Es poden mantindre els serveis, abaixar els impostos i quadrar un pressupost municipal?

Es poden mantindre els serveis, abaixar els impostos i quadrar un pressupost municipal?

El 29 de desembre el ple municipal aprovava els pressupostos per al 2011 amb els vots favorables del PSOE i Acord d'esquerres, el vot en contra del Partit Popular i l'absència en el ple de Pavalur. En una època de crisi, amb eleccions al maig i amb una nova llei de pressupostos molt exigent, Puçol és una de les poques poblacions que ha aconseguit aprovar un pressupost: com s'ha aconseguit?

L'aprovació a nivell estatal de la nova Llei d'Estabilitat Pressupostària implica que els ajuntaments no es poden endeutar per damunt d'una quantitat que garantisca el futur dels seus serveis, el que fa perillar inversions noves enguany. Esta llei xoca amb les proximitat de les eleccions, que invita a alguns al balafiament amb tal de captar vots i, sobretot, amb una gestió anterior deficient: el que tinga malament els comptes ha de ser auster per a complir la nova llei.

A este panorama polític s'unix el social: la crisi seguix ací, el que dificulta a tots pagar més impostos, que seria una eixida lògica per a poder tindre nous ingressos amb què fer front als gastos municipals.

Per tant el desafiament per als ajuntaments és fàcil de resumir: com obtindre diners suficients per a mantindre els serveis ja en marxa (cultura, esports, benestar social) sense pujar els impostos als veïns i, a més, complint la llei que impedix endeutar-se massa… per si després l'administració pública (ajuntament, diputació, comunitat autònoma) no ho pot pagar?

A esta pregunta l'Ajuntament de Puçol ha contestat amb un pressupost auster, però realista i d'acord amb la llei. De fet, és un dels pocs d'Espanya que ja té pressupost municipal. Altres intenten quadrar els seus comptes per a ajustar-se a la llei. Alguns ja han anunciat que els comptes no ixen i que treballaran amb el pressupost de l'any anterior prorrogat, a l'espera de veure el resultat de les eleccions de maig i que el nou equip de govern decidisca el futur.

Quines són les línies mestres del pressupost municipal per al 2011?

El més destacat és que s'abaixen per segon any consecutiu els impostos, la qual cosa significa obtindre menys ingressos. No obstant això, es mantenen tots els serveis municipals existents, inclús s'augmenta el personal i el manteniment de locals per a la posada en marxa de l'Espai Jove, la nova Biblioteca Municipal i l'Arxiu Municipal.

Paral·lelament, es reduïx el gasto en festes, mentres s'augmenten les partides socials. En xicotetes quantitats, és cert, però ambdós canvis ja es van introduir també en el pressupost de l'any passat: es continua treballant en la mateixa línia, més assistència als més necessitats i menys gasto en festes, mentres es manté el suport a tots els clubs, associacions i col·lectius que organitzen activitats esportives, socials o festives.

Finalment, per a facilitar als veïns els seus deures municipals, s'han posat en marxa tres mesures complementàries: reduir alguns tipus d'impostos (com l'IBI urbana, l'impost per a empreses i les plusvàlues, que descendixen per segon any consecutiu), aplicar un descompte del 5% per a tots els veïns que domicilien els seus rebuts municipals (la màxima bonificació que permet la llei) i, per a aquells que no poden pagar de colp, permetre el pagament fraccionat de la contribució urbana en tres rebuts (i sense cobrar cap tipus d'interés).

Com explica Lola Sánchez, regidora d'hisenda, “és un any de poques inversions, de contenció en el gasto, però sense reduir cap partida de tipus social i amb un pressupost que garantix tots els serveis en marxa, inclús afegint nous, com l'Espai Jove o la biblioteca. Però, sobretot, és un pressupost equilibrat: a nosaltres sí ens ixen els comptes i complim la nova llei. I això és gràcies a l'esforç polític, però també dels treballadors municipals i de tots els veïns. Podem presumir, ara com ara, de ser un exemple de bona gestió municipal. Gràcies a tots”.

L'objectiu és mantindre els serveis sense augmentar el deute i sense carregar amb més impostos als veïns. Per a aconseguir-ho ha sigut clau reduir alguns impostos, facilitar el pagament i incentivar la domiciliació bancària dels tributs, però analitzats amb més deteniment dels distints capítols dels pressupostos municipals revelen més clarament com s'ha aconseguit ajustar-se a la nova Llei d'Estabilitat Pressupostària.

Vegem primer els ingressos i després analitzarem els gastos.

Espai Jove, u dels nous serveis municipals per a 2011

Alguns ingressos significatius

En el capítol 1, que arreplega els impostos directes, destaca la baixada de l'IBI urbana: en 2009 cada família pagàvem un 0'62%, en 2010 es va reduir al 0'56% i en 2011 pagarem el 0'55%. No obstant això, alguns assenyalen que el rebut d'enguany pot apujar en alguns casos. Cert, però això és degut a la revisió cadastral realitzada en 2008, amb una pujada important del valor real dels immobles que s'està aplicant de forma escalonada des de 2008. Què hauria succeït si Puçol no abaixara el tipus de gravamen aplicat a l'IBI urbana, eixe impost que tots coneixem com la contribució? La resposta és senzilla: pagaríem molt més del que hui estem pagant.

A més, per segon any consecutiu s'abaixen les plusvàlues, és a dir, el que recapta l'ajuntament per la venda o donació d'una vivenda: en 2010 eixa baixada va ser del 50% aplicat l'any anterior; en 2011 es tornarà a abaixar un 11% sobre el valor de l'any passat.

I també baixa el IAE (Impost d'Activitats Econòmiques), el que paguen les nostres empreses. En este cas la reducció és d'un 3'55%.

En definitiva, els impostos municipals baixen en 2011. Poc, pero baixen.

En el capítol 2, impostos indirectes, s'ha aplicat el principi de prudència: no es va a gastar un diners que no estiga recaptat. “Per tant, encara que es preveu un augment de llicències d'obra per a enguany, no tirarem la casa per la finestra: hem consignat un discret augment i si al final d'any hi ha més ingressos, ja estudiarem com distribuir-ho”, assenyala la regidora.

Les taxes i altres ingressos conformen el capítol 3: com ja hem explicat, no s'augmenta cap taxa municipal i, si ens acollim al 5% de descompte per la domiciliació bancària, en realitat els veïns estem estalviant diners… el que implica que l'ajuntament obté menys ingressos.

El capítol 4 inclou els programes subvencionats per altres administracions: serà un any amb nombres rojos, perquè augmenta la participació municipal en els tributs de l'Estat. Una cosa que es compensa amb els plans d'inversió local realitzats en els dos últims anys… encara que d'això parlarem en el següent apartat.

Els gastos de l'ajuntament

En el capítol 1, o gastos de personal, torna a aplicar-se el principi de contenció i prudència: s'atenen algunes reivindicacions històriques dels treballadors, però al mateix temps es baixa el sou als funcionaris, tal com marca la llei, i també als polítics. I els comptes ixen.

Tres nous serveis cal consignar en el capítol 2, destinat a béns i serveis: la biblioteca, l'arxiu i l'Espai Jove. Això implica gastos de personal, de llum, de neteja…

També augmenten algunes partides socials, com el suport domiciliari (un 10% més), les ajudes d'emergència (un 5% més) i les beques de llibres (que superen els 120.000 euros). Naturalment, es mantenen les subvencions a les associacions locals, encara que a l'haver-hi quatre noves inscripcions (l'Andana, Afacam, Falla Camí La Mar, Club ciclista), esta partida també augmenta.

I, per descomptat, es mantenen en marxa tots els serveis municipals ja existents: Escola d'adults, autobús, neteja de platja, gabinet psicopedagògic, ludoteca, ecoparc, instal·lacions culturals, esportives, espais socials…

Per a compensar estos augments es torna a rebaixar la partida de festes en un 6'5%. I, sobretot, es busca estalviar en algunes partides gràcies a les noves tecnologies. Així, l'estalvi en telefonia respecte al 2009 serà de 22.500 euros.

Finalment, el capítol 6, destinat a inversions, és dels més austers: només 650.000 euros aportarà l'ajuntament de les seues arques per a noves instal·lacions. Encara que a això cal afegir els 110.000 euros de la Diputació de València per als Planes Parcials d'Obres i Servicis i, si arriba, els més de 3.700.000 euros del Pla Confiança de la Generalitat Valenciana.

Dels diners que ens correspon del Pla Confiança no sabem res: l'obra havia d'estar en marxa fa mesos i encara no ha començat”, conclou l’alcalde, José Vicente Martí. “Del que sí que podem donar compte és dels cinc milions d'euros que el Govern de l'Estat hi ha invertit a Puçol en els dos últims anys, gràcies als plans estatals d'inversió local: per a demostrar-ho, ací estan l'Espai Jove, la Biblioteca Municipal, les pistes d'esquaix i pàdel, el pont de les urbanitzacions, les voreres del nucli antic o l'alberg en el Paratge Natural la Costera”.

 048-dolores_sanchez-jose_vicente_marti

25 Gener 2011
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres