Morante de la Puebla: “Preferisc viure de records. L'experiència, l'emoció, les cares de la gent...”

Morante de la Puebla: “Preferisc viure de records. L'experiència, l'emoció, les cares de la gent...”

José Antonio Morante de la Puebla està anunciat a València en un dels cartells més rematats de les Falles. Els bous de Núñez del Cuvillo, Manzanares i Luque compartixen el protagonisme restant. Fa menys d'un mes, divendres 25 de febrer, el torero de La Puebla del Río va conversar amb Zabala de la Serna als peus de la Giralda en laseua Sevilla.

La Puebla del Río, Triana i Gelves formen un triangle geomètric en la tauromàquia. Entrevista “crespada d'art” a doble pàgina en El mundo i un titular a cinc: “Per les meues venes corre sang gitana, és la primera vegada que en parle”, va confessar.

Morante és de d'eixos “tios”, artistes de la vida, clàssic del toreig, l'entrevista del qual pot encaixar en la secció de Bous o en eixes semblances amb tints híbrids de conversació, poesia i reportatge (La tinta amerada de literatura) que cada diumenge en este periòdic firma Antonio Lucas amb gents com Marsé, Brines, Sánchez Ferlosio, Aute. Sers que miren al món i els seus engranatges per damunt del muscle. Amb el seu punt de desarrelament i arrogància, parent, a vegades, de la torería.

Zabala li va posar l'art en la boca. “L'art no s'apega ni amb cerot (un pegament antic), deia Paula moltes vegades. I quan es vol imitar es fa el ridícul. Un no pot pensar en l'art, perquè l'art què és?”, conceptuava José Antonio.

Ha contat alguna vegada Morante que, de xiquet, torejant al vent en un carrer blanc de La Puebla amb aroma de gesmil, un cotxe d'eixos llargs i foscos va abaixar la finestreta i, després de dir-li que beeee toreges, xiquet!, li va donar vint duros. Després es va assabentar eixe xiquet que aquell home era el pare d'Espàrtac.

A València, en un mà a mà amb El Juli celebrat un 9 d'octubre del 2005, daurat de crema i caps negres el vestit, Morante va firmar una vesprada cimera. Inconnexa, podria dir-se. Com si l'excels es regira per patrons de seqüència. Eixa és la vesprada que més s'evoca el seu toreig en la ciutat de Sorolla, que haguera pagat un Potosí per veure la llum morantina.

José Antonio té molt i tot de tauromàquies vetustes, la del toreig en sépia i toreres barroques. “Les tauromàquies antigues tenen molta puresa perquè no existia el voler-se posar bonic, eixa cosa tan composta que moltes vegades es realitza. Era més pràctic, més camperol, més senzill, i en eixa senzillesa naixia més a l'art”, matisava.

Tan antic i clàssic és el seu toreig com l'anhel dels estaments taurins de passar a Cultura. Morante va estar en la reunió amb la ministra del ram cultural, González-Sinde, però després d'eixa cita ha estat més “en esperit que en cos”, preguntava ironitzant Zabala. ”M'he mantingut informat. Sincerament, sóc un poc gandul, però mai ha sigut perquè el meu pensament fóra diferent dels que han participat. És la meua forma de ser”, aclaria.

El torero de la Puebla ve de triomfar (Què és el triomf en Morante?) en Vistalegre. D'eixe dia, és el que té la seua perenne expressivitat, Díaz Yanes parlava jugant les nines en un sopar recent. “Com va torejar a dos mans, què memorable inici de faena!”, recordava el cineasta. Sobre el toreig a dos mans es va explicar en El mundo el torero. “Jo l'interprete molt. L'han practicat la majoria dels toreros bons. És més difícil torejar amb dos mans que amb una, igual que és més difícil torejar amb el capot que amb la crossa, que hi haurà gent que pense . Per tant no. És més difícil perquè ha d'haver-hi compenetració i més conjunció amb el bou i el teu cos i els braços. Està ací i el que vullga que l'agafe”.

Zabala i Morante també van parlar de la Porta Gran de Madrid. “A mi el que més m'arriben són les sensacions, viure sensacions. En la casa dels meus pares no tinc ni una foto meua. Preferisc viure de records. L'experiència, l'emoció, les cares de la gent. Hi ha Portes Grans que s'obrin i que no passen a la història, inclús algunes causen controvèrsia. Em fa il·lusió com he vist eixir a altres en olor de multituds, com per exemple a Antoñete, quan la massa t'arrossega”.

Chenel Albadalejo, el mestre, diu de Morante “que toreja com tots els toreros somien torejar”. Que siga hui, i ho somiem tots.

Escriu Salva Ferrer
Fotos Alberto de Jesús
Article publicat originàriament en el periòdic El mundo

218-morante-1

27 Març 2011
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres