Motos i cotxes compartixen protagonisme en la matinal motera de la falla Picaio, on la grandària no importa

Motos i cotxes compartixen protagonisme en la matinal motera de la falla Picaio, on la grandària no importa

La falla Picaio hi ha tingut sempre clar que la grandària no importa si la diversió és autèntica, sana i compartida. Davall eixa filosofia han passejat orgullosos el seu quart premi de les falles locals quan a Puçol només hi havia quatre falles. I amb eixa filosofia van posar en marxa la matinal motera, que enguany ha crescut per a incloure inclús cotxes.

En el món faller és important tindre alguna senya d'identitat, alguna cosa que t'identifique, i des de la falla hem apostat per esta matinal que ja s'està convertint en un xicotet clàssic entre els moters no sols de València, sinó també d'altres províncies pròximes”, assegura Vicente Soriano, quasi un nouvingut al món faller, encara que a l'hora de gestionar projectes els seus companys asseguren que “va com una moto”.

Amb la col·laboració de la major part de membres de la falla (que són pocs, però ben avinguts, quasi com una família), Vicente va aconseguir donar-li un nou impuls a una vella aspiració: organitzar una caravana pacífica, que recorreguera els carrers i carreteres de Puçol amb l'únic fi d'exhibir amb orgull la seua impressionant carrosseria… de les motos, no dels conductors.

La idea ha anat creixent any rere any, fins a arribar al passat diumenge, 3 de juliol, en el que s'han aventurat per primera vegada a unir motos i cotxes en una particular jornada que venia a demostrar que en estos grans esdeveniments, efectivament, la grandària no importa.

Després d'haver-hi invertit dies en els preparatius, incloent una maratoniana vesprada del dissabte preparant quasi 200 entrepans, el diumenge al matí amanecía amb bon temps (encara que va acabar plovent tèbiament al migdia), però amb una seriosa amenaça per al futur de la matinal motera: eixe mateix dia se celebraven altres trobades semblants en diverses poblacions valencianes… encara que a l'hora de la veritat no van influir en l'èxit de la convocatòria realitzada per Picaio.

Els dubtes van desaparéixer a les 9 del matí, quan més de 150 motos es donaven cita en la porta del casal de la falla: després de la inscripció i el tiquet, tocava bocata en família, mentres les motos, alineades en la porta, eren observades amb ulls així de grans pel públic que s'acostava a saciar la seua curiositat.

Passades les 10:30 del matí i saciat la gana dels moters, la llarga cavalcada sobre dos rodes es va posar en marxa, a una velocitat més pròpia d'unes cercaviles i amb molt de públic aguaitat a la porta de casa, atret pel soroll de les motos… encara que alguns, més previnguts ells, preferien aguaitar al balcó, per si de cas.

Prompte es va acabar el combustible (dels moters, no de les motos) i va caldre parar a repostar en el poliesportiu: un barril de cervesa va ser suficient per a calmar les necessitats bàsiques dels dos centenars de participants en l'exhibició, incloent l'organització i la policia encarregada de controlar el trànsit (bo, estos últims no van participar del barril: estaven de servici).

Ja refets i buidat el barril, van decidir canviar d'instal·lacions esportives i, després de travessar el nucli urbà amb la seua sonora processó, van aparcar junt amb el camp de futbol per a un nou encontre, que no va ser amb el baló i la gespa, sinó amb el segon barril promés… ja se sap que estes motos tan grans consumixen el seu.

380-matinal_motera-5

Finalitzat l'encontre amistós, novament les més de 150 motos van iniciar la marxa, esta vegada per a aparcar definitivament junt al casal de Picaio, on el rugir dels motors i la crema de rodes (a 200 euros la coberta) van ser protagonistes de la funció…

Fins que van arribar els cotxes.

Hem dit ja que la grandària no importa? Per tant ací estaven els xics del Club Radiocontrol Puçol per a demostrar-ho. Sobre un circuit pintat en el propi carrer, els seus buggies i truggies, eixos cotxes en miniatura que fan les delícies de grans i xics, van realitzar una sorollosa demostració del que és controlar un vehicle, derrapar, prendre revoltes… i, en fi, fins a la breu pluja va ano ho té molt clarcompanyar per a refrescar la jornada.

Una exhibició fascinant que demostra que les associacions poden col·laborar unes amb altres i que cotxes i motos no té per què estar renyits.

Al mateix temps, altres optaven per seguir la prova de motociclisme de Mugello en la pantalla gegant instal·lada en l'interior del casal, gentilesa de l'ajuntament, on també es va poder veure el Tour de França i fins i tot gimnàstica rítmica, creu recordar algun dels participants… encara que com ja havia estat en el poli i el camp de futbol, no ho té molt clar.

Salvador Àvila, regidor de festes, va realitzar l'entrega de premis, unes plaques commemoratives. També va estar present l'alcaldessa, Merche Sanchis. I una veïna de Sagunt que preferix mantindre l'anonimat, però que és coneguda en esta matinal com “la motera del pernil”: en els últims tres anys, el tradicional pernil que se sorteja li ha tocat a ella. Sense trampes, encara que amb alegria, ja hem dit que esta festa és molt familiar: va tornar a tallar-lo fins a l'os i tots els que es van acostar van tindre degustació gratuïta de pernil.

I guerra d'aigua, perquè moters i cotxers, a les 3 de la vesprada, amb un sol que queia a plom, ja havien optat per disfrutar com a xiquets. Què més dóna que siguen xiquets grans, la grandària no importa.

Passades les 4 de la vesprada, els uns i els altres van arreplegar els seus vehicles i a casa: els moters pujats en les seues motos; els del club radiocontrol amb els seus cotxes, que només mesuren dos pams, a costes.

I és que, a vegades, la grandària sí importa.

380-matinal_motera-9

fotos_noticia

 

07 Juliol 2011
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres