La bandera blava i la Q garantixen la qualitat de la platja de Puçol, el nou referent turístic comarcal

La bandera blava i la Q garantixen la qualitat de la platja de Puçol, el nou referent turístic comarcal

En només una setmana, la platja de Puçol ha aconseguit els dos guardons més importants que es concedixen a Espanya: la bandera blava i la Q de qualitat turística. És el reconeixement al treball de tot un poble que, en només un lustre, ha aconseguit convertir-se en un referent turístic entre els pobles de l'Horta Nord.

El dimecres 23 de maig, un jurat compost per tres entitats internacionals (la Federació Europea d'Educació Ambiental, l'Agència de Nacions Unides per al Medi Ambient i Turisme i l'Associació Internacional de Salvament i Socorrisme) donava a conéixer les 626 banderes blaves que enguany ondejaran en platges i ports espanyols. Estes banderes suposen una garantia de la qualitat de les aigües i de l'arena de les platges.

Per segon any consecutiu, la Comunitat Valenciana s'ha convertit en la segona amb més distintius, només superada per Galícia. De les 104 banderes per a platges valencianes, dos han anat a la comarca de l'Horta Nord: La Pobla de Farnals i Puçol. Ambdós ja van aconseguir la bandera blava el passat any.

Una setmana després, el dimarts 31 de maig, Miguel Sebastián, ministre d'indústria, turisme i comerç, realitzava a Madrid l'entrega de les banderes Q, que certifiquen la qualitat turística de les platges i ports esportius espanyols. En total es van entregar 176 banderes Q, novament dos d'elles en la comarca de l'Horta Nord: La Pobla de Farnals i Puçol.

L'acte, celebrat en el ministeri, va comptar amb la presència de la regidora Lola Sánchez i de l'alcalde de Puçol, José Vicente Martí, els que van tindre ocasió de xarrar distesament amb Miguel Sebastián i amb Antonio Bernabé, l'anterior delegat del Govern a València.

El ministre ens va felicitar personalment no per aconseguir les dos banderes, sinó per ser capaços de mantindre per segon any consecutiu”, explica José Vicente Martí. “Són els dos guardons turístics més importants que s'entreguen a Espanya i obtindre és una gran satisfacció, perquè suposen la valoració positiva de l'esforç que s'està realitzant tant des de l'equip de govern com per part dels tècnics municipals, els veïns i els turistes, que han col·laborat conservant les instal·lacions de la nostra platja en el mateix estat en què se les van trobar”.

Puçol va perdre la bandera blava en 2009 i la va recuperar l'estiu passat, afegint a més la Q de qualitat turística i el segell Qualitur, que entrega la Generalitat Valenciana a aquelles poblacions que aposten per l'excel·lència turística a nivell autonòmic.

Un poble turístic

L'obtenció enguany de les banderes blaves i Q, a les que se sumarà este mes de juny el segell Qualitur, si tot transcorre amb normalitat, és una demostració de l'esforç que està realitzant Puçol en el present segle per a apostar pel turisme com una nova font d'ingressos, ja que s'ha convertit en el sector ideal per a generar ocupació en l'actualitat.

Fins a finals del segle passat, Puçol era una població amb gran tradició agrícola que havia ampliat la seua oferta com a zona residencial i de serveis. Però la inauguració en 2004 de la platja d'arena (fins llavors era de pedra), protegida per cinc espigons i un passeig marítim que la recorre de nord a sud va ser el punt de gir per a una nova aposta de futur: una platja nova, de fina arena blanca de pedrera, unida a una gran qualitat de les seues aigües, àmplies zones d'aparcament, bones comunicacions i la proximitat a la capital formen un paquet turístic que cada vegada compta amb major demanda.

En este paquet turístic és fonamental la qualitat de l'aigua i de l'arena, que és el que nosaltres garantim a través de la normativa ISO-14000”, assenyala el regidor de medi ambient, Enrique Donate. “Però també és imprescindible l'esforç que hem fet per a obtindre la certificació de platja accessible i, per què no, la pròpia aportació que realitza la platja en si mateixa, ja que ha sigut capaç de regenerar-se pràcticament sola després del temporal que va arrasar la costa mediterrània el passat octubre”.

Com es recordarà, Puçol va patir les conseqüències de les pluges i vents de la tardor, com la resta de les platges de Catalunya i la Comunitat Valenciana. No obstant, encara que part de l'arena va ser absorbida a l'interior del mar, durant la primavera s'ha produït un arrossegament d'arena a la costa de forma natural, quedant només xicotetes zones pendents de millorar, tasca de què s'ocuparà la Direcció General de Costes, qui baralla diverses opcions respectuoses amb el medi ambient per a reduir la pèrdua d'arena, entre elles la possibilitat de construir dunes per a separar de la forma més natural el passeig marítim de l'aigua.

365-jose_vicente_y_lola_con_la_Q

Millorar l'accés a la platja

Però perquè l'alegria siga completa, Puçol ha de resoldre un punt negre: els accessos a la platja es realitzen a través del Camí La Mar, la vella carretera que unix el nucli urbà i la costa, que seguix en un estat lamentable, provocat en gran part pel pas continuat de camions de gran tonatge carregats d'arena i pedres per a la construcció dels espigons i la regeneració de l'arena de la platja, sobretot en els anys 2003 i 2004.

Amb l'aparició del Pla Confiança proposat per la Generalitat Valenciana, el ple municipal del 21 d'abril del 2009 va aprovar per unanimitat dels quatre partits polítics locals (PP, PSOE, Pavalur i Acord d'esquerres) destinar els 3.748.000 euros que corresponien a Puçol de tal pla per a un projecte únic però molt necessari: convertir l'antiga Vereda Mangraners (més coneguda com Camí La Mar) en una avinguda amb dos carrils per al trànsit rodat en ambdós sentits, a més d'un carril bici i un passeig de vianants. El projecte va rebre el vistiplau de la Conselleria d'Hisenda… però han passat més de dos anys i les obres encara no han començat.

El Camí La Mar té la consideració històrica de vereda, és una via pecuària i per tant està protegida, per la qual cosa des de l'ajuntament no podem realitzar cap inversió per a millorar-la perquè abans cal obtindre l'autorització de la Conselleria d'Agricultura i sempre que l'hem sol·licitat ens l'han denegat”, recorda José Vicente Martí. “Quan el Pla Confiança va veure la llum i tots a Puçol vam apostar per un accés d'acord amb la qualitat de la nostra platja, vam pensar que el problema estava resolt, ja que és la Generalitat qui posa els diners i també qui ha de gestionar els permisos per a realitzar les obres. El que no imaginàvem és que el Partit Popular no compliria els seus compromisos i castigaria a aquells ajuntaments governats per altres partits. Hui seguixen sense començar les obres. Per més que tinguem una platja de primera, si la Generalitat manté uns accessos tercermundistes, el nostre turisme no acabarà de envolar-se”.

Mentres arriben els nous accessos, Puçol continua treballant per a millorar les infraestructures i els serveis a veïns i turistes.

L'última anella d'esta llarga cadena que va començar 2004 (amb la inauguració de la platja, els espigons i el passeig marítim) és la posada en marxa de l'Espai Voramar entorn del 20 de juny: un edifici situat en el centre geomètric de la platja, precisament on finalitza el Camí La Mar, i que inclou entre les seues instal·lacions dos serveis clau per als turistes, l'Oficina d'Informació Turística i el Centre de Salut.

És la millor demostració que Puçol continua apostant pel turisme com a gran opció de futur per a generar ingressos i ocupació.

365-paseo_maritimo

 

02 Juny 2011
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres