incansables jóvens de Protecció Civil, la Policia Local i l'ambulància, per si de cas.

Curiosament, amb tots els assistents ja en la cima del Cabeçol (i alguns en les escales o al peu de la xicoteta muntanya, junt amb els vehicles) la pluja va descarregar amb més força durant uns minuts, potser per a certificar que els allí presents havien complit el seu camí de “neteja” espiritual.

Això sí, els assistents, més enllà d'obrir el paraigua, ni es van plantejar moure's de les seues cadires. Ja se sap el que diu el refrany: “El que se'n va anar a Sevilla…”. No és la cima del Cabeçol un lloc on càpien més que uns centenars de persones i, com ja és habitual, hi havia entorn d'un miler en la romeria. Si un es movia per a buscar refugi, ja sabia que acabaria escoltant la missa davall un arbre o en les escales.

El que sí que va originar la pluja va ser una certa pressa i alguna desorientació a l'hora de col·locar els mocadors blaus (les populars panyoletas) als xiquets batejats durant l'últim any. Una tradició que recau en els festers i amb les presses, junt amb una certa inexperiència en els jóvens, unides al temor que el ruixat es repetira d'un moment a un altre, va haver-hi més d'un batejat que es va quedar sense arreplegar el seu pergamí o potser sense la foto. Encara que els seus pares podran finalitzar l'acte en qualsevol altre moment.

Xicotetes anècdotes d'una jornada que al final va transcórrer amb normalitat. L'Eucaristia la van celebrar Juanjo Llácer i Vicente Gozálvez, els rectors dels Sants Joans i Santa Marta, i els pelegrins per un dia van poder tornar a les seues cases sense més inclemències, disposats a engolir-se un apetitós desdejuni quan el rellotge ja passava de les deu del matí, tres hores després d'haver començat a caminar davall la pluja.

Per als festers és un moment especial”, assegura Vicente Alegre, el cap d'enguany. “És l'inici de les festes i procurem que siga un dia de convivència. De fet, vam aprofitar per a esmorzar amb els festers casats; després, a la vesprada, alguns vam estar en la partida de galotxa i, ja a la nit, vam sopar junts”.

El que s'ha dit, un dia de convivència, de rememorar tradicions. Els més vells del lloc recorden moltes anècdotes, algunes amb la pluja com a protagonista. Però com reconeix Vicente, “és impossible que se suspenga la romeria del Cabeçol, encara que ploga”.

I és que la pluja sol fer acte de presència en les festes de Puçol, però amb la romeria al Cabeçol, l'últim diumenge d'agost, sol tindre una relació especial: pot ploure, però mai massa i, per descomptat, no prou com per a ajornar l'inici de les festes.

Tot un símbol per a uns, simple casualitat per a altres.

Informa: Sabín

552-romeria_cabesol-3

fotos_noticia

 

28 Agost 2011
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres