A partir del 13 de juny, la Setmana de Cine Taurí complix la seua majoria d'edat

A partir del 13 de juny, la Setmana de Cine Taurí complix la seua majoria d'edat

I ho fa per diversos motius: per fi portarà alguna de les pel•lícules més sol•licitades, per fi se celebra com a antesala natural de la Setmana Taurina i, per fi, en definitiva, es consolida com una aposta per recuperar els clàssics espanyols de tots els temps junt amb les noves aportacions del segle XXI.

La setmana va nàixer com un intent de recuperar una vella tradició estiuenca de Puçol: les terrasses d'estiu programaven en els anys 50, 60 i 70 del segle passat, de forma ininterrompuda, els títols emblemàtics del cine taurí espanyol. El Cordobés, Palomo Linares, El Litri i l'ombra de més d'un torero que va fer els seus temptejos en la gran pantalla es donaven la mà amb algunes de les veus emblemàtiques de la cobla espanyola.

També hi havia guionistes, directors i fins a decoradors, però no era el fort d'un cine la gran arma del qual era el popular: bous i folklore, la fórmula per a arrasar en taquilla. El seu èxit, garantit en totes les sessions estiuenques, feia que alguns títols es repetiren any rere any.

Però després van arribar els 70, 80 i 90. Va desaparéixer el cine taurí, excepte honroses excepcions. Les terrasses d'estiu van passar a la història. I aquell jove públic que havia seguit any rere any les mateixes pel·lícules, les mateixes sessions, enyorava eixe programa a l'aire lliure, mentres es convertien en pares, els eixien canes ( als que encara tenen cabell) i els seus fills no volien saber res del cine, només d'Internet, i dels bous… bo, només en el carrer.

Fins que en el segle XXI, fa ara cinc anys, més o menys, un grup d'aficionats locals va convéncer al llavors regidor de festejos taurins, Juan Enrique Claramunt, per a recuperar aquella idea i, sobretot, aquells clàssics.

Amb més o menys assistència de públic, amb algun ruixat a l'aire lliure, amb l'acompanyament d'alguns curts i inclús dibuixos animats (menció especial al projectat el passat any: Ferdinando el toro, Oscar al millor curt d'animació aconseguit per l'incombustible Walt Disney fa ara huit dècades), la setmana ha anat buscant els seus senyes d'identitat.

I pensem que el model ja està definit,  pel que podem considerar que ha aconseguit la seua majoria d'edat”, assegura Manolo Piñol, actual regidor de festejos taurins. “Des d'enguany comptem amb un Consell Taurí Municipal i han sigut els seus membres els que han triat les pel·lícules que es projectaran. I l'elecció, esperem, serà satisfactòria per a distints paladars. A més, hi haurà sopar d'aixellet en el Sindicat Agrícola abans de cada projecció,  pel que estem sent molt fidels a la proposta original”.

Distints paladars que podran tornar a disfrutar d'eixe cine popular de sempre. Serà el dilluns 13 de juny, amb la pel·lícula Sangre en el ruedo, dirigida a finals dels 60 per Rafael Gil (tot un clàssic del gènere) i protagonitzada per l'habitual Francisco Rabal, junt amb el torero Ángel Teruel.

Les projeccions les tancarà, el dimecres 15, la biografia de Juan Belmonte protagonitzada per Achero Mañas i dirigida per Sebastián Bollaín en 1994. Una biografia en tres etapes (la infància, el triomf com a torejador de jònecs i l'última setmana de vida del gran torero), que recorre també els primers seixanta anys del segle passat en el nostre país. Belmonte, un títol que ha arribat l'estatus de culte amb el pas dels anys.

Encara que per a títol de culte el que es projecta el dimarts 14: la fins fa poc invisible Manolete, una pel·lícula espanyola, rodada en anglés, dirigida per l'holandés Menno Meyjes i protagonitzada per Adrien Brody i Penélope Cruz. Amb multitud de problemes legals a costes, la pel·lícula només ha aconseguit estrenar-se en uns quants països, entre ells Itàlia, però no ha aconseguit arribar als cines espanyols. I els aficionats locals la portaven reclamant tres anys.

Un títol mitificat per les seues presumptes escenes eròtiques (“hi ha en ella moltes més corregudes que bous”, va arribar a publicar un crític francés durant la seua projecció en el Festival de Cannes, fa ara quatre anys), encara que tampoc són per a tant, però que pot presumir d'una brillant fotografia, d'una incansable banda sonora i, en general, d'una posada en escena molt cuidada… una altra qüestió és la seua fidelitat a la vida del torero i la qualitat de les seues escenes taurines, totes elles rodades en exteriors a la Comunitat Valenciana i en la Ciutat de la Llum d'Alacant.

En tot cas, el Sindicat Agrícola realitza un bot arrere en el temps i, com si dels anys 60 es tractara, del 13 al 15 de juny obri les seues portes a les 21:30 hores, per al sucar i la tertúlia en bona companyia (el picoteig i la beguda gentilesa de l'ajuntament; el bocata, cada un el porta de casa). I després, a les 22:00 hores, presentació a la manera antiga (gentilesa dels habituals membres del consell assessor, que avançaran algunes de les virtuts del film… sense contar el final) i la projecció dels tres títols triats per a enguany.

Tres sessions nocturnes i el dia 16 tots a descansar, perquè el divendres 17 de juny comença la setmana taurina d'enguany.

I encara hi ha qui es pregunta per què l'eslògan publicitari més conegut per esta zona és Puçol, cultura de bou?

 382-manolo_pinyol

 

07 Juny 2011
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres